Despr\u00e9s de d\u00e8nou disc-llibres, el proper dissabte 15 de juny el diari Levante-EMV lliurar\u00e0 l’\u00faltim exemplar de la col\u00b7lecci\u00f3 dedicada a les Societats Musicals valencianes gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 amb la FSMCV i la Fundaci\u00f3n SGAE.<\/p>\n
Amb aquesta col\u00b7lecci\u00f3 hem pogut viatjar per les diferents comarques de la Comunitat Valenciana per a saber-ne m\u00e9s sobre les 40 Societats Musicals que han protagonitzat els diferents disc-llibres.<\/p>\n
Aquest vint\u00e9 i \u00faltim lliurament est\u00e0 protagonitzat per la Sociedad Musical Ayorense i la Societat Cultural Uni\u00f3 Musical de Muro, que estaran acompanyades per la Jove Banda Simf\u00f2nica de la Federaci\u00f3 de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana dirigida per Teo Aparicio Barber\u00e1n i Rafael Garrig\u00f3s Garc\u00eda.<\/p>\n
No vos podeu perdre aquest 20\u00e9 disc-llibre, \u00faltim exemplar de la col\u00b7lecci\u00f3 que podreu adquirir aquest dissabte, 15 de juny, amb el diari Levante-EMV per 5,95\u20ac. Reserva-ho i gaudeix de la col\u00b7lecci\u00f3 completa!<\/p>\n
Si b\u00e9 \u00e9s cert que existeixen poques dades hist\u00f2riques referents a Bandes de M\u00fasica a Aiora, el fet que en una de les seues arcaiques processons de Setmana Santa es cante una estranya versi\u00f3 del \u201cAve Maria\u201d acompanyada de tromb\u00f3, baix, bombard\u00ed i clarinets, es remunta a l’exist\u00e8ncia d’un embri\u00f3 de banda des de molt antic.<\/p>\n
Nom\u00e9s queda una bella i arcaica fotografia sobre 1855, amb un redu\u00eft grup de m\u00fasics que malgrat la seua borrosa imatge van ser el ferment de la posterior traject\u00f2ria musical de la formaci\u00f3.<\/p>\n
Centrant-nos en el segle XX, encara es recorda que, al principi del segle, existia una Banda, el nom de la qual i organitzaci\u00f3 no es coneixen. El seu director era Pascual Mart\u00ednez Campos, un llaurador enamorat de la m\u00fasica. Era tamb\u00e9 professor d’educands.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, les dates concises comencen un 15 d’agost de 1908 quan es funda la Banda \u201cLa Filarm\u00f3nica\u201d sota els auspicis i presid\u00e8ncia de don Mat\u00edas Garc\u00eda Villena i dirigida pel mestre don Leandro Teruel Teruel, autodidacta, pianista i organista. El professor d’educands era Leonardo Hern\u00e1ndez, director del cor de la Parr\u00f2quia. Una agrupaci\u00f3 composta per 36 places, amb destacades individualitats que posteriorment van forjar en les nodrides fam\u00edlies musicals de la vila.<\/p>\n
Despr\u00e9s de les marxes d’aquesta Societat, que va tindre una segona i fuga\u00e7 reaparici\u00f3 anys despr\u00e9s, al voltant de 1930 apareixen dues Bandes: \u201cLa Primitiva\u201d, integrada pels continuadors de “La Filarm\u00f3nica” i \u201cLa Nova\u201d. Aquestes dues agrupacions van rivalitzar aquells anys continua i apassionadament, marcant dues tend\u00e8ncies musicals.<\/p>\n
