Arriba el catorz\u00e9 lliurament de la col\u00b7lecci\u00f3 de disc-llibres que el diari Levante-EMV dedica a les Societats Musicals valencianes amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Federaci\u00f3 de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i la Fundaci\u00f3n SGAE.<\/p>\n
Aquesta setmana gaudirem de les formacions band\u00edstiques de la Corporaci\u00f3 Musical Primitiva d’Alcoi i tamb\u00e9 de la Uni\u00f3 Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo. A m\u00e9s tamb\u00e9 els acompanyar\u00e0 en aquest disc-lliure la Jove Banda Simf\u00f2nica de la FSMCV dirigida per qui fora la seua batuta entre 2007 i 2009, Teo Aparicio Barber\u00e1n.<\/p>\n
El 14\u00e9 volum de la col\u00b7lecci\u00f3 el podeu adquirir aquest dissabte 4 de maig amb el diari Levante-EMV per 5,95\u20ac. No ho oblideu!<\/p>\n
Probablement formada a partir dels m\u00fasics de la capella musical del segle XVIII en la llavors Vila d’Alcoi, la Corporaci\u00f3 Musical Primitiva es va incorporar en les Festes de Sant Jordi cap a 1817, acompanyant als Moros de Llana<\/i>, motiu pel qual la \u201cfil\u00e0\u201d Llana va passar a ocupar el primer lloc del b\u00e0ndol moro.<\/p>\n
Durant el Trienni Liberal 1820-1822 es forma la Mil\u00edcia Nacional Local, que comptar\u00e0 amb la seua pr\u00f2pia m\u00fasica marcial formada pels m\u00fasics de la Vila pel que sembla. Coneguda com a Banda del Batall\u00f3 de Milicians Nacionals, es tornar\u00e0 a documentar despr\u00e9s de la D\u00e8cada Ominosa, en el per\u00edode 1833-1843, figurant Rafael Cant\u00f3 com a M\u00fasic Major i Francisco Cant\u00f3 com a corneta de cavalleria.<\/p>\n
Es considera a Francisco Cant\u00f3 Botella fundador de la Primitiva pel llarg temps que va estar al capdavant de l’entitat, i per la seua dedicaci\u00f3 a la mateixa reformant i ampliant el seu instrumental; per exemple, incorporant a la plantilla el sax\u00f2fon, instrument que per aquelles dates encara no es coneixia a Alcoi.<\/p>\n
Des de 1875, any fundacional del Centre Instructiu Musical Apol\u00b7lo, ha sigut la banda el nucli inicial sobre el qual es construeix tot l’entramat de la societat. El 1878 La Primitiva estructura formalment les tres seccions: Banda, Capella i Orquestra, al mateix temps comen\u00e7a a usar la denominaci\u00f3 \u2018Corporaci\u00f3 Musical Primitiva\u2019 caient en des\u00fas el terme \u2018M\u00fasica\u2019.<\/p>\n
El Centre Instructiu Musical Apol\u00b7lo ha sigut sempre una entitat dedicada a l’ensenyament. Des de les seues aules han eixit generacions de m\u00fasics i instrumentistes com el compositor Amando Blanquer \u2013qui d\u00f3na nom a l’actual Escola de M\u00fasica des de 2001\u2013; el percussionista Enrique Ll\u00e1cer \u201cRegol\u00ed\u201d; el clarinetista Eduard Terol Botella, membre de la ECCA-Escola de Composici\u00f3 i Creaci\u00f3 d’Alcoi; els percussionistes Juan Ponsoda i \u00c0ngel Llu\u00eds Ferrando; o m\u00e9s recentment, el clarinetista Jordi Monllor, el contrabaixista Marc Sirera i els cantants d’\u00e0mbit l\u00edric Tania Bou i Javier P\u00e9rez, entre altres. Aix\u00ed mateix en el CIM va n\u00e0ixer en 1993 el Grup de Dol\u00e7ainers i Tabaleters \u201cLa Cordeta\u201d.<\/p>\n
Entre els premis i reconeixements obtinguts per la Primitiva al llarg de tan dilatada hist\u00f2ria es pot citar el primer premi en el certamen del IV Centenari de la Santa Fa\u00e7 d’Alacant (1889), amb Rafael Pascual com a director, i el primer premi amb Esment d’Honor en el Certamen Internacional de Val\u00e8ncia (1996) sota la direcci\u00f3 de Gregorio Casasempere Gisbert.<\/p>\n
