{"id":5515,"date":"2017-08-03T15:34:37","date_gmt":"2017-08-03T13:34:37","guid":{"rendered":"http:\/\/fsmcv.org\/?post_type=fsmcv-noticias&p=5515"},"modified":"2021-04-06T10:17:58","modified_gmt":"2021-04-06T08:17:58","slug":"entrevista-carlos-ramon-perez-batuta-dor-2017","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/societats-musicals\/entrevista-carlos-ramon-perez-batuta-dor-2017\/","title":{"rendered":"Entrevista a Carlos Ram\u00f3n P\u00e9rez: Batuta d’Or 2017"},"content":{"rendered":"

En la \u00faltima edici\u00f3 del World Music Contest<\/strong>, que est\u00e0 considerat el concurs de bandes m\u00e9s important del m\u00f3n, Carlos Ram\u00f3n P\u00e9rez va ser proclamat “Batuta d’Or 2017”. Com va viure eixe moment?
\n\u00abTot el que vaig viure aquella nit fou una barreja de nerviosisme i felicitat. El moment d’eixir a l’escenari per actuar fou molt especial: emprens una rampa llargu\u00edssima i quan, finalment, arribes a l’escenari del Rodahal comences a creure’t de veritat que est\u00e0s all\u00ed, que tot amb el que has somiat est\u00e0 molt a prop.
\nDespr\u00e9s de dirigir, va baixar de l’escenari euf\u00f2ric per\u00f2 tamb\u00e9 amb la certesa qu\u00e8 encara no havia guanyat res. Quan van acabar les interpretacions dels tres finalistes i mentre el jurat deliberava, va comen\u00e7\u00e0 un concert d’una banda tailandesa que a m\u00ed se’m va fer etern. No podia estar-me quiet a la cadira, no podia sentir res perqu\u00e8 l’ansietat m’ho impedia. Finalment, arrib\u00e0 l’hora dels premis i tot esclat\u00e0 al meu voltant.
\nVaig tindre la gran sort qu\u00e8 els meus pares, la meua germana i la meua n\u00f3via van poder anar-hi a veure’m. Al nomenar-me com a guanyador recorde que em sacsejaren, besaren i abra\u00e7aren sense que jo ni tan sols puguera al\u00e7ar-me de la cadira. Eixe moment el recordar\u00e9 com un dels m\u00e9s feli\u00e7os de la meua vida\u00bb.<\/p>\n

No vull marcar-me m\u00e9s metes que seguir treballant amb la mateixa il\u00b7lusi\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n

\n

Qu\u00e8 ha suposat per a tu haver rebut un guard\u00f3 tan important i que et consagra com a director de bandes a nivell mundial?<\/em><\/p>\n

\u00abM\u00e9s que el reconeixement de cara al p\u00fablic, valore a\u00e7\u00f2 com una satisfacci\u00f3 personal, com una prova de que tot l’esfor\u00e7 i estudi durant anys, han valgut per alguna cosa.
\nPer suposat, guanyar la “Batuta d’Or” suposa haver alcan\u00e7at un somni que molt poca gent pot complir. Quan vaig decidir que volia ser director, no fa massa anys, recorde que vaig pensar que en 2017 ho havia d’intentar amb el WMC (per al de 2013 era massa prompte). M\u00e9s que un objectiu, sempre havia estat una il\u00b7lusi\u00f3 per a mi que sabia que, molt possiblement, mai arribaria. Per aix\u00f2 ara ho estic vivint com un somni.\u00bb<\/p>\n

\n

Et marcares com a repte aconseguir la Batuta d’Or i ho has aconseguit. Quina \u00e9s la teua pr\u00f2xima meta?<\/em><\/p>\n

\u00abPer descomptat, crec que he tingut suficient amb els concursos, de moment. No vull marcar-me m\u00e9s metes que seguir treballant amb la mateixa il\u00b7lusi\u00f3, perqu\u00e8 m’he demostrat a mi mateix que, al cap i a la fi, les recompenses arriben.\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 significa per a tu la trompeta?<\/em><\/p>\n

\u00abLa trompeta \u00e9s la meua gran passi\u00f3. Tot i que estic bolcat en la direcci\u00f3, s\u00e9 que mai deixar\u00e9 de ser trompetista. Mai he vist que una cosa implique deixar l’altra de costat. de fet, m’agrada pensar que la trompeta ha estat el vehicle que em va dur a la direcci\u00f3.\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Quin paper ha tingut en la teua vida la Uni\u00f3 Musical de Crevillent?<\/em><\/p>\n

\u00abHa estat clau i ho continua sent. N’estic segur que res haguera sigut igual en la meua vida si no haguera crescut en la meua banda. Els meus companys han celebrat este premi com si l’hagueren rebut ells. Tamb\u00e9 hem plorat junts les desgr\u00e0cies. I \u00e9s que, al cap i a la fi, all\u00e0 tinc als meus amics i a a la meua fam\u00edlia.\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

M’agradaria molt tornar a dirigir en el Rodahal de Kerkrade. Aquell lloc m’ha deixat marcat.<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Qui t’inspira en el teu treball?<\/em><\/p>\n