Entrats els anys 30 sorgeix la fundaci\u00f3 de la \u201cSociedad Art\u00edstica Ayorense\u201d, una societat cultural entre els fundadors de la qual destaquen Manuel L\u00f3pez Cald\u00e9s, Jos\u00e9 Catal\u00e1n Fajardo, Jos\u00e9 Mart\u00ednez C\u00e1mara o Manuel Catal\u00e1n Teruel, que limiten la seua acci\u00f3 a la m\u00fasica, amb domicili, lloc d’assajos i balls en la vella esgl\u00e9sia del Convent de Sant Francesc. Aquesta iniciativa musical t\u00e9 una gran acceptaci\u00f3 del p\u00fablic, sorgeixen nombrosos socis i a m\u00e9s naix una gran il\u00b7lusi\u00f3 de prosperar.<\/p>\n
En principi era director don Fidel del Campo, fill d’Aiora, director de banda i compositor. Li va succeir don Domingo Vela Alcayna, tamb\u00e9 director de banda i natural de Pedralba, el qual crea un planter de joves i bons m\u00fasics molts dels quals, m\u00e9s tard, van resoldre la seua vida professional anant-se a bandes militars i civils. Sota la direcci\u00f3 de don Domingo Vela la Banda va obtindre un disputat primer premi en el Certamen d’Almansa en 1935 i un segon premi en el Certamen d’Utiel.<\/p>\n
En el per\u00edode 1936-1939 sorgeixen difer\u00e8ncies en el si de la societat i s\u00f3n diversos els m\u00fasics que s’aparten de l’Art\u00edstica, i al costat d’altres nous creen una altra banda que van anomenar \u201cLa Filarm\u00f3nica\u201d. Va assumir la direcci\u00f3 don Eugenio Tenes, professor de m\u00fasica i gran violinista.<\/p>\n
En 1972, gr\u00e0cies a la iniciativa d’un grup de ve\u00efns agrupats entorn de m\u00fasics de la desapareguda Banda de M\u00fasica sorgeix la creaci\u00f3 d’una nova agrupaci\u00f3: la “Sociedad Musical Ayorense”. Es comen\u00e7a aquesta etapa amb una plantilla d’uns 30 m\u00fasics vells i els mateixos m\u00fasics elegeixen com a director a un d’ells, Adolfo Murcia, qui exerceix la comesa satisfact\u00f2riament.<\/p>\n
Es va crear una escola d’educands en la qual tamb\u00e9 els m\u00fasics es dediquen a la labor de l’ensenyament. Es desenvolupen campanyes de captaci\u00f3 de socis mitjan\u00e7ant concerts, cercaviles amb pancartes i altres mitjans, aconseguint en poc temps la xifra de 700 socis.<\/p>\n
La “Sociedad Musical Ayorense” ha participat en multitud de cert\u00e0mens de bandes civils sent premiada en diversos d’ells, com per exemple els que esmentem a continuaci\u00f3: 2n Premi obtingut en el Certamen de Terol de 1982; 2n premi en Secci\u00f3 1a del Certamen Bandes de M\u00fasica de Legan\u00e9s 1997; 1r Premi en el XX Certamen de M\u00fasica Festera d’Elda en 2005; 3r Premi en el XII Certamen Internacional de Bandes de M\u00fasica \u201cVila d’Aranda\u201d en 2011; o el 1r Premi en la Secci\u00f3 Segona del Certamen Internacional de Bandes de M\u00fasica Ciutat de Val\u00e8ncia en 2014.<\/p>\n
Actualment, el seu president \u00e9s \u00c1ngel Mart\u00ednez P\u00e9rez i dirigeix a la Banda, Salvador Luj\u00e1n Mart\u00edn.<\/p>\n
Obres que interpreta en el CD<\/b><\/p>\n
\u2013 Los anillos de Saturno<\/i>, Salvador Luj\u00e1n.