La m\u00fasica per a la festa de moros i cristians \u00e9s un cap\u00edtol a tindre en compte en la hist\u00f2ria de la Primitiva. Les primeres composicions en els diferents g\u00e8neres festers: Fagina 1<\/i> i Benixerraix<\/i> de Camilo P\u00e9rez Laporta; El Turco<\/i>, La primera diana<\/i> i Mahomet<\/i> de Juan Cant\u00f3; A-Ben Amet<\/i> de P\u00e9rez Verd\u00fa i Aleluya<\/i> d’Amando Blanquer, s\u00f3n fruit de la inspiraci\u00f3 de m\u00fasics d’Apol\u00b7lo. Posteriorment s’ha continuat contribuint al g\u00e8nere fester des de la Primitiva iniciant els \u2018boatos\u2019 en l’\u00faltim quart del segle XX amb treballs de Gregorio Casasempere, \u00c0ngel Llu\u00eds Ferrando i Vicent Sanoguera.<\/p>\n
El cat\u00e0leg de l’arxiu de la Corporaci\u00f3 Musical Primitiva recull actualment poc m\u00e9s de cinc mil registres \u2013molts d’ells obres \u00faniques dedicades a la pr\u00f2pia entitat pels seus autors\u2013, i que en el seu conjunt constitueix un llegat pel qual la societat que les custodia sent un especial orgull. Entre els treballs en qu\u00e8 els seus fons han sigut estudiats o recollits cal destacar la tesi doctoral de Francisco Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez Vicedo (Universitat de Granada \u2013 2010) El clarinete en Espanya: historia y repertorio hasta el siglo XX<\/i>, i els CD El clarinete rom\u00e1ntico espa\u00f1ol Vol. III<\/i> amb Pedro Rubio i Ana Benavides (Bassus Edicions, 2011), Camins d\u2019Art<\/i> Musical pel Cor de la Generalitat Valenciana dirigit per Jordi Bern\u00e0cer (Fundaci\u00f3 La Llum de les Imatges, 2011); i, m\u00e9s recentment Huellas y memorias<\/i> (Bassus Edicions, 2018) amb Pedro Rubio, tamb\u00e9.<\/p>\n
L’actual director de la banda del Centre Instructiu Musical Apol\u00b7lo \u00e9s \u00c0ngel Lluis Ferrando Morales.<\/p>\n
Obres que interpreta en el CD<\/b><\/p>\n
\u2013 A Don Camilo<\/i> (pasdoble), Eduard Terol i Botella.
\n\u2013 En el oasis <\/i>(intermedi \u00e0rab), Eliseo Mart\u00ed.
\n\u2013 Genna Al-Ariff <\/i>(marxa oriental), Evaristo P\u00e9rez Monllor.
\n\u2013 L’entr\u00e0 dels moros <\/i>(marxa mora), Camilo P\u00e9rez Monllor.
\n\u2013 Tristezas y alegr\u00edas <\/i>(pasdoble), Evaristo P\u00e9rez Monllor.<\/p>\nUni\u00f3 Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo<\/h3>\n
El desenvolupament de la Banda de la Uni\u00f3 Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo comen\u00e7a en el segle XX amb la constituci\u00f3 de la Societat \u201cLa Fraternitat Musical\u201d en la localitat sota els auspicis de Nostra Senyora de La Pau. Els seus estatuts s\u00f3n presentats en el Govern Civil de Val\u00e8ncia el 12 de mar\u00e7 de 1904. El seu \u00fanic objectiu \u00e9s \u201cque els seus individus es dediquen a l’estudi de la m\u00fasica i el seu perfeccionament\u201d.<\/i><\/p>\n
Una altra font que ofereix certa llum al funcionament de la Banda en aquestos primers anys del segle \u00e9s una fotografia de 1909 en la qual apareixen uns quaranta m\u00fasics al costat del director i de l’Alcalde. En la bandera que apareix tendida en el s\u00f2l es pot llegir \u201cM\u00fasica del Patronat\u201d<\/i>, quedant ocult la resta del nom de l’agrupaci\u00f3. Per tant, desconeixem pr\u00e0cticament l’evoluci\u00f3 que pateix la Uni\u00f3 Musical Santa Cecilia de Villar en aquest principi de segle. Per\u00f2 s\u00f3n nombrosos i contrastats els testimoniatges orals de m\u00fasics, al seu torn fills de m\u00fasics de principis de segle que recorden actuacions, components, mestres Directors…<\/p>\n
Podem dir que participava amb gran acceptaci\u00f3 en les festes populars, de les festivitats religioses i dels actes socials locals i forans amb els seus cercaviles, balls, actuacions lit\u00fargiques i concerts. Un focus cultural de i per al poble, mantenint amb el sacrifici personal continu dels seus components, simpatitzants, socis i alguna minsa assignaci\u00f3 municipal que no arribava ni per a pagar al director.<\/p>\n
Caldria destacar com a figura capdavantera de la direcci\u00f3 de la banda, entre els nombrosos mestres que es van succeir en aquest primer quart de segle, a Timoteo Pamblanco, m\u00fasic i compositor, que va aconseguir formar una nombrosa banda i el que \u00e9s m\u00e9s important, sembrar la rica llavor de l’amor per la m\u00fasica en el cor dels villarenses que s’ha transm\u00e9s a trav\u00e9s de generacions en nombroses fam\u00edlies.<\/p>\n
