Durant molts anys la Uni\u00f3 Musical Contestana ha callat mentre es feien p\u00fablicament declaracions en detriment de l’honor de l’entitat i d’una persona molt vinculada amb ella, ja morta i que no est\u00e0 en disposici\u00f3 de poder defensar-se. Hem callat per respecte a Gustavo Pascual Falc\u00f3, per no entelar el seu record ni el de la seua obra, ni contribuir a crear un conflicte artificial que tinga com a protagonistes a dues figures prominents del nostre poble, ja difuntes, Gustavo Pascual Falc\u00f3 i Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, de les quals tots haur\u00edem d’estar orgullosos i no caminar enfrontant un amb l’altre, com de manera irresponsable alg\u00fa porta anys fent.<\/p>\n\n
Per\u00f2 recentment hem vist que per motius que se’ns escapen, per\u00f2 que ens imaginem, s’ha iniciat una campanya de difamaci\u00f3 a nivell nacional que esguita a aquesta entitat i al qual fora el seu director durant m\u00e9s de trenta anys, don Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, davant la qual no podem romandre impassibles, especialment en aquest any que es compleix el vint-i-cinc aniversari de la seua defunci\u00f3. Ha arribat el moment que la Uni\u00f3 Musical Contestana compte la seua versi\u00f3 sobre Gustavo Pascual Falc\u00f3, Paquito el Xocolater, Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana i la Uni\u00f3 Musical Contestana. Com \u00e9s sabut Gustavo Pascual Falc\u00f3 va morir el 17 d’abril de 1946 a la primerenca edat de trenta-sis anys. Va ser m\u00fasic fundador de la banda de la Uni\u00f3 Musical Contestana en 1932, president de l’entitat fins a 1943 i subdirector de la banda fins a la seua defunci\u00f3. Ja en vida va ser una persona volguda i estimada en la Uni\u00f3 Musical Contestana, tant com m\u00fasic de la banda de la qual era clarinet solista com a compositor, havent deixat la seua empremta en obres com Navarro el Bort, El ball del moret, Paquito el Xocolater o Buscant un bort. Com a mostra d’aix\u00f2, el 15 d’octubre de 1945 la Junta General de socis de la Uni\u00f3 Musical Contestana, a proposta de la seua Junta Directiva, va decidir organitzar per al dia 21 d’aqueix mateix mes, un concert en el teatre Gadea de Cocentaina en honor a Gustavo Pascual Falc\u00f3. Amb aix\u00f2 es volia posar de manifest p\u00fablicament el reconeixement de la banda i de tot el poble a la labor realitzada pel compositor i m\u00fasic contest\u00e0, el qual es trobava malalt de gravetat. Es temia per la seua vida i un final pr\u00f2xim, com aix\u00ed va ser, ja que, com s’ha dit, va morir a l’abril de l’any seg\u00fcent.<\/p>\n\n
La m\u00fasica d’un compositor mort pot desapar\u00e9ixer i oblidar-se amb ell si no hi ha qui la difonga i la m\u00fasica es difon interpretant-la. En 1946, any de defunci\u00f3 de Gustavo Pascual Falc\u00f3, no hi havia enregistraments de les seues composicions ni les seues obres figuraven inscrites en la Societat General d’Autors. En els anys 50, 60 i 70 qui es va encarregar que la m\u00fasica de Gustavo Pascual Falc\u00f3 no desapareguera no va ser la seua fam\u00edlia, sin\u00f3 la Uni\u00f3 Musical Contestana la banda de la qual, sota la direcci\u00f3 de Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, director des de 1958, la va interpretar en concerts i festes de Moros i Cristians i en tots els llocs en els quals la banda va actuar. Aix\u00ed peces com Navarro el Bort, Buscant un bort o Paquito el xocolater, es van anar fent cada vegada m\u00e9s conegudes i populars.<\/p>\n\n