\n\u2013 Crusoe Island: I. Robinson Crusoe | II. La Isla | III. Los Can\u00edbales<\/i>, Salvador Luj\u00e1n.<\/p>\nSocietat Cultural Uni\u00f3 Musical de Muro<\/h3>\n
La m\u00fasica de banda arranca a Muro en 1801 quan un grup de m\u00fasics de retreta va ser contractat per a tocar en les Festes d’Albaida.<\/p>\n
A mitjan segle XIX es va constituir formalment la Corporaci\u00f3 Musical Primitiva sota la direcci\u00f3 de Ram\u00f3n Gonz\u00e1lvez Reig i en la d\u00e8cada dels huitanta d’eixe mateix segle es va fundar una altra banda que va desapar\u00e9ixer cap a 1889.<\/p>\n
Curiosament, entre 1891 i 1892 Muro va viure un breu per\u00edode sense cap banda que va finalitzar en la primera d\u00e8cada del segle XX, quan Muro va comptar de nou amb dues bandes, l’esmentada i refundada en 1893 Primitiva sota la direcci\u00f3 de Rafael Esteve Nicolau i la Nova de Remigio Gonz\u00e1lbez Solbes fundada en 1908. Aquestes dues entitats van conviure amb la tradicional rivalitat dels partidaris d’una i una altra.<\/p>\n
En 1932 es va produir una divisi\u00f3 en la M\u00fasica Nova per motius pol\u00edtics, propis de la II Rep\u00fablica, i es va formar una tercera banda anomenada Dreta Regional Agr\u00e0ria \u2013tamb\u00e9 coneguda popularment com la M\u00fasica del Patronat\u2013 dirigida per Salvador Tormo Vallcanera. Finalment, en 1935 les tres bandes es van fusionar per a constituir l’actual Uni\u00f3 Musical Primitiva de Muro sota la direcci\u00f3 de Jos\u00e9 Esteve Nicolau. L’apel\u00b7latiu Primitiva va anar caient en des\u00fas despr\u00e9s de la guerra civil.<\/p>\n
En 1943 es va fer c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 de la banda el mestre Jos\u00e9 Esteve Solbes que va estar 35 anys exercint eixa funci\u00f3; a m\u00e9s, va impulsar la participaci\u00f3 de l’entitat en diferents cert\u00e0mens entre els quals cal ressenyar els cinc Primers Premis de l’organitzat per la Diputaci\u00f3 d’Alacant. A la seua mort va ser substitu\u00eft pel seu fill, Jos\u00e9 Esteve P\u00e9rez, el qual va aconseguir tamb\u00e9 un Primer Premi a Alacant, per\u00f2 va dimitir per motius personals en 1984, agafant la direcci\u00f3 de la banda Rafael Alcaraz Ramis que per problemes de salut tamb\u00e9 va haver de deixar-la l’any seg\u00fcent.<\/p>\n
Llavors, un altre murer, Joan Garc\u00eda Ivorra, catedr\u00e0tic en el Conservatori d’Alacant, es va encarregar de la banda fins que a la fi de 1987 la va deixar per motius professionals. Sota la seua batuta tamb\u00e9 es van aconseguir importants premis en els Cert\u00e0mens de Benidorm i Alacant i a m\u00e9s s’impulsa l’Escola Municipal de M\u00fasica, en un projecte conjunt de la Uni\u00f3 Musical amb de l’Ajuntament de Muro.<\/p>\n
Posteriorment, en 1998 es canvia el model d’ensenyament musical per un projecte col\u00b7laboratiu entre diverses bandes de la comarca que \u00e9s l’actual Escola Comarcal de M\u00fasica que compta amb m\u00e9s de 300 educands i amb diferents especialitats. Aquestes iniciatives anaven encaminades a potenciar l’educaci\u00f3 dels futurs m\u00fasics de la banda.<\/p>\n
El substitut de l’anterior director, Jos\u00e9 V. Molt\u00f3 Garc\u00eda, va ser un dels m\u00e0xims impulsors d’aquestes escoles i amb ell es van aconseguir tres Primers Premis en el Certamen de la Diputaci\u00f3 d’Alacant i es va realitzar l’enregistrament del disc \u201cLa Penya el Frare\u201d. En 1997 va abandonar la direcci\u00f3 de la Uni\u00f3 Musical, sent substitu\u00eft per Jos\u00e9 R. Pascual Vilaplana com a director convidat (anteriorment, en 1992 havia estat com a titular). Per motius professionals, tamb\u00e9 va dimitir a la fi de 2001, iniciant-se un breu per\u00edode d’inestabilitat en la direcci\u00f3 de la banda.<\/p>\n
