N’hi han fets que ocorren al llarg de la nostra vida i que marquen per sempre la societat que ens envolta. En dies passats, comentava amb alguns companys la influ\u00e8ncia del 15-M. N’hi ha qui no vol recon\u00e8ixer-lo i continua creient que vivim en l’Espanya anterior al 15 de maig del 2011, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, el m\u00f3n ha canviat.<\/p>\n
En dies passats van caure en les meues mans dos programes electorals d’altres tantes candidatures a presidir dos entitats valencianes d’ampli arrelament. Per una banda la de l’Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia, i per altra la de l’Associaci\u00f3 Empresarial d’Oficines i Despatxos de la Comunitat Valenciana. Ambd\u00f3s candidatures tenien diverses coses en com\u00fa que em van fer pensar. En primer lloc que els punts emblem\u00e0tics d’ambd\u00f3s eren per referir-se a la transpar\u00e8ncia i proximitat a l’associat. Fins a tres punts del programa en una d’elles i fins a cinc ep\u00edgrafes a l’altra parlaven d’aquestos temes. I no estaven perduts pel fons dels enunciats del pret\u00e9s compliment, no. Eren, en els dos casos, els primers missatges de la llista. Tamb\u00e9 en la nostra Federaci\u00f3, a octubre del 2014, els dos eixos centrals del programa electoral que vam presentar a Villena van ser la transpar\u00e8ncia i la proximitat a l’associat. S\u00ed que hem canviat doncs, s\u00ed.<\/p>\n
Per\u00f2 en un dia com hui, 8 de mar\u00e7, no volia referir-me a aquesta coincid\u00e8ncia program\u00e0tica sin\u00f3 a un altre fet que tamb\u00e9 va cridar la meua atenci\u00f3, i \u00e9s que ambd\u00f3s candidatures estaven encap\u00e7alades per dones. Carmen De Rosa i Carmen Pleite han aconseguit liderar, ambd\u00f3s, entitats que de ben segur en la seua hist\u00f2ria han tingut molts m\u00e9s presidents homes que presidentes dones, com ens ocorre a tantes altres entitats. I de segur que no han arribat a eixe lloc de poder per la seua coincid\u00e8ncia en nom amb la gitana de fer temperament de l’obra de Merimee i l’\u00f2pera de Bizet. Segur que ha sigut, com sempre passa amb les dones, \u00a0perqu\u00e8 s’ho han guanyat per for\u00e7a i perqu\u00e8 han demostrat molt m\u00e9s del que ha tingut que demostrar qualsevol home per triomfar. Per\u00f2 el m\u00f3n ha canviat, i les dones estan ahi.<\/p>\n
\n“Hui m\u00e9s de la meitat de la joventut de les nostres escoles s\u00f3n xiquetes o dones”<\/em><\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n
Fa quasi 30 anys, all\u00e0 pels anys 90 del segle passat, en el I Congr\u00e9s de Societats Musicals va haver-hi una pon\u00e8ncia que treball\u00e0 el tema de la dona i la joventut, i que va destacar la poca pres\u00e8ncia femenina en les nostres juntes directives i incl\u00fas en les plantilles de les nostres bandes de m\u00fasica, recomanant canvis necessaris per revertir eixa situaci\u00f3 injusta. Llarg cam\u00ed el recorregut des d’aleshores, per\u00f2 fruct\u00edfer. Hui m\u00e9s de la meitat de la joventut de les nostres escoles s\u00f3n xiquetes o dones, i per sota dels 20 anys, les plantilles de persones m\u00fasiques estan tamb\u00e9 molt compensades en un molt ajustat 50%. El que per damunt dels 20 anys no siga aix\u00ed no \u00e9s m\u00e9s que una her\u00e8ncia del passat que any rere any anir\u00e0 caient i augmentat eixe llist\u00f3 d’edat igualit\u00e0ria en els nostres arxius. El m\u00f3n, tamb\u00e9 el de les bandes de m\u00fasica, tamb\u00e9 ha canviat.<\/p>\n
Diem moltes voltes que les societats musicals som el fidel reflex de la nostra societat. Tenim tants negres, blancs, rics, pobres, blaus, rojos, morats, verds o taronges com els que t\u00e9 el nostre entorn social i pol\u00edtic, i en aix\u00f2 de la representaci\u00f3 femenina no an\u00e0vem a ser diferents. Hui dia les barreres de g\u00e8nere s’han trencat a nivell educatiu i n’hi ha tants alumnes xiques com alumnes xics en els diferents sistemes educatius: formal, no formal i informal.<\/p>\n
Per\u00f2 continua havent-hi una assignatura pendent en l’\u00e0mbit al qual ens estem referint: el n\u00famero de dones que assoleixen llocs destacats. Empres\u00e0ries, cient\u00edfiques, directores de unitats de negoci, i al nostre \u00e0mbit, directores de escoles, de bandes i orquestres, presidentes de societats musicals, compositores… Dones que destaquen, que lideren. Continuen sent molt poques. En a\u00e7\u00f2 hem canviat poc.<\/p>\n
