{"id":71764,"date":"2024-04-05T11:36:50","date_gmt":"2024-04-05T09:36:50","guid":{"rendered":"https:\/\/fsmcv.org\/certamens\/capella-de-ministrers-grava-un-disc-de-recuperacio-del-patrimoni-de-la-comunitat-valenciana-vinculat-a-la-musica-tradicional\/"},"modified":"2024-04-05T11:58:47","modified_gmt":"2024-04-05T09:58:47","slug":"capella-de-ministrers-grava-un-disc-de-recuperacio-del-patrimoni-de-la-comunitat-valenciana-vinculat-a-la-musica-tradicional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/societats-musicals\/capella-de-ministrers-grava-un-disc-de-recuperacio-del-patrimoni-de-la-comunitat-valenciana-vinculat-a-la-musica-tradicional\/","title":{"rendered":"Capella de Ministrers grava un disc de recuperaci\u00f3 del patrimoni de la Comunitat Valenciana vinculat a la m\u00fasica tradicional"},"content":{"rendered":"\n

La formaci\u00f3, dirigida per Carles Magraner, retr\u00e0 homenatge al poeta Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s amb el treball Cants de la terra que inclour\u00e0 temes tradicionals de diversos municipis d’Alacant, Castell\u00f3 i Val\u00e8ncia<\/p>\n\n

L’\u00e0lbum, gravat en l’ermita de San Sebasti\u00e1n de Requena, celebra la interculturalitat i brinda una mostra del patrimoni musical vinculat als seus or\u00edgens des del rigor i l’\u00f2ptica de la m\u00fasica antiga<\/p>\n\n

Este ser\u00e0 el segon disc que Capella de Ministrers dedica a les m\u00fasiques tradicionals despr\u00e9s de Arrels [Ra\u00edces] que va publicar en 2018 amb els versos d’Estell\u00e9s, Marc Granell, Jaume P\u00e9rez Muntaner, Begonya Pozo i Isabel Robles<\/p>\n\n

La portada del disc, que veur\u00e0 la llum en 2025, ser\u00e0 de Manuel Boix, un prestigi\u00f3s artista de talla internacional en l’\u00e0mbit de la pintura, escultura, obra gr\u00e0fica i il\u00b7lustraci\u00f3 i reconegut amb el Premi Nacional d’Arts Pl\u00e0stiques en 1980<\/p>\n\n

Carles Magraner: \u201cAmb aquest treball vull enriquir el ric patrimoni musical valenci\u00e0 des de la perspectiva hist\u00f2rica de la interpretaci\u00f3 de la m\u00fasica antiga i amb la incorporaci\u00f3 de temes in\u00e8dits\u201d<\/p>\n\n

Josep Vicent Frechina destaca que \u201cinterpretar els repertoris tradicionals des de l’\u00f2ptica de la m\u00fasica antiga reconcilia dos mons que haurien de dialogar amb m\u00e9s assidu\u00eftat; es tracta de dos branques d’un mateix arbre\u201d<\/p>\n\n

Matilde Asencio Salvador, filla de Matilde Salvador: \u201cEm va agradar molt\u00edssim el que va fer Carles Magraner amb Mareta, va ser una versi\u00f3 molt respectuosa amb la composici\u00f3 musical i va estar molt encertat en la instrumentaci\u00f3\u201d<\/p>\n\n

Val\u00e8ncia, 5 d’abril de 2024Capella de Ministrers <\/strong>ha gravat Cants de la terra, els or\u00edgens i la identitat, un treball discogr\u00e0fic amb el que la formaci\u00f3, dirigida per Carles Magraner, retr\u00e0 homenatge al poeta Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s (1924 Burjassot, Val\u00e8ncia – 1993 Val\u00e8ncia), despr\u00e9s d’un any en el que es commemora el centenari del seu naixement i amb un repertori que celebra la interculturalitat i brinda una mostra del patrimoni musical vinculat als seus or\u00edgens des del rigor i l’\u00f2ptica de la m\u00fasica antiga.<\/p>\n\n