\u00abTinc la sort d’haver-me envoltat de persones meravelloses. Gran part del m\u00e8rit de tot el que em passa \u00e9s de la meua fam\u00edlia. Tinc uns pares que s’han sacrificat el que no est\u00e0 escrit per donar-me el que he necessitat en la meua carrera i els estic eternament agra\u00eft. Per\u00f2, sense dubte, la meua gran inspiraci\u00f3 \u00e9s Merce, la meua parella. Ella \u00e9s el meu contrapunt perfecte. M’anima quan ho necessite i em baixa dels n\u00favols quan ha de fer-ho. Ella no \u00e9s m\u00fasica i aix\u00f2 \u00e9s fant\u00e0stic perqu\u00e8 ent\u00e9n el meu m\u00f3n per\u00f2 al mateix temps el veu amb una perspectiva distinta i aix\u00f2 m’ajuda dia rere dia.\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Quines persones consideres que han marcat m\u00e9s la teua traject\u00f2ria professional?<\/em><\/p>\n

\u00abLa mateixa sort que he tingut a nivell personal, l’he tinguda a nivell acad\u00e8mic. Em permetreu que done quatre noms.
\nMois\u00e9s Gil Bernab\u00e9 fou el meu primer professor de trompeta, a m\u00e9s de ser el meu millor amic. All\u00e0 on estiga, li agra\u00efsc ser qui s\u00f3c.
\nLa segona persona \u00e9s Manuel Mond\u00e9jar Criado, el meu gur\u00fa de cap\u00e7alera. Ell va posar-me una batuta a la m\u00e0 i m’ensenya cada dia com la serietat i la passi\u00f3 han de ser la meua bandera.
\nJos\u00e9 Rafael Pascual Vilaplana ha estat un altre dels meus professors i, sense dubte, ha marcat la meua carrera. \u00c9s una persona extremadament apassionada i compromesa amb el que fa i m’ha inspirat.
\nI, per \u00faltim, Jan Cober, que ha estat professor meu els \u00faltims anys en Holanda. No conec a cap m\u00fasic millor que ell. Crec que m’ha fet entendre la m\u00fasica millor. Li estic molt agra\u00eft per la seua dedicaci\u00f3 i per com m’ha tractat. L’admire i el vull en parts iguals.\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

En ess\u00e8ncia, els directors som creadors d’ambients.<\/p><\/blockquote>\n

Com t’agradaria veure’t en 10 anys?<\/em>
\n\u00abFeli\u00e7! Crec que a la fi \u00e9s el que compta. Evidentment, m’agradaria dirigir en una formaci\u00f3 professional, fent m\u00fasica d’alt nivell. Per\u00f2 tamb\u00e9 tinc clar que u no pot sentir-se realitzat i apassionat en el seu treball a qualsevol nivell. Nom\u00e9s aspire a seguir emocionant-me com ho faig ara.\u00bb<\/p>\n

\n

Qu\u00e8 t’agradaria deixar com a llegat al m\u00f3n de la m\u00fasica?<\/em>
\n\u00abCrec que al que qualsevol director ha d’aspirar \u00e9s a que se’l recorde com alg\u00fa apassionat i comprom\u00e9s. En realitat, no creem res material ni te\u00f2ric pel que ser recordats. En ess\u00e8ncia, els directors som creadors d’ambients, tant en l’escenari com als assajos o en el dia a dia. Veig amb molta enveja a eixos grans directors que, durant d\u00e8cades, tant a nivell amateurs com en les orquestres m\u00e9s professionals, han sabut construir un so \u00fanic en cada banda, crear tradici\u00f3 o, pel contrari, trencar amb els costums est\u00fapids. Aix\u00f2 nom\u00e9s es fa amb serietat, respecte el m\u00fasic i dedicaci\u00f3.\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Un lloc on t’agradaria dirigir i una partitura que estigues desitjant interpretar?<\/em>
\n\u00abTot i que semble mentida, he de dir que m’encantaria tornar a dirigir al Rodahal de Kerkrade. Aquell lloc m’ha deixat marcat. No \u00e9s l’auditori m\u00e9s impressionant del m\u00f3n (de fet, no tinc clar si podem dir-li auditori), per\u00f2 quan xafes eixe escenari tens la sensaci\u00f3 que vas a ser part d’una cosa hist\u00f2rica. Hi ha un ambient especial. M’encantaria tornar a dirigir all\u00e0, per\u00f2 concursant amb una banda.
\nI pel que fa a la partitura, tinc una espineta clavada amb una obra que havia d’interpretar fa uns mesos i, a la fi, per diverses circumst\u00e0ncies, no va ser possible. \u00c9s “Traveler” de David Maslanka. no \u00e9s una de les obres colossals del mestre, \u00e9s m\u00e9s b\u00e9 concisa i \u00edntima. \u00c9s una obra molt profunda que parla sobre la vida com a un viatge. Una partitura molt especial amb la que tard o d’hora em trobar\u00e9.\u00bb<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abNo vull marcar-me m\u00e9s metes que seguir treballant amb la mateixa il\u00b7lusi\u00f3\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[56],"tags":[],"class_list":["post-5515","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societats-musicals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5515","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5515"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5515\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5515"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5515"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5515"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}