Beatriz Fernández: “Sobre els 10 o 12 anys, vaig començar a sentir alguna cosa especial cap a la direcció”

València,

Beatriz Fernández acaba de ser nomenada directora convidada de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana. Un nou graó per a una directora en continu creixement que recentment també ha sigut notícia per ser la primera dona a dirigir el pasdoble El Faller, del mestre Serrano, durant l’Entrada de Bandes de Música de València de les Falles 2017,

Natural de Paiporta, Beatriz Fernández Aucejo es va llicenciar en clarinet pel Conservatori de València, en direcció d’orquestra de vent per la London Royal School of Music (LRSM) i en direcció d’orquestra pel Conservatori de Múrcia. També és diplomada en magisteri musical per la Universitat de València i titulada professional de piano pel Conservatori de Torrent.

Actualment, és directora titular de la banda de la Lira Castellonera de Vilanova de Castelló, de l’Orquestra Ateneu Musical del Port i de la Jove Orquestra de la Unió Musical de Llíria. També és, des de finals de desembre de 2016 sotsdirectora de la Banda Municipal de Barcelona.

Va ser també la primera directora de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV en 2015 i va dirigir la primera banda simfònica de dones de Mèxic.

Des de quina edat vas sentir atracció per la direcció?

Jo vaig començar a estudiar música en la Banda de Paiporta amb l’instrument de clarinet, després vaig passar al Conservatori Professional de Música de Torrent i, sobre els 10 o 12 anys, vaig començar a sentir alguna cosa especial cap a la direcció i el tema de les partitures.

Record que quan estava en el Conservatori, va haver-hi una assignatura optativa d’anàlisi musical que impartien els professors Javier Torres i Vicente Galvis en la qual ens van donar a conèixer la Simfonia nº1 de Beethoven. Ens van repartir part de la partitura per a analitzar. I en aqueix punt va ser més profunda la meua atracció cap a la direcció, cap a aqueix tipus d’anàlisi, cap a introduir-me en un àmbit que no solament és una línia melòdica, com podia ser el clarinet, sinó que ja tenia moltes més parts melòdiques, contrapunt, instrumentacions, etc.

Qui han sigut els referents que t’han inspirat?

Els meus primers referents van ser directors valencians com Cristóbal Soler o Ferrer Ferran amb els quals vaig fer cursos quan tenia uns 15 anys i començava amb els estudis de direcció.

Qui d’alguna manera m’ha va fer veure la direcció des d’un punt de vista totalment diferent fins al moment va ser Carlos Kleiber. És un dels directors més prestigiosos a nivell internacional que hi ha hagut en la història. Encara que ens va deixar fa uns anys, segueix sent una inspiració per a mi, arribar on ell va arribar i fixar-me en tota la part tècnica i artística que ell ha demostrat. A més, destacaria Claudio Abbado o Mariss Jansons, directors famosos per la seua gran trajectòria musical que han dirigit grans orquestres i han obtingut un resultat artístic molt brillant

Com et vas sentir la primera vegada que vas exercir com a directora?

Quan vaig començar, estava estudiant direcció d’orquestra i ho compaginava amb els assajos com a directora d’una agrupació amateur. En aqueix moment només em preocupava la part tècnica, aplicar el que aprenia en classe i els consells que em donaven els professors.

Amb el pas del temps, madures en tots els aspectes musicals, els moviments, la part tècnica, la partitura, i ja et permets d’alguna manera pensar en la part emocional, en realment què és el que se sent. Avui dia el que sent és gratitud per veure com els passos que done cada dia es tradueixen en notes i en emoció que intente transmetre a la meua gent, als meus músics i a la meua agrupació.

Encara hi ha poques dones directores d’orquestra i tu ho eres també de bandes de música, què destacaries en aqueix recorregut?

Encara que tal vegada hi haja menys dones per la falta de referència i estiguem encara una mica ancorats en el passat històric, sí que és cert que al llarg del camí, des que vaig començar, l’única cosa que ha destacat en mi és les ganes de seguir avant, aprendre, d’aconseguir el somni que un es planifica i de fer realment el que m’agrada.

El camí, evidentment, no és fàcil. Com en totes les carreres o professions hi ha dies satisfactoris i uns altres que no ho són tant, però sempre cal remuntar i seguir cercant el nostre somni que, en el meu cas, és el poder dedicar-me professionalment a la direcció d’orquestra, dirigir agrupacions professionals i poder gaudir de la transmissió de sensacions i so.

T’has trobat amb algun tipus de trava en l’àmbit musical pel  fet de ser dona?

