Resulta extraordin\u00e0ria la quantitat de disputes que generen estos dos termes, amateur i professional, en pr\u00e0ctiques tan diverses com l’esport, la fotografia, la cuina… o la m\u00fasica.<\/p>\n
Tots tenim clar el que representa parlar d’un professional i normalment \u00e9s una persona formada per exercir una professi\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que en alguns casos s’ha reconegut una dedicaci\u00f3 a un determinat ofici durant anys, concedint un t\u00edtol de formaci\u00f3 professional de manera que puga formar de forma reglada a altres aspirants o desenvolupar un ofici amb una titulaci\u00f3 que l’acredite.<\/p>\n
El terme amateur deriva de la paraula amant, i representa l’afici\u00f3 a una determinada disciplina fins a l’extrem de dedicar moltes hores a la mateixa, no sent la professi\u00f3 principal de la persona en q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2 amb el perill que amb els anys puga convertir-se en el seu ofici.<\/p>\n
Este debat va resultar un dels elements que m\u00e9s tensi\u00f3 va generar en les conclusions del III Congr\u00e9s de la Federaci\u00f3 de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana “De la mem\u00f2ria a la innovaci\u00f3” (2013). Es tractava del primer congr\u00e9s online i tant el seu plantejament com el seu desenvolupament van resultar un encert de la m\u00e0 del professor Pau Rausell (Universitat de Val\u00e8ncia). El cert \u00e9s que no era cap novetat, per\u00f2 veure plantejats estos dos termes (amateurisme-professionalisme) des de l’oposici\u00f3 i l’enfrontament va resultar preocupant.<\/p>\n
\n“Des dels seus origens, les societats musicals valencianes han apostat per la formaci\u00f3 com una via segura per a l’actualitzaci\u00f3 i la millora constant en els seus conjunts instrumentals i vocals.”<\/strong><\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n
L’immens moviment musical representat per les bandes de m\u00fasica a la Comunitat Valenciana i tot el que les acompanya: 547 societats musicals federades amb m\u00e9s de 1.100 bandes, m\u00e9s de 200 corals i altres tantes orquestres, uns 600 centres educatius amb 60.000 alumnes i uns 4.000 professors no haguera estat possible sense l’amateurisme representat pels 50.000 m\u00fasics que en alguns f\u00f2rums tant es critica. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s important recon\u00e8ixer \u00a0l’impagable treball dels milers de directius amateurs que al llarg de 200 anys (un 30% de les bandes de m\u00fasica s\u00f3n centen\u00e0ries i un 3% bicenten\u00e0ries), han estat al front de les societats musicals. S\u00f3n diversos els treballs d’investigaci\u00f3 que atribueixen a este moviment amateur la responsabilitat de que l’aprenentatge de la m\u00fasica arribara a tots els racons de la nostra geografia i no quedara nom\u00e9s en les mans de les classes amb possibles de les grans ciutats (Tesis Doctoral d’Elvira Asensi, Universitat de Val\u00e8ncia, 2010).<\/p>\n
Sembla que dir amateur \u00e9s sin\u00f2nim de falta de t\u00e8cnica, formaci\u00f3 i capacitat per fer un treball, quan pot ser tot el contrari. Com b\u00e9 apunta el refranyer popular no existeixen els ganduls si sabem trobar-los un treball que els agrade… Precisament per aquest motiu \u00e9s tan important la motivaci\u00f3 i l’est\u00edmul de les emocions en educaci\u00f3. La il\u00b7lusi\u00f3 i l’afici\u00f3 per la m\u00fasica s\u00f3n els motors que han convertit a amateurs en grans professionals (encara que mai hagen deixat de ser amateurs per no voler deixar el seu ofici de sempre i optar per aquell lloc que els oferien en una orquestra o banda municipal).<\/p>\n
Si pel contrari pensem en el que s’ha vingut a denominar “no m\u00fasics”, \u00e9s a dir, m\u00fasics que mai s’han format en conservatoris, trobarem m\u00fasics amateurs que van optar per dedicar-se professionalment a la m\u00fasica sense tindre un t\u00edtol que els acreditara com a tals. Incomprensible, per\u00f2 s\u00f3n molts els casos que podem con\u00e8ixer a la Tesi Doctoral d’Adolf Murillo (2014) dedicada a eixos “Escultors del So” amb conclusions evidents, com que els “no m\u00fasics” s\u00f3n m\u00e9s creatius i escolten millor que els m\u00fasics convencionals, habituats a fer exclusivament el que els marca una partitura.<\/p>\n
