Des de que era menuda he volgut cantar com ho feia ma mare. Ella t\u00e9 una veu de soprano l\u00edrica meravellosa. Un dels millors records de la meua inf\u00e0ncia \u00e9s quan ma mare em banyava i cant\u00e0vem les dos; com en el bany hi ha tanta reverberaci\u00f3 gaud\u00edem molt\u00edssim. Amb 12 anys vaig aconseguir que ma mare entrara a formar part d’una coral d’adults per poder ingressar jo tamb\u00e9. Ella obtingu\u00e9 r\u00e0pidament el lloc de solista i jo, un any m\u00e9s tard, vaig hacer d’abandonar el cor per consell del meu primer mestre, Jos\u00e9 Cu\u00e9llar, qui m’enseny\u00e0 la impostaci\u00f3 de la veu, aix\u00ed com a con\u00e9ixer i estimar l’\u00f2pera i la sarsuela. Amb ma mare impostava la veu per\u00f2 nom\u00e9s quan cantava amb ella. Recorda com anhelava els dos dies de la setmana quan anava a cant amb el meu mestre despr\u00e9s de l’escola.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Vas comen\u00e7ar la teua traject\u00f2ria professional com a soprano l\u00edrica i, de forma natural, vas evolucionar cap a la tesitura mezzosoprano. Quin ha estat el major repte fins al moment?<\/strong><\/em><\/p>\n S\u00ed, pr\u00e0cticament tota la meua carrera d’estudiant i part de la professional l’he exercida com a soprano. El meu primer mestre, en veure’m ja augur\u00e0 que jo seria una mezzosoprano, de fet, l’ex\u00e0men del grau elemental el vaig fer amb \u00e0ries com “La Habanera” de Carmen<\/em>. Amb el pas dels anys vaig adquirir molta facilitat en els aguts i la meua tesitura puj\u00e0. Dic que puj\u00e0 perqu\u00e8 vaig aconseguir, amb la pr\u00e0ctica i l’estudi, m\u00e9s aguts, per\u00f2 el meu centre natural de veu va perdre volum a poc a poc i cap dels meus seg\u00fcents professors ni tan sols va contemplar la possibilitat que fora mezzosoprano. I si en alg\u00fan moment mostrava els meus greus (que mai vaig perdre), alg\u00fan d’ells em deia que no eren correctes.<\/p>\n Quan vaig arribar a Viena per estudiar amb la meua mestra “Margarita Lilova” vaig aprendre la vertadera t\u00e8cnica del\u00a0bel canto<\/em> per cantar en teatros grans d’\u00f2pera. Com ella deia, vaig passar a cantar en “est\u00e9reo” i no en “mono”. Ella treballava com si jo fos una soprano l\u00edrica per\u00f2 sempre digu\u00e9 que, amb els anys, me convertiria en una soprano dram\u00e0tica. Anys despr\u00e9s vaig fer un recital amb piano, juntament amb el pianista Klaus Sallman, al Palau de la M\u00fasica de Val\u00e8ncia i m’escolt\u00e0 el Maestro Collado. Ell tingu\u00e9 clar\u00edssim que jo era una mezzosoprano i aix\u00ed ho digu\u00e9 al meu marit, que estava al seu costat durant el concert. Des d’aquell moment em vaig posar a treballar com a mezzosoprano, tot i que tamb\u00e9 de vegades alternava com a soprano. Fou una \u00e8poca de transici\u00f3.<\/p>\n Un dels meus majors reptes va ser interpretar el rol de Violetta de la Traviata, sense haver fet ni un sol assaig, el mateix que va passar amb la Li\u00fa de Turandot.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n \u00abL’entrega i especial energia que transmeten els joves de l’Orquestra Simf\u00f2nica de la FSMCV \u00e9s molt gratificant\u00bb<\/p><\/blockquote>\n <\/p>\n En 2011 vas ser Premi Extraordinari Grandi Voci al concurs internacional de Salzburg. Com vas viure eixe moment?<\/strong><\/em><\/p>\n Va ser un moment molt emocionant. Despr\u00e9s d’aix\u00f2 vaig cantar l’Aida<\/em> de Verdi al Festival d’aquell concurs en Salzburg. Un altre gran repte…<\/p>\n <\/p>\n Com marca la teua vida di\u00e0ria ser mezzosoprano?<\/strong><\/em><\/p>\n Amb una constant cura per la meua salud vocal. Tractant no fer un \u00fas incorrecte de la veu. El vespre d’una funci\u00f3 tracte de parlar el m\u00ednim i fins i tot evite riure a carcallades… cosa que quan estic amb la meua filla \u00e9s molt dif\u00edcil! Riem molt\u00edssim juntes. El que \u00e9s cert \u00e9s que, a poc a poc, tracte de fer una vida el m\u00e9s normal possible, intentant no preocupar-me tant per la veu, sobretot des de que cante en la meua tesitura normal de mezzosoprano.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Este any actues amb la Jove Orquestra Simf\u00f2nica de la FSMCV. Qu\u00e8 destacaries d’esta experi\u00e8ncia?<\/strong><\/em><\/p>\n Destacaria el saber fer d’estos joves m\u00fasics que tenen molt\u00edssima cura pel que fan amb entusiasme i gran entrega a canvi del gaudi del moment de la interpretaci\u00f3 de la m\u00fasica. Eixa etrega i especial energia te la fan arribar. \u00c9s molt gratificant.<\/p>\n <\/p>\n Durant la teua traject\u00f2ria, hi ha cap pe\u00e7a que t’haja fet especial il\u00b7lusi\u00f3 interpretar?<\/strong><\/em><\/p>\n Sense dubte, la Santuzza de “Cavalleria Rusticana”. i com a obra simf\u00f2nica els quatre \u00faltims Lieder de Strauss.<\/p>\n <\/p>\n Qui t’ha inspirat en el desenvolupament de la teua professi\u00f3?<\/strong><\/em><\/p>\n Sempre ha estat, des de que era menuda, Maria Callas. Despr\u00e9s fou la meua mestra, Margarita Lilova. Ara s\u00f3n el meu marit i la meua filla.<\/p>\n <\/p>\n Quin consell donaries als joves que estan iniciant-se en el m\u00f3n del cant?<\/strong><\/em><\/p>\n Que gaudisquen del per\u00edode incansable de la formaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 de les altres coses de la vida. I que escolten amb atenci\u00f3 a la seua veu interior.<\/p>\n <\/p>\n Quins s\u00f3n els teus pr\u00f2xims projectes?<\/strong><\/em><\/p>\n El pr\u00f2xim 13 d’octubre cantar\u00e9 junt al meu marit, Crist\u00f3bal Soler, al Theatro Municipal de S\u00e2o Paulo de Brasil, en un concert en commemoraci\u00f3 del Dia de la Hispanitat, interpretant obres de Granados i “El amor brujo” de Falla. En desembre interpretar\u00e9 “El Mesies” de Haendel en diferents auditoris de Castella – la Manxa. En febrer de 2018, Suzuki de Madame Butterfly al Teatro Reggio de Calabria, en primavera la Charlotte de Wertger. A m\u00e9s, desenvolupar\u00e9 altres projectes durant 2018 a Fran\u00e7a i Alemanya. Al 2019 debutar\u00e9 al Teatre de la Sarsuela amb “Beltrana” de “D\u00f1a. Francisquita”.<\/p>\n <\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/fsmcv.org\/BTnet-storage\/wp-uploads\/2017\/09\/MG_1223-300x200.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n