Aquest \u00e0lbum, d’un grup musical de refer\u00e8ncia nacional i internacional de la m\u00fasica hist\u00f2rica amb m\u00e9s de set lustres de traject\u00f2ria art\u00edstica, ser\u00e0 el segon disc que Capella de Ministrers dedica a les m\u00fasiques tradicionals despr\u00e9s d\u2019Arrels [Ra\u00edces] que va publicar en 2018 i en el qual Magraner va comptar amb els versos de cinc poetes valencians: Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Marc Granell, Jaume P\u00e9rez Muntaner, Begonya Pozo i Isabel Robles, i rellevants m\u00fasics i artistes.<\/p>\n\n

La portada del disc, que veur\u00e0 la llum en 2025, ser\u00e0 de Manuel Boix, un prestigi\u00f3s artistade talla internacional en l’\u00e0mbit de la pintura, escultura, obra gr\u00e0fica i il\u00b7lustraci\u00f3 i reconegut amb el Premi Nacional d’Arts Pl\u00e0stiques en 1980.<\/p>\n\n

La m\u00fasica popular valenciana, amb les seues melodies, danses, roman\u00e7os i instruments, ha tingutun impacte social significatiu, sent un model de la diversitat cultural, una einaper a la cohesi\u00f3 que ha generat un sentiment de pertinen\u00e7a i orgull. Capella de Ministrers s’endinsar\u00e0, des d’una interpretaci\u00f3 hist\u00f2rica, en el m\u00f3n dels cants del poble, roman\u00e7os, hist\u00f2ries cantades, danses populars i unes altres que han format part de la hist\u00f2ria recent, tant des de la perspectiva culta com la popular.<\/p>\n\n

Les peces de l’\u00e0lbum, gravat en l’ermita de San Sebasti\u00e1n de Requena d’origen mud\u00e8jar,tamb\u00e9 exploren els camins secrets de la transmissi\u00f3 musical en una \u00e8poca on l’oralitat i l’escriptura encara no havien separat els seus camins durant diversos segles. La preservaci\u00f3 d’aquestes tradicions fomenta la solidaritat i el sentit d’identitat, celebrant la hist\u00f2ria i les tradicions dels pobles.<\/p>\n\n

El treball recollir\u00e0 temes tradicionals de diversos municipis d’Alacant, Castell\u00f3 i Val\u00e8ncia com Altea, Aig\u00fces de Busot, Callosa d’En Sarri\u00e0, Cocentaina, Gorga; Morella, Segorbe, Todolella, Vilanova d’Alcolea; L’Alc\u00fadia, Algemes\u00ed, Val\u00e8ncia… i finalitza amb La Muixeranga, una pe\u00e7a an\u00f2nima i emblem\u00e0tica que \u00e9s una dansa a la Mare de D\u00e9u de la Salut [Virgen de la Salud], festivitat d’Algemes\u00ed declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco en 2011 i amb un origen que es remunta al segle XIII.<\/p>\n\n

Recuperar obres in\u00e8dites<\/strong><\/p>\n\n

El disc recupera obres in\u00e8dites i inclou tamb\u00e9 el tema Bolero de L’Alc\u00fadia sobre un text d’Estell\u00e9s; i El blanc fillet (Mareta) sobre un text de Bernat Artola de la compositora castellonenca Matilde Salvador (1918-2007), un gran referent musical, autora de la primera \u00f2pera valenciana en valenci\u00e0, La filla del rei Barbut, i l’\u00fanica dona que ha estrenat una\u00f2pera, Vinatea, en el Liceu de Barcelona (1974).<\/p>\n\n

Carles Magraner ha manifestat que \u201camb aquest treball vull enriquir el ric patrimonimusical valenci\u00e0 des de la perspectiva hist\u00f2rica de la interpretaci\u00f3 de la m\u00fasica antiga iamb la incorporaci\u00f3 de temes in\u00e8dits gr\u00e0cies a la labor d’investigadors com Vicent Torrent o Salvador Segu\u00ed i amb m\u00fasiques moltes vegades an\u00f2nimes i unes altres de grans compositors com \u00e9s el cas de Matilde Salvador\u201d.<\/p>\n\n