I perqu\u00e8 una banda puga tocar una obra \u00e9s necessari que cada m\u00fasic tinga la partitura del seu instrument. Aquest treball hui dia \u00e9s relativament f\u00e0cil, per\u00f2 en temps en els quals les obres no estaven editades i no hi havia fotocopiadores, era un treball molt labori\u00f3s transcriure a m\u00e0 al paper de cada instrument una a una totes les notes. Aqueixa labor de transcripci\u00f3 la va fer durant molts anys el mestre En Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, que amb la seua excel\u00b7lent cal\u00b7ligrafia musical, no sols excepte moltes obres de l’anonimat i la seua desaparici\u00f3, sin\u00f3 que va fer que foren conegudes i s’interpretaren en els concerts i al carrer, fent-les populars no sols a Cocentaina sin\u00f3 tamb\u00e9 en altres poblacions. Els arxius musicals, tant de la Uni\u00f3 Musical Contestana, com de la Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, s\u00f3n testimonis d’aqueixa labor d’arranjament i transcripci\u00f3 realitzada de pr\u00f2pia m\u00e0 per Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana. I tot aix\u00f2 ho va fer per amor a la m\u00fasica, ja que nom\u00e9s cobrava una modesta retribuci\u00f3 com a director de la banda i professor de l’acad\u00e8mia d’educands. Sense aqueix treball, desinteressat i no retribu\u00eft, que realitzava el mestre amb el seu saber musical, arreglant i acabant moltes de les peces musicals de Gustavo Pascual, fent papers i c\u00f2pies per a cada m\u00fasic, perqu\u00e8 la banda poguera interpretar-la, la m\u00fasica de Gustavo Pascual, hui dia no tindria la difusi\u00f3 que t\u00e9. La Uni\u00f3 Musical Contestana no sols va promocionar la m\u00fasica de Gustavo Pascual Falc\u00f3 despr\u00e9s de la seua defunci\u00f3 en 1946, sin\u00f3 tamb\u00e9 la seua pr\u00f2pia figura com a compositor. Aix\u00ed el 6 d’agost de 1970, vint-i-quatre anys despr\u00e9s de la seua defunci\u00f3, es va celebrar al pati d’armes del Palau Comtal un concert en homenatge a Gustavo Pascual Falc\u00f3, i a proposta de la Junta Directiva de la Uni\u00f3 Musical Contestana presidida per Rafael Todol\u00ed P\u00e9rez de Lle\u00f3, se’l va nomenar Director Honor\u00edfico Perpetu de la banda, fent-se-li lliurament en l’acte per part de l’esmentat president i el director de la banda, Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, d’una placa commemorativa del nomenament a la v\u00eddua Consuelo P\u00e9rez Molina i al fill Gustavo Pascual P\u00e9rez.<\/p>\n\n
En 1980 la banda de la Uni\u00f3 Musical Contestana va gravar el seu primer disc de m\u00fasica, tot el dedicat a autors contestans de M\u00fasica festera, en el qual la figura de Gustavo Pascual Falc\u00f3 ocupa una lloc destacat, amb tres de les dotze peces que componien el disc: les marxes mores El ball del moret i Buscant un bort, i el pasdoble El bequetero.<\/p>\n\n
En tots els concerts que celebrava any a any la banda de la Uni\u00f3 Musical Contestana, peri\u00f2dicament s’inclo\u00efa en el programa alguna obra de Gustavo Pascual Falc\u00f3, fins al punt que ja en el segle XXI la Junta Directiva va acordar que en el Concert de M\u00fasica Festera que cada any se celebra al Pati d’Armes del Palau Comtal s’incloguera sempre alguna pe\u00e7a de Gustavo Pascual Falc\u00f3. Per a posar en valor aquesta decisi\u00f3 cal tindre en compte que aqueix concert porta celebrant-se continuadament des de l’any 1973, \u00e9s al qual m\u00e9s p\u00fablic assisteix i el que m\u00e9s difusi\u00f3 t\u00e9, fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra comarca, a trav\u00e9s dels mitjans audiovisuals i les xarxes socials. \u00c9s per tant un gran altaveu per a continuar difonent tota l’obra de Gustavo Pascual Falc\u00f3.<\/p>\n\n
