La FSMCV urgeix al Govern Central a la realització d’un pacte polític i social per l’educació musical

València,

El president, Pedro Rodríguez, i el vicepresident primer de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), Remigi Morant, s’han reunit aquest matí amb el diputat de Compromís en el Congrés Joan Baldoví per a traslladar-li les principals necessitats per a millorar la situació de l’ensenyament musical a la Comunitat. A la reunió han assistit també José Manuel Fernández, secretari general en funcions de la FSMCV i Coronación Ferrer, vocal de la seua junta directiva.

Des de la FSMCV han assenyalat la bona sintonia d’aquesta trobada en la qual Joan Baldoví s’ha compromès a defensar les propostes que se li han trasllat davant els diferents grups per a posar solució a les problemàtiques que actualment afecten a l’ensenyament d’estudis musicals.

El tema central traslladat per la FSMCV ha sigut la importància de desenvolupar un pacte polític i social per l’educació musical que millore els ensenyaments en aquest àmbit.

Pel que es refereix a l’educació primària, s’ha sol·licitat que la música siga reconeguda com a matèria troncal.

“Per a dignificar i donar un reconeixement adequat a aquesta matèria és necessari que es planifiquen 3 sessions setmanals d’educació artística en primària en la qual 2 es destinen a classes de música amb un professor especialitzat i una altra a plàstica. I, per descomptat, que l’assignatura siga impartida en la llengua materna dels alumnes”, ha afirmat, Remigi Morant.

A més, s’ha reclamat que l’educació musical continue durant la secundària consolidant la branca de música en el Batxillerat d’Arts.

Pel que es refereix a l’educació universitària, la FSMCV insisteix en la importància de trobar una solució a la selectivitat que actualment deixa en una situació de desigualtat i injustícia als alumnes de música respecte a la resta.

Les proves PAU del curs 2016-17 passaran a la història per no haver oferit matèries de música perquè els músics pogueren pujar nota de 10 a 14 punts en igualtat de condicions amb la resta dels seus companys. Aquesta situació exigeix una actuació ràpida i ja tenim referències en altres comunitats, com Catalunya, on ja disposen de l’assignatura “Anàlisi Musical”, que permet regular aquesta situació”, ha destacat Remigi Morant.

Al costat d’açò, s’ha destacat la importància de crear Cicles Formatius de Música, de tal manera que la Lutheria i altres especialitats passen a formar part del pla d’estudis.

Un altre dels temes essencials que s’han exposat és la necessitat que els estudis del Conservatori Superior estiguen plenament integrats dins de la Universitat, de manera que es passe del model del Conservatori Superior de Música a la creació d’una Facultat de Música.

Educació musical amateur i reglada

D’altra banda, la FSMCV ha assegurat que per a garantir la qualitat i continuïtat de les Escoles de Música és fonamental que siguen reconegudes com a centres de formació amateur i que s’implante un model de convenis, deixant a un costat el de subvencions.

Al costat d’açò, s’ha tornat a insistir que és fonamental que s’impartisca el nivell elemental dels estudis musicals solament en les Escoles de Música, per tractar-se d’estudis de caràcter no professional. “D’aquesta forma, les Escoles de Música arreplegarien tot el corresponent a una formació amateur i els Conservatoris instruirien a aquells que realment volen formar-se d’una forma professional, tot açò sense que es perda un sol lloc de treball i fins i tot s’incrementen les contractacions i la qualitat de l’ensenyament impartit”, ha afirmat Pedro Rodríguez.

“Només un mapa de l’educació coherent possibilitarà una educació musical de qualitat i permetrà l’accés a tota la població. Cal recordar que les bandes de música van permetre la democratització de l’educació musical en el segle XIX permetent el seu accés a tots els grups socials. Actualment, ens trobem que només en les ciutats hi ha ensenyaments gratuïts en la xarxa pública de conservatoris, mentre que en les Escoles de Música dels pobles els alumnes han d’assumir quasi totes les despeses”, ha continuat el president de la FSMCV.

INAEM

Un altre dels temes més importants que s’ha tractat ha sigut la infrafinanciació que la cultura i música valenciana rep dels fons de l’Estat que gestiona l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música.

Com ja va anunciar la FSMCV al juny de 2016, aquesta entitat només rep 7.000 euros d’ajudes, mentre que entitats amb menor representació o activitat reben des de 25.000 fins a 80.000 euros anuals.

D’aquesta forma, la Comunitat Valenciana només rep un 1% de les ajudes en aquest àmbit, dada realment alarmant si tenim en compte que la FSMCV congrega al 50% de les bandes de música del nostre país i representa, segons la Universitat de València, al primer agent cultural de la nostra Comunitat.

Davant aquestes xifres, Joan Baldoví s’ha compromès a exposar la situació davant els principals representants del Govern Central amb l’objectiu que siga revisada la situació i es puga oferir un major suport econòmic d’acord a la grandària, representació i activitat de la FSMCV.