Malgrat l’esplendor art\u00edstica i cultural aconseguit per la Banda en aquests comen\u00e7aments de segle, amb una plantilla estable, amb grups de sarsuela de reconegut prestigi comarcal i una companyia de teatre pr\u00f2sper i entusiasta va arribar la crisi l’any 1929. Les difer\u00e8ncies en la forma de concebre la Societat Musical van portar a un grup de m\u00fasics a separar-se de la Banda matriu, en la tardor d’aqueix any, formant la Banda de M\u00fasica Santa Cecilia. El poble la va batejar com La Nova per a diferenciar-la de la hist\u00f2rica o La Vella.<\/p>\n
Al gener de 1950, d’acord amb les normes sobre Associacions i Lleis vigents, La Vella es constitueix com a Associaci\u00f3 Musical Villarense i s’adscriu a l’Organisme d’Educaci\u00f3 i Descans per a obtindre els beneficis i dotacions de l’Estat. El seu primer president va ser Vicente Barrachina L\u00f3pez i el seu primer director, Jos\u00e9 M\u00aa Cervera Lloret. Al llarg dels anys van ocupar el lloc de director Jos\u00e9 Castell\u00f3 Cotino, Enrique Albiach Prats, o Jos\u00e9 M\u00aa Barrachina, entre altres.<\/p>\n
Per aquestes mateixes dates La Nova, Banda Santa Cecilia, travessava un llarg per\u00edode de foscor. Nom\u00e9s la personalitat controvertida de Pascual Balaguer Mart\u00ednez mantenia viva la llum cultural de la Societat amb el seu esperit tena\u00e7, i la seua extraordin\u00e0ria formaci\u00f3 autodidacta.<\/p>\n
Els contactes informals entre membres de totes dues bandes que animades per l’esperit d’uni\u00f3 es mantenien de manera informal i intermitent, van fructificar en la primavera de 1964 despr\u00e9s de llargues converses formals. El desig de molts m\u00fasics i del poble de Villar es va veure plasmat amb l’acta de fusi\u00f3 de les bandes, sessi\u00f3 del 7 de novembre de 1964, en l’actual Uni\u00f3 Musical Santa Cecilia. El seu primer president va ser Vicente Mart\u00ednez Tom\u00e1s.<\/p>\n
Aquestos \u00faltims 25 anys de la hist\u00f2ria musical Villar del Arzobispo han sigut prol\u00edfics en costoses realitzacions materials sempre amb l’abnegaci\u00f3, sacrifici i inter\u00e9s dels m\u00fasics. S’ha aconseguit realitzar el desig secular d’un local social propi, confortable i funcional, un sal\u00f3 de concerts, depend\u00e8ncies per a activitats musicals i una Escola de M\u00fasica, en la qual 12 professors imparteixen classes a uns 120 alumnes.<\/p>\n
Dins de les activitats desenvolupades per la Banda cal destacar els Concerts oferits en Innsbruck (\u00c0ustria), Palau de la M\u00fasica de Val\u00e8ncia, Teruel, Monestir de Santa Mar\u00eda del Puig (Val\u00e8ncia) en homenatge a Julio Ribelles Brunet, entre altres; aix\u00ed com la participaci\u00f3 en Festivals de gran renom com el de San Miguel a Ll\u00edria, l’organitzat per la Falla Giorgeta-Ro\u00eds de Corella (Val\u00e8ncia) o el IV Festival Ib\u00e8ric de Bandas Amadoras en Loures (Portugal).<\/p>\n
Tamb\u00e9 han sigut profitosos els Cert\u00e0mens en els quals ha participat: Val\u00e8ncia, Benaguasil, Segorbe, Camp de Criptana, Kerkrade o Altea. Cal destacar els dirigits per Rafael Villarejo Ram\u00edrez, Francisco Hern\u00e1ndez Guirado i Enrique Artiga Franc\u00e9s, en els quals ha aconseguit les m\u00e0ximes qualificacions. La discografia de la Banda inclou l’edici\u00f3 de diversos CDs amb les interpretacions realitzades en aquests cert\u00e0mens, aix\u00ed com el dedicat a les m\u00fasiques bailables titulat Begin the Beguine.<\/i><\/p>\n
Van estar al capdavant de la Banda directors com, a m\u00e9s dels ja citats, Amador Mart\u00ednez Faubel, Amando Blanquer Ponsoda, Jos\u00e9 Pascual Asesio Or\u00fas, Jos\u00e9 Asensi Alam\u00e1, o Juan Pablo Hell\u00edn Chaparro, entre altres. El seu actual director titular en Luis Serrano Alarc\u00f3n.<\/p>\n
Obres que interpreta en el CD<\/b><\/p>\n
\u2013 La Primitiva<\/i>, Jef Penders.