És probable que haja ocorregut algun tipus de problema o algun tipus de reflexió, però jo no he sigut conscient d’açò. Mai he viscut un enfrontament directe.

En la teua opinió, quins canvis han de donar-se perquè hi haja major presència de les dones en les societats musicals i en la direcció?

Cal abordar canvis des del punt de vista educatiu. Els formadors que ho fan des de l’especialitat directa, com és la música en conservatoris, des d’instituts o bé des de primària, és important que tinguen informació de compositores i directores actuals i del passat. No es parla sobre elles per desconeixement moltes vegades. Tots coneixem a Mozart, Beethoven, però pocs coneixem a una Fanny Mendelssohn, que és germana de Felix Mendelssohn, o Anada Gotkovsky, que és una compositora francesa que ha escrit molt per a orquestra i per a banda.

Tot açò és dedicació i, sobretot, formació per part de l’Administració Pública al professorat perquè puga inserir a poc a poc tota aquesta nova informació amb xicotets picades que es puguen barrejar dins del que és el currículum habitual, adaptant-ho perquè tot siga molt més normalitzat.

Com va ser la teua experiència al capdavant de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV?

Va ser una experiència extraordinària. Fins a aqueix moment, no havia tingut l’oportunitat d’estar com a directora al capdavant d’una agrupació jove. Estar en contacte continu amb gent jove que té un gran interès per la música, que la mestressa, que destaquen no solament en les seues societats musicals sinó en els seus estudis artístics en el conservatori, t’atrapa. Teníem un gran contacte i una gran relació en els assajos perquè tant ells com jo volíem donar el màxim perquè el concert fóra realment brillant i poguera ser gaudit tant per ells com pel públic. Va ser una experiència de la qual vaig aprendre moltíssim. Agraïsc la confiança que la FSMCV va dipositar en mi per a dur a terme aqueix projecte i, per descomptat, va animar a la Federació al fet que seguisca amb aquest tipus de projectes tant per a la Jove Banda com para la seua Orquestra.

Quin consell li donaries a les noves generacions que vulguen iniciar-se en la direcció?

Simplement, compartir el que jo intente pensar cada dia, que aconseguisquen els somnis que tenen programats en ells des de fa temps, que realitzen el que vulguen ser en un futur i tinguen ganes d’avançar. La perseverança és molt important i la il·lusió també. Encara que un dia clarege diferent a la resta, aqueix dia passarà i el següent hem de tornar a alçar-nos amb les mateixes o més ganes que el dia que decidim emprendre el camí de la direcció.

Enguany t’has convertit en la primera dona que ha dirigit l’Entrada de Bandes de les Falles, què ha suposat per a tu?

Va ser una proposta que vaig acceptar immediatament i realment m’enorgulleix que Junta Central Fallera comptara amb la meua presència en aquest acte tan important per a València i per a la nostra festa fallera.

Va ser molt emotiu poder fer entrada de banda amb la banda que dirigisc habitualment, que és la Lira Castellonera de Vilanova de Castelló, tenir el suport de tots els meus músics i interpretar el Faller que és una peça tan volguda i simbòlica per als fallers. M’enorgulleix i estic molt agraïda per la confiança dipositada en mi, donar-me l’oportunitat de gaudir d’aqueix moment i aportar el meu granit d’arena a un dia com aquest.

Quins són els teus projectes per a 2017?

El meu projecte és seguir amb el meu desig de gaudir en la direcció d’agrupacions professionals tenint com a objectiu l’orquestra o les bandes professionals. El 8 de març tinc un concert amb la Banda Simfònica Municipal de Madrid a la qual he sigut convidada pel director titular, Rafa Sanz, amb motiu del Dia de la Dona que es durà a terme en total per 4 directores. He sigut convidada a dirigir la Banda Municipal de Santiago de Compostel·la, també una agrupació professional. I, com no, continuar amb el projecte que em va sorprendre a la fi de 2016 que és el nomenament com a sotsdirectora de la Banda Municipal de Barcelona, estaré amb ells un any, farem concerts setmanals i suposa un gran repte.

Un somni per complir?

Poder estar i viure realment per a ser professional de la direcció d’orquestra és el màxim per a mi. Parle de direcció d’orquestra perquè el repertori orquestral és el que he estudiat des de la carrera.

El poder estar al capdavant d’una agrupació professional, és a dir, el poder estar i fer música en directe i parlar de música, d’aquesta emoció que comporten conjuntament les notes, els sons, amb els músics i el poder viure professionalment d’açò, és el meu major somni. Que el meu dia a dia puga ser compartir amb gran músics tota aquella literatura musical que han escrit grans compositors del passat i de l’actualitat.