Desp\u00fas-ahir 6 de mar\u00e7 va haver una trobada a la capital amb pres\u00e8ncia de cient\u00edfiques i empres\u00e0ries per parlar de les barreres que continuen presents en la societat i que impedeixen assolir la igualtat a eixos nivells de la cadena de valor hum\u00e0 en les organitzacions. De les intervencions que s’hi van realitzar, vaig traure una conclusi\u00f3 que m’ha portat a escriure aquest article. Una dona va relatar emocionada la seua dif\u00edcil experi\u00e8ncia vital personal i els problemes que com a mare soltera havia tingut que v\u00e8ncer, portant-me a la reflexi\u00f3 amb qu\u00e8 he comen\u00e7at aquestes l\u00ednies.<\/p>\n
\n“Per\u00f2 continua havent-hi una assignatura pendent en l’\u00e0mbit al qual ens estem referint: el n\u00famero de dones que assoleixen llocs destacats.”<\/strong><\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n
Com hip\u00e8rbole o met\u00e0fora van vindre al meu cap l’11 de setembre del 2001 i els atentats a les Torres Bessones de Nova York, amb certesa, perqu\u00e8 des d’aquell 11-S fat\u00eddic el m\u00f3n va canviar en molts altres aspectes… i la premsa va canviar, i tots canvi\u00e0rem en una cosa molt concreta que va ser posar-li cara al dolor, posar-li rostre, nom i cognoms, a les situacions que per afectar a molta gent, en ocasions ens passaven desapercebudes o ens feien al\u00e7ar els muscles de manera despreocupada. La premsa mundial va tractar l’11-S de forma que, des d’aleshores, les hist\u00f2ries personals de la gent an\u00f2nima han passat a tindre valor, molt valor, pel seu poder de fixar el fet, la injust\u00edcia, de que no es produ\u00efsca l’oblit.<\/p>\n
Als que teniu clar per qu\u00e8 ha d’haver igualtat entre homes i dones no van dirigides estes l\u00ednies. A aquells que es veuen amena\u00e7ats per la figura d’una dona que triomfa, a aquells que senten que no n’hi ha dret a la discriminaci\u00f3 positiva, a qui no creu en la pol\u00edtica dels percentatges per garantir una representaci\u00f3 femenina en els \u00f2rgans de govern de les organitzacions… a ells \u00e9s a qui dirigisc el meu relat. I els demane que pensen en les seues mares, \u00e0vies, germanes, en les germanes dels seus pares, en les seues filles, les seues amigues, en les dones dels seus amics, en les esposes dels seus germans, en les seues companyes de treball. I els demane que posen cara al sexe femen\u00ed i que posen cara a la injust\u00edcia, que posen cara a l’atentat que la hist\u00f2ria ha fet i pensen en tantes i tantes injust\u00edcies que s’han com\u00e8s sobre aquestes dones i les seues antecessores durant segles, nom\u00e9s pel fet de ser dones en un m\u00f3n a on les normes les hem posat, imposat, els homes.<\/p>\n
Per a ells he escrit estes l\u00ednies. Perqu\u00e8 \u00f2briquen ulls i o\u00efdes i \u00a0lligen i escolten: que el m\u00f3n ha canviat!<\/p>\n
Perqu\u00e8 reflexionen en per qu\u00e8 hem de continuar parlant d’igualtat en una cosa tan b\u00e0sica en la vida de les persones com la teua societat musical, la teua escola de m\u00fasica i la teua banda. I perqu\u00e8 s’ensenyen a defendre-la.<\/p>\n
Particularment, en els llocs de representaci\u00f3 que la meua activitat m’ha portat a exercir, procure que sempre m’acompanyen dones. Qui em coneix sap que lluite i lluitar\u00e9 perqu\u00e8 cada dia eixe n\u00famero augmente i el seu nivell en l’escalaf\u00f3 siga cada vegada m\u00e9s alt. M’agradaria veure el dia en que una dona puga, en qualsevol \u00e0mbit, assolir les m\u00e9s altes cotes d’exercici.<\/p>\n
<\/p>\n
Per la igualtat, feli\u00e7 8 de mar\u00e7<\/strong>.<\/p>\n
Pedro Rodr\u00edguez, President de la Federaci\u00f3 de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El President de la FSMCV, Pedro Rodr\u00edguez, reflexiona, amb motiu del Dia Internacional de la Dona sobre l’emergent paper de la dona en la m\u00fasica i la necessitat d’impulsar el seu lideratge i pres\u00e8ncia en tots el \u00e0mbits musicals: directores de escoles, de bandes i orquestres, presidentes de societats musicals, compositores<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[56],"tags":[],"class_list":["post-3862","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societats-musicals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3862","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3862"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3862\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3862"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3862"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3862"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}