Fins i tot, ja fins al punt d’arribar a l’anecd\u00f2tic, cal dir que, quan l’any 2002 la banda va visitar el camp de futbol del Mestalla en resposta a la invitaci\u00f3 que havia realitzat Jaime Ort\u00ed Ruiz, president del Val\u00e8ncia C.F., per a amenitzar els proleg\u00f2mens i el descans del partit que va enfrontar a l’equip local amb el Athl\u00e9ctic Club de Bilbao, la pe\u00e7a interpretada per la banda, juntament amb l’himne del Val\u00e8ncia C.F., va anar precisament Paquito el Xocolater. Fins a la Uni\u00f3 Musical Contestana va obsequiar al club valenci\u00e0 amb una caixa amb m\u00e9s de 50 reproduccions musicals del conegut pasdoble perqu\u00e8 ho repartira entre els socis del club.<\/p>\n\n
Quan en 2019 la Generalitat Valenciana va decidir celebrar la festivitat de Santa Cecilia amb un v\u00eddeo titulat “Terra de M\u00fasica” en el qual desenes de bandes de tota la Comunitat Valenciana interpretaven Paquito el Xocolater, la banda de la Uni\u00f3 Musical Contestana va tindre l’honor de ser la primera a apar\u00e9ixer en el v\u00eddeo iniciant els concordes del conegut pasdoble, l\u00f2gic sent Gustavo Pascual Falc\u00f3 de Cocentaina i per a major inri, haver sigut m\u00fasic i subdirector de la banda.<\/p>\n\n
La banda de la Uni\u00f3 Musical Contestana ha participat pr\u00e0cticament en tots els homenatges que s’han fet a Cocentaina a Gustavo Pascual Falc\u00f3, especialment el que es va fer en 1987 en ocasi\u00f3 del 50 aniversari de la composici\u00f3 del pasdoble Paquito el xocolater, intervenint en l’enregistrament del disc commemoratiu dedicat a les obres del compositor contest\u00e0.<\/p>\n\n
Va ser precisament l’any 1987 quan el llavors director de la Uni\u00f3 Musical Contestana, Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, va recon\u00e9ixer que algunes de les obres de les quals figurava com a autor en la Societat General d’Autors, realment eren de Gustavo Pascual Falc\u00f3, accedint al fet que els familiars feren els tr\u00e0mits oportuns per al canvi de titularitat. Sembla ser que la fam\u00edlia havia tingut coneixement oficial d’aquests fets en 1985 arran d’una carta que els havia rem\u00e9s, en contestaci\u00f3 a la seua, Jos\u00e9 Mar\u00eda Murua Gadea, assessor jur\u00eddic de la S.G.A.E. Consultat el tema pel propi fill del compositor, Gustavo Pascual P\u00e9rez, amb Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, aquest mateix li va contestar que tot quedaria solucionat amb una declaraci\u00f3 notarial seua en la qual reconeguera que el vertader autor de les peces musicals era Gustavo Pascual Falc\u00f3, com aix\u00ed va fer i consta en Acta de Manifestacions atorgada per Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, Consuelo P\u00e9rez Molina, v\u00eddua de Gustavo Pascual Falc\u00f3, i el seu fill Gustavo Pascual P\u00e9rez, davant el notari de Cocentaina En Luis Pich\u00f3 Roman\u00ed el dia 23 de juny de 1987. Aqueix reconeixement va afectar les obres El ball de un moret, El bequetero, Buscant a un berebere (sic), Emilio el Chato, Imperial Contestano, Kabile\u00f1o, Navarro el Fester, Tots menos uno y Paquito el Chocolatero, totes elles en un percentatge del cent per cent inscrit a nom de Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, excepte Paquito el Xocolater en la qual nom\u00e9s ostentava el vint-i-cinc per cent, figurant la resta a nom de terceres persones.<\/p>\n\n
En la Uni\u00f3 Musical Contestana ignorem les raons que van portar a Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana en 1966 a inscriure’s en la Societat General d’Autors com a autor de Paquito el Xocolater i altres peces de Gustavo Pascual Falc\u00f3. Han passat molts anys des de llavors i els que podrien llan\u00e7ar llum sobre el tema ja han mort, per\u00f2 si existeixen suficients evid\u00e8ncies que examinades des del sentit com\u00fa desmenteixen tota la campanya d’inj\u00faries i mentides que des dels mitjans d’informaci\u00f3 s’estan abocant ara sobre la seua persona, acusant-ho de tra\u00efdor i d’intentar apropiar-se d’unes obres que no eren seues per purs interessos cremat\u00edstics.<\/p>\n\n