Al llarg d’aquest per\u00edode la Uni\u00f3 Musical de Muro va commemorar el II Centenari de la M\u00fasica de Banda a Muro, motivat per la troballa d’un article en el programa de festes d’Albaida de 1801 que feia refer\u00e8ncia a m\u00fasics civils de Muro, despr\u00e9s de molts anys de tindre bandes militars.<\/p>\n
Daniel Ferrero Silvaje i Pedro Salines Robles van dirigir la Uni\u00f3 Musical entre 2002 i 2003. Posteriorment la banda torna a nomenar com a director titular a Jos\u00e9 R. Pascual Vilaplana qui finalment acaba aquesta nova estada en 2007. Durant aquesta etapa se celebra el II FIMBAND (Festival Internacional de M\u00fasica de Banda) amb participants com Henrie Adams, Jan Cober o Johan de Meij.<\/p>\n
En 2007 el director triat per a continuar al capdavant de la Uni\u00f3 Musical de Muro \u00e9s el m\u00fasic de X\u00e0tiva Miguel A. Grau Mart\u00ednez. Sota la seua batuta la Uni\u00f3 Musical de Muro va guanyar el primer premi en el IV Certamen de M\u00fasica Festera d’Oliva al febrer de 2009. Tamb\u00e9 en 2009 la Uni\u00f3 Musical de Muro participa en el disc col\u00b7lectiu \u201cDe Barro\u201d, una monografia doble de l’anterior director i m\u00fasic de la banda, Jos\u00e9 Rafael Pascual Vilaplana.<\/p>\n
Al gener de 2011 la banda decideix fer un canvi de batuta i despr\u00e9s d’un per\u00edode de reflexi\u00f3 es presenta a l’actual director, Rafael Garc\u00eda Vidal, d’Alfarras\u00ed. El c\u00e0rrec de presidenta l’ocupa actualment Soraya Sanch\u00eds Mogino.<\/p>\n
Obres que interpreta en el CD<\/b><\/p>\n
\u2013 Quebrant\u00e0<\/i> (pasdoble contrabandista), Jos\u00e9 Rafael Pascual Vilaplana
\n\u2013 Miraculum<\/i>, Francisco Jos\u00e9 Mart\u00ednez Gallego.
\n\u2013 La Penya “El Flare”<\/i> (pasdoble), Francisco Esteve Pastor.<\/p>\nJove Banda Simf\u00f2nica FSMCV – Directors: Teo Aparicio Barber\u00e1n i Rafael Garrig\u00f3s Garc\u00eda<\/h3>\n
Teo Aparicio-Barber\u00e1n<\/h4>\n
Teo Aparicio-Barberan (Enguera, 1967) comen\u00e7a els seus estudis en la banda del seu poble de la m\u00e0 de M.Vidal triant com a instrument el saxofon. Estudia en els conservatoris de X\u00e0tiva, Carcaixent, i Superior de Val\u00e8ncia, aconseguint dos esments d\u2019Honor en el grau mitj\u00e0 i superior en el Concurs per a premi extraordinari.<\/p>\n
Paral\u00b7lelament als seus estudis de saxofon, estudia contrabaix, piano, harmonia, contrapunt, fuga, composici\u00f3 i direcci\u00f3 d\u2019orquestra.<\/p>\n
Durant tres anys assisteix a Girona, als cursos direcci\u00f3 d\u2019orquestra amb Bruno Membrey i de composici\u00f3 i orquestraci\u00f3 amb Carl Schahter. El compositor i director Bernardo Adam Ferrero contribueix a la seua formaci\u00f3 a m\u00e9s del compositor alcoi\u00e0 Luis Blanes, vertader mentor en la seua carrera musical.<\/p>\n
L\u2019any 2016 adquireix la condici\u00f3 de Doctor en Humanitats per la Universitat Cardenal Herrera CEU per la seua tesi \u201cPunts de refer\u00e8ncia en l\u2019obra del compositor Luis Blanes: Tradici\u00f3 i modernitat\u201d.<\/p>\n
En el seu cat\u00e0leg d\u2019obres hi ha m\u00e9s de 150 treballs en la seua gran majoria per a banda. Moltes d\u2019aquestes obres han sigut peces obligat\u00f2ries a cert\u00e0mens nacionals i internacionals. Les seues composicions han sigut editades per Piles, Tot per l\u2019aire, Ed. Albadoc i per la prestigiosa editorial belga Beriato.<\/p>\n
La seua m\u00fasica ha sigut interpretada a \u00c0ustria, Alemanya, Fran\u00e7a, Portugal, el Jap\u00f3, els Estats Units, Su\u00efssa, B\u00e8lgica, Costa Rica i en el prestigi\u00f3s Certamen Internacional de Kerkrade (Holanda). Tamb\u00e9 per solistes de talla internacional com el saxofonista Manuel Mij\u00e1n, el trombonista Armin Ros\u00edn, el quartet \u201cAdolphe sax\u201d, el trompetista Thomas Scheibe, el trompista Abel Pereira, el tubista Vicent L\u00f3pez, o la flautista Ana Mar\u00eda Ribeiro.<\/p>\n