\n“Estes escoles sempre possibiliten que aquells alumnes que desitgen continuar els seus estudis professionals en un conservatori puguen fer-ho sense problemes.”<\/strong><\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n
Des dels seus origens, les societats musicals valencianes han apostat per la formaci\u00f3 com una via segura per a l’actualitzaci\u00f3 i la millora constant en els seus conjunts instrumentals i vocals. D’aquesta manera van apar\u00e8ixer les primeres escoles d’educands, que amb els anys s’han convertit en escoles de m\u00fasica, centres educatius amb una finalitat clara, la formaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la m\u00fasica amb el focus\u00a0posat en la pr\u00e0ctica musical activa. Estes escoles sempre possibiliten que aquells alumnes que desitgen continuar els seus estudis professionals en un conservatori puguen fer-ho sense problemes. La seua funci\u00f3 no \u00e9s la professionalitzaci\u00f3, sin\u00f3 la viv\u00e8ncia de la m\u00fasica al llarg de la vida, finalitat 100% amateur no renyida amb la professionalitzaci\u00f3. Tant la Llei Valenciana de la M\u00fasica (1998) com el Decret d’Escoles de M\u00fasica (2013) plantegen este enfocament. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que totes les lleis desde la LOGSE (1990) han apostat pels centres integrats (centres als quals s’aborda simult\u00e0niament l’educaci\u00f3 prim\u00e0ria i els estudis reglats de m\u00fasica) com una bona soluci\u00f3 la repercussi\u00f3 de la qual en l’educaci\u00f3 p\u00fablica no existeix en la nostra comunitat i es poden comptar amb els dits d’una m\u00e0 en tota Espanya, per la falta de recolzament. Tamb\u00e9 som conscients de l’immens esfor\u00e7 que significa continuar estudis professionals de m\u00fasica en un conservatori en paral\u00b7lel a la secund\u00e0ria obligat\u00f2ria i el batxillerat, sense cap compensaci\u00f3 com s\u00ed ocorre amb el reconeixement d’esportistes d’elit. M\u00e9s encara, acaben de suprimir-se les tres mat\u00e8ries de m\u00fasica del selectiu, amb lo qual els estudiants de m\u00fasica no podran optar a pujar la nota de 10 a 14 punts per aquesta via, una injust\u00edcia que mereixer\u00e0 accions de la FSCMV davant el govern de Madrid. Tamb\u00e9 sabem de l’alt\u00edssim percentatge de frac\u00e0s escolar per abandonament que es produeix als conservatoris en els ensenyaments de grau mitj\u00e0. Les societats musicals som conscients d’aquest perill i en molts casos oferim classes gratu\u00eftes en les escoles de m\u00fasica als nostres m\u00fasics per tal que davant un possible abandonament no deixen la m\u00fasica per sempre.<\/p>\n
Els estudis musicals a Espanya estan dividits entre reglats, que imparteixen els conservatoris, i no reglats, que imparteixen escoles i acad\u00e8mies. El primer nivell d’estos estudis reglats \u00e9s l’elemental i representa una introducci\u00f3 a la m\u00fasica que en cap cas representa la via professional (Decret que regula el curr\u00edculum dels Ensenyaments Elementals de M\u00fasica a la Comunitat Valenciana, 2007). En tractar-se d’estudis reglats nom\u00e9s els poden impartir els conservatoris elementals, per\u00f2 tamb\u00e9 ho fan habitualment els conservatoris professionals, ja que completen les seues places vacants amb aquest alumnat de nivell elemental. En acabar estos estudis elementals no s’obt\u00e9 cap t\u00edtol, donat que no es contempla pel car\u00e0cter introductori d’estos ensenyaments. Nom\u00e9s existeix un certificat d’estudis elementals de m\u00fasica. Este certificat el proporcionen els conservatoris, tant al seu alumnat com a tot aquell que es puga presentar a les proves lliures que es convoquen cada any. De manera que l’alumnat de les escoles t\u00e9 acc\u00e9s al mateix.<\/p>\n
\nEl primer nivell d’estos estudis reglats \u00e9s l’elemental i representa una introducci\u00f3 a la m\u00fasica que en cap cas representa la via professional<\/strong><\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n
Les escoles de m\u00fasica poden preparar els seus alumnes tant per a l’obtenci\u00f3 d’aquest certificat com per a la prova d’acc\u00e9s al conservatori, en el\u00a0sup\u00f2sit que desitgen continuar estudis professionals. No obstant aix\u00f2, en una escola de m\u00fasica es pot continuar fent m\u00fasica despr\u00e9s d’eixe primer cicle b\u00e0sic amb altres etapes de formaci\u00f3: etapa de consolidaci\u00f3 i etapa avan\u00e7ada… Per\u00f2, tamb\u00e9 s’ofereixen classes d’iniciaci\u00f3 amb professorat especialitzat que els pot introduir a la educaci\u00f3 musical des dels 0 anys i incl\u00fas treballar amb futures mares i molt m\u00e9s.<\/p>\n