En primer lloc, m\u00e9s enll\u00e0 de l’atribuci\u00f3 formal de la seua autoria en els registres de la Societat General d’Autors, la veritat \u00e9s que Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana mai es va atribuir l’autoria material d’aqueixes obres, que sempre en tots els concerts que va dirigir a la Uni\u00f3 Musical Contestana i en els discos que va gravar apareixien com a obres de Gustavo Pascual Falc\u00f3, mai de Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana. I en segon lloc no es poden jutjar fets de 1966 amb la perspectiva de l’any 2023. Hui Paquito el Xocolater \u00e9s una pe\u00e7a reconeguda mundialment i difondre p\u00fablicament que fins a 1987 figuraven a nom d’una altra persona, Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, i no del seu autor Gustavo Pascual Falc\u00f3, \u00e9s una bomba informativa que pot portar a males interpretacions sobre la intencionalitat de Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana. Encara que Paquito el Xocolater puga generar hui importants dividends per drets d’autor a favor dels hereus de l’autor, ja que \u00e9s una de les peces m\u00e9s interpretades a Espanya, no ho era aix\u00ed en 1966 quan Paquito el Xocolater no deixava de ser un pasdoble conegut en l’\u00e0mbit de la Festa de Moros i Cristians, per\u00f2 no m\u00e9s enll\u00e0. Per tant, \u00e9s dubt\u00f3s que la intenci\u00f3 de Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana en inscriure-la en un 25% al seu nom en 1966 fora lucrativa. M\u00e9s aviat sembla que la seua intenci\u00f3 no va ser una altra que preservar l’obra d’un m\u00fasic ja mort i facilitar aix\u00ed la difusi\u00f3 de la seua m\u00fasica, com va declarar moltes vegades. De totes maneres mai ho sabrem amb certesa, i els familiars de Gustavo Pascual Falc\u00f3 tampoc. El que si \u00e9s cert i demostrable \u00e9s que va ser precisament Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana i la banda de la Uni\u00f3 Musical Contestana els que primer van fer alguna cosa perqu\u00e8 Paquito el Xocolater tinguera la fama que t\u00e9 hui i aix\u00f2 \u00e9s una cosa que s’ha de recon\u00e9ixer, es vulga o no. <\/p>\n\n
Tampoc \u00e9s cert que Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana posara impediments perqu\u00e8 l’obra de Gustavo Pascual Falc\u00f3 figurara al seu nom en la Societat General d’Autors, havent de pledejar judicialment la fam\u00edlia contra ell, com falsament s’est\u00e0 difonent en els mitjans d’informaci\u00f3 p\u00fablica. Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana va facilitar la seua inscripci\u00f3 a la fam\u00edlia, sense necessitat d’arribar a cap judici contra ell, i fins i tot va col\u00b7laborar amb la fam\u00edlia perqu\u00e8 poguera pledejar contra els que s’atribu\u00efen el setanta-cinc per cent de l’autoria de Paquito el Xocolater. \u00c9s contra aquestes persones, especialment contra el qual figurava com a autor de la lletra del Pasdoble, i no contra Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, contra els quals la fam\u00edlia va haver de pledejar judicialment per a aconseguir que Gustavo Pascual Falc\u00f3 figurara al cent per cent com a autor de Paquito el Xocolater.<\/p>\n\n
Aix\u00ed, a m\u00e9s de l’acta notarial abans citada atorgada volunt\u00e0riament per Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, la fam\u00edlia de Gustavo Pascual va poder comptar amb un escrit signat en 1990 pel mateix Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana en el qual afirmava i citem textualment \u201cATESTE que vaig cedir els drets de l’obra \u201cPaquito el Xocolater\u201d, als senyors Sr. Mario Sell\u00e9s Roig i En Jos\u00e9 Bellver Pay\u00e1 en el percentatge del 50% i 25% respectivament, amb l’\u00fanic \u00e0nim d’aconseguir la seua major difusi\u00f3 i amb el motiu de l’edici\u00f3 d’un disc, sense percebre per aix\u00f2 \u201cni una sola pesseta\u201d. El que declare per deixar-ne const\u00e0ncia en les gestions que realitza la propiet\u00e0ria dels drets Na Consuelo P\u00e9rez Molina. Cocentaina, 4 de juliol de 1990\u201d.<\/p>\n\n