Identitat individual i col\u00b7lectiva<\/strong><\/p>\n\n

Josep Vicent Frechina destaca que \u201cresulta francament il\u00b7lusionant que la Capella de Ministrers reincidisca en els camins oberts amb l\u2019exit\u00f3s projecte Arrels. Interpretar els repertoris tradicionals des de l\u2019\u00f2ptica de la m\u00fasica antiga reconcilia dos mons que haurien de dialogar amb m\u00e9s assidu\u00eftat\u201d. El music\u00f2leg i periodista indica que \u201ces tracta, al cap i a la fi, de dues branques d\u2019un mateix arbre: m\u00fasiques que han travessat el temps i il\u00b7luminen el present amb una llum antiga i necess\u00e0ria, que nodreixen la identitat individual i col\u00b7lectiva en aquests temps incerts i que ens reafirmen com els \u00e9ssers hist\u00f2rics que som\u201d.<\/p>\n\n

Matilde Asencio Salvador, filla de Matilde Salvador, ha subratllat que \u201cem va agradar molt\u00edssim el que va fer Carles Magraner amb Mareta, va fer una versi\u00f3 molt respectuosa amb la composici\u00f3 musical i trobe que va estar molt encertat en la instrumentaci\u00f3 que ell va fer\u201d. Asencio ha apuntat que segueix a Capella de Ministrers, \u201cs\u00f3c molt fan\u201d, i que \u201cencara que no estic acostumada a lo de les versions, la que vaig escoltar de Carles al concert \u00e9s un treball d\u2019una formaci\u00f3 extraordin\u00e0ria\u201d.<\/p>\n\n

Per al repertori, Magraner (violes) ha comptat amb la cantant Laia Blasco i els int\u00e8rpretsDavid Antich (flautes), Juan Perfecto Osca (viol\u00f3), Eduard Navarro (cornamusa, gralla, band\u00farria, oud i duduk), Robert Cases (arpa, guitarra i tiorba), i Miguel \u00c1ngel Orero (percussions).<\/p>\n\n

Renovador de la poesia valenciana<\/strong><\/p>\n\n

Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s \u00e9s un dels m\u00e9s importants i reconeguts poetes del segle XX. El periodista i escriptor, considerat com el principal renovador de la poesia valenciana contempor\u00e0nia des d’Ausi\u00e0s March, va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982), Premi d’Honor de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana (1984) o la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura d’Espanya a t\u00edtol p\u00f2stum (1994), entre altres.L’obra d’Estell\u00e9s es desenvolupa, difon i est\u00e0 vinculada amb prestigiosos m\u00fasics i cantants de la denominada Nova Can\u00e7\u00f3 i amb els seus membres va participar en nombrosos concerts i recitals conjunts.s. Poemes seus van ser musicats per Ovidi Montllor, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Remigi Palmero, Llu\u00eds Miquel, Celdoni Fonoll, Santi Arisa, Miquel Gil, Paco Mu\u00f1oz, Carles Barranco, Rafa Xamb\u00f3 i Josep Blay, entre altres. Entre els temes que aborda en els seus textos estan la mort, l’amor i l’erotisme, l’opressi\u00f3 pol\u00edtica, la censura, la fam, la guerra, la por, la infantesa i la quotidianitat.<\/p>\n\n

\"\"
<\/figcaption><\/figure><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La formaci\u00f3, dirigida per Carles Magraner, retr\u00e0 homenatge al poeta Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s amb el treball Cants de la terra que inclour\u00e0 temes tradicionals de diversos municipis d’Alacant, Castell\u00f3 i Val\u00e8ncia L’\u00e0lbum, gravat en l’ermita de San Sebasti\u00e1n de Requena, celebra la interculturalitat i brinda una mostra del patrimoni musical vinculat als seus or\u00edgens des […]<\/p>\n","protected":false},"author":17,"featured_media":71754,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[56],"tags":[],"class_list":["post-71764","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-societats-musicals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71764","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/17"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=71764"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71764\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":71765,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71764\/revisions\/71765"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/71754"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=71764"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=71764"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=71764"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}