Ha sigut director titular de les bandes d\u2019Enguera, Font de la Figuera, Banda Simf\u00f2nica de Vilanova de Castell\u00f3, Banda Simf\u00f2nica de l\u2019AM \u201cL\u2019Amistat\u201d de Quart de Poblet, de la Uni\u00f3 Musical d\u2019Alaqu\u00e0s, de la \u201cPrimitiva Setabense\u201d de X\u00e0tiva i de \u201cL\u2019Entusiasta\u201d de Benifair\u00f3, aconseguint al capdavant de les mateixes diferents premis en diferents cert\u00e0mens.<\/p>\n
El seu nom apareix ressenyat en el llibre \u201cMil m\u00fasics valencians\u201d i en el diccionari enciclop\u00e8dic de M\u00fasica de la Generalitat Valenciana.<\/p>\n
Durant les temporades 2007 a 2009 va ser director de la banda simf\u00f2nica de la FSMCV. En 2012 se li concedeix el premi EUTERPE a la millor creaci\u00f3 simf\u00f2nica atorgat per la FSMCV.<\/p>\n
Al febrer de l\u2019any 2013 Rafael Garrig\u00f3s Garc\u00eda prenia les regnes de l\u2019agrupaci\u00f3 band\u00edstica que representa a tots els valencians: la Jove Banda Simf\u00f2nica de la FSMCV. Sent director de la Uni\u00f3 Musical de Canyada i de la Societat Filharm\u00f2nica Uni\u00f3 Musical d\u2019Agost, el director enguer\u00ed rebia la cridada del aleshores president de la Federaci\u00f3, Josep Francesc Almer\u00eda, per a indicar-li la seua elecci\u00f3 com a responsable art\u00edstic de la Banda Federal.<\/p>\n
En el seu projecte, Garrig\u00f3s buscava representar dignament la m\u00fasica i els m\u00fasics valencians, per la qual cosa en els programes de concert va voler destacar obres de compositors de refer\u00e8ncia en la Comunitat Valenciana, aix\u00ed com diferents tipus de llenguatge en els quals no podia faltar el nostre folklore i peces de les joves promeses de la nostra terra.<\/p>\n
Al costat d\u2019ell la Banda Simf\u00f2nica va tindre el plaer d\u2019actuar en concerts com el del Teatre del Canal de Madrid, en el Palau de la M\u00fasica de Val\u00e8ncia, en el Teatre de Borriana, o en el claustre g\u00f2tic del Centre del Carme de Val\u00e8ncia.<\/p>\n
Per\u00f2 si hi ha un projecte que el propi director destaca \u00e9s el viatge a Kerkrade per a participar en un projecte jove al costat d\u2019altres dues bandes, convidats per l\u2019organitzaci\u00f3 del concurs mundial de bandes World Music Contest (WMC).<\/p>\n
Obres que interpreten en el CD<\/b><\/p>\n
\u2013 Saxum <\/i>(marxa cristiana), Rafael Mullor Grau.
\n\u2013 Portillo andaluz<\/i>, Juan Manuel Molina Mill\u00e1.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 20\u00e9 i \u00faltim disc-llibre de la col\u00b7lecci\u00f3 est\u00e0 protagonitzat per las Sociedad Musical Ayorense, la Societat Cultural Uni\u00f3 Musical de Muro i la Jove Banda Simf\u00f2nica de la FSMCV sota la direcci\u00f3 de Teo Aparicio Barber\u00e1n i Rafael Garrig\u00f3s Garc\u00eda.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":39283,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-13036","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-segell-discografic-i-editorial"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13036","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13036"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13036\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/39283"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13036"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13036"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13036"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}