En 1996 la banda de la Uni\u00f3 Musical Contestana va col\u00b7laborar en els actes commemoratius del 50 aniversari de la defunci\u00f3 de Gustavo Pascual Falc\u00f3, entre ells, el concert que es va celebrar al pati d’Armes del Palau Comtal de Cocentaina el dia 2 d’agost i en l’enregistrament del disc compacte amb les obres del compositor contest\u00e0. Per cert, en aqueix disc es va incloure per primera vegada la marxa mora No m\u00b4ho puc llevar del cap, pe\u00e7a que Gustavo Pascual Falc\u00f3 va deixar incompleta a la seua defunci\u00f3 i que va ser arreglada per Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana i el mestre Ferrero. De nou la Uni\u00f3 Musical Contestana i P\u00e9rez Vilaplana col\u00b7laborant a engrandir la figura i obra de Gustavo Pascual Falc\u00f3. <\/p>\n\n
No insistirem m\u00e9s en alguna cosa que \u00e9s conegut per tot el poble de Cocentaina i pels propis hereus de Gustavo Pascual Falc\u00f3, per aix\u00f2 no entenem el perqu\u00e8 de tanta malvolen\u00e7a, tant de rancor cap a una persona i feia una entitat que t\u00e9 a gal\u00b7la haver sigut promotora i difusora de la m\u00fasica de Gustavo Pascual Falc\u00f3 all\u00ed on ha actuat perqu\u00e8 ha sigut, \u00e9s i ser\u00e0 sempre part de la hist\u00f2ria de la nostra entitat i motiu d’orgull.<\/p>\n\n
Apel\u00b7lem al seny i a la responsabilitat perqu\u00e8 aquells que p\u00fablicament estan tergiversant els fets i difonent mitges veritats, quan no mentides completes, cessen de fer-ho pel b\u00e9 del poble de Cocentaina i la seua gent que no es mereixen que per interessos que van m\u00e9s enll\u00e0 de defensar la mem\u00f2ria de Gustavo Pascual Falc\u00f3, s’ataque a la mem\u00f2ria d’una altra de les figures destacades del nostre poble, Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, el Mestre de la M\u00fasica del qual en aquest any 2023 es compleix el 25 aniversari de la seua defunci\u00f3, la fama de la qual com a director i compositor \u00e9s reconeguda a tot el m\u00f3n de la m\u00fasica festera pel seu valor en si, sense que en la seua vida haguera d’apropiar-se de les obres de ning\u00fa.<\/p>\n\n
Cocentaina a vint d’agost de dos mil vint-i-tres.<\/p>\n\n
La Junta Directiva de la Uni\u00f3 Musical Contestana.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" JA HI HA PROU Durant molts anys la Uni\u00f3 Musical Contestana ha callat mentre es feien p\u00fablicament declaracions en detriment de l’honor de l’entitat i d’una persona molt vinculada amb ella, ja morta i que no est\u00e0 en disposici\u00f3 de poder defensar-se. Hem callat per respecte a Gustavo Pascual Falc\u00f3, per no entelar el seu […]<\/p>\n","protected":false},"author":17,"featured_media":68250,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[56],"tags":[],"class_list":["post-68252","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-societats-musicals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68252","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/17"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=68252"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68252\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/68250"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=68252"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=68252"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=68252"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}