\n\u2013 La Venta de los Gatos<\/i>, Jos\u00e9 Serrano Sime\u00f3n.
\n\u2013 La Musical<\/i>, Eduardo Nogueroles.
\n\u2013 Gran Fantas\u00eda Espa\u00f1ola<\/i>, Frank De Vuyst.<\/p>\nJove Banda Simf\u00f2nica de la FSMCV – Director: Teo Aparicio Barber\u00e1n<\/h3>\n
Teo Aparicio-Barberan (\u00c9nguera, 1967) comen\u00e7a els seus estudis en la banda del seu poble de la m\u00e0 de M.Vidal triant com a instrument el saxofon. Estudia en els conservatoris de X\u00e0tiva, Carcaixent, i Superior de Val\u00e8ncia, aconseguint dos esments d\u2019Honor en el grau mitj\u00e0 i superior en el Concurs per a premi extraordinari.<\/p>\n
Paral\u00b7lelament als seus estudis de saxofon, estudia contrabaix, piano, harmonia, contrapunt, fuga, composici\u00f3 i direcci\u00f3 d\u2019orquestra.<\/p>\n
Durant tres anys assisteix a Girona, als cursos direcci\u00f3 d\u2019orquestra amb Bruno Membrey i de composici\u00f3 i orquestraci\u00f3 amb Carl Schahter. El compositor i director Bernardo Adam Ferrero contribueix a la seua formaci\u00f3 a m\u00e9s del compositor alcoi\u00e0 Luis Blanes, vertader mentor en la seua carrera musical.<\/p>\n
L\u2019any 2016 adquireix la condici\u00f3 de Doctor en Humanitats per la Universitat Cardenal Herrera CEU per la seua tesi \u201cPunts de refer\u00e8ncia en l\u2019obra del compositor Luis Blanes: Tradici\u00f3 i modernitat\u201d.<\/p>\n
En el seu cat\u00e0leg d\u2019obres hi ha m\u00e9s de 150 treballs en la seua gran majoria per a banda. Moltes d\u2019aquestes obres han sigut peces obligat\u00f2ries a cert\u00e0mens nacionals i internacionals. Les seues composicions han sigut editades per Piles, Tot per l\u2019aire, Ed. Albadoc i per la prestigiosa editorial belga Beriato.<\/p>\n
La seua m\u00fasica ha sigut interpretada a \u00c0ustria, Alemanya, Fran\u00e7a, Portugal, el Jap\u00f3, els Estats Units, Su\u00efssa, B\u00e8lgica, Costa Rica i en el prestigi\u00f3s Certamen Internacional de Kerkrade (Holanda). Tamb\u00e9 per solistes de talla internacional com el saxofonista Manuel Mij\u00e1n, el trombonista Armin Ros\u00edn, el quartet \u201cAdolphe sax\u201d, el trompetista Thomas Scheibe, el trompista Abel Pereira, el tubista Vicent L\u00f3pez, o la flautista Ana Mar\u00eda Ribeiro.<\/p>\n
Ha sigut director titular de les bandes d\u2019\u00c9nguera, Font de la Figuera, Banda Simf\u00f2nica de Vilanova de Castell\u00f3, Banda Simf\u00f2nica de l\u2019AM \u201cL\u2019Amistat\u201d de Quart de Poblet, de la Uni\u00f3 Musical d\u2019Alaqu\u00e0s, de la \u201cPrimitiva Setabense\u201d de X\u00e0tiva i de \u201cL\u2019Entusiasta\u201d de Benifair\u00f3, aconseguint al capdavant de les mateixes diferents premis en diferents cert\u00e0mens.<\/p>\n
El seu nom apareix ressenyat en el llibre \u201cMil m\u00fasics valencians\u201d i en el diccionari enciclop\u00e8dic de M\u00fasica de la Generalitat Valenciana.<\/p>\n
Durant les temporades 2007 a 2009 va ser director de la banda simf\u00f2nica de la FSMCV. En 2012 se li concedeix el premi EUTERPE a la millor creaci\u00f3 simf\u00f2nica atorgat per la FSMCV.<\/p>\n
Obres que interpreta en el CD<\/b><\/p>\n
\u2013 Piet\u00e4sinn<\/i>, Joan Enric Canet Todol\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c9s el moment de les bandes de la Corporaci\u00f3 Musical Primitiva d’Alcoi i la Uni\u00f3 Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo aquest dissabte 4 de maig, les quals estaran acompanyades per la Jove Banda Simf\u00f2nica de la FSMCV.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-12508","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-segell-discografic-i-editorial"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12508","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12508"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12508\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12508"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12508"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12508"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}