Dir que les societats musicals i les seues escoles de m\u00fasica han perm\u00e8s la democratitzaci\u00f3 i socialitzaci\u00f3 de la educaci\u00f3 musical \u00e9s una gran veritat, ja que aquestes han possibilitat que en cada poble de la nostra geografia siga possible aprendre m\u00fasica. Tamb\u00e9 cal apuntar que el preu per alumne no \u00e9s el mateix si aquestos estudis es realitzen en una escola de m\u00fasica o en un conservatori de la xarxa p\u00fablica, donat que en el conservatori no hi ha mensualitats. El greuge\u00a0comparatiu \u00e9s total si pensem que les ajudes a escoles de m\u00fasica no acaben de cobrir les despeses socials de les n\u00f2mines del professorat. De manera que torna a fer-se evident la difer\u00e8ncia entre viure a la ciutat i a un poble. Per eixa ra\u00f3 des de la FSMCV venim reivindicant des de fa anys que en primer lloc es fa\u00e7a visible el mapa de la educaci\u00f3 musical a la Comunitat Valenciana. Aquesta eina permetria visibilitzar l’estat actual de la educaci\u00f3 musical i fer-la molt m\u00e9s racional, equitativa i sostenible.<\/p>\n
\n“Els conservatoris elementals van passar a ser escoles de m\u00fasica i els professionals es van dedicar a atendre nom\u00e9s a alumnes d’aquest nivell.”<\/strong><\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n
La reivindicaci\u00f3 de que els estudis elementals es cursen a la xarxa d’escoles de m\u00fasica no \u00e9s cap novetat. Fa bastants anys que el govern basc va prendre aquesta determinaci\u00f3 i no va significar cap desastre, ja que els conservatoris elementals van passar a ser escoles de m\u00fasica i els professionals es van dedicar a atendre nom\u00e9s a alumnes d’aquest nivell. Tampoc va desapar\u00e8ixer el nivell elemental d’estudis musicals, ja que ve recollit a la normativa legislativa. Plantejar aquest canvi a la Comunitat Valenciana seria possible sempre que es pasara d’un sistema de subvenci\u00f3 a la via del conveni amb les escoles de m\u00fasica, convenir al qual haurien d’asumir una part important els ajuntaments. A\u00e7\u00f2 permetria normalitzar la xarxa d’escoles de m\u00fasica permetent el seu funcionament com a centres educatius com qualssevol altres. La part m\u00e9s important d’aquests canvis beneficiaria a l’alumnat, que aprendria m\u00fasica en igualtat de condicions en tota la xarxa educativa d’escoles de m\u00fasica, possibilitant el seu creixement com a persones mitjan\u00e7ant la m\u00fasica. Per descomptat que amb tot all\u00f2 la FSMCV i la seua xarxa d’escoles de m\u00fasica assumiria un comprom\u00eds de millora cont\u00ednua.<\/p>\n
No cal dir que tot a\u00e7\u00f2 no s’aconseguir\u00e0 de hui per a dem\u00e0, i que far\u00e0 falta consensuar amb tots els sectors implicats una soluci\u00f3 viable portant-la a terme de manera progressiva…<\/p>\n
Preferisc pensar que la complementarietat entre amateurisme i professionalitat \u00e9s una gran basa per a la educaci\u00f3 musical i no un motiu de conflicte.<\/p>\n
Del que no hi ha dubte \u00e9s de que s’ha de continuar treballant per la educaci\u00f3 musical. Val la pena!<\/p>\n
<\/p>\n
Remigi Morant Navasquillo<\/em><\/p>\n
Director del Departament de Did\u00e0ctica de l’Expressi\u00f3 Musical, Pl\u00e0stica i Corporal de la Universitat de Val\u00e8ncia<\/p>\n
Vicepresident 1er i responsable de l’\u00e0rea d’Escoles de M\u00fasica de la FSMCV<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Remigi Morant, director del Departament de Did\u00e0ctica de l’Expressi\u00f3 Musical, Pl\u00e0stica i Corporal de la UV i responsable de l’\u00e0rea d’Escoles de M\u00fasica de la FSMCV reflexiona al voltant de l’educaci\u00f3 musical, les escoles de m\u00fasica i els conservatoris i la dicotomia, per\u00f2 tamb\u00e9 complementarietat, entre professionalisme i amateurisme.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[56],"tags":[],"class_list":["post-3890","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societats-musicals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3890","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3890"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3890\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}