El arte de la fuga<\/em><\/strong>, BWV 1080<\/p>\n\n– Contrapunctus I, a 4– Contrapunctus II, a 4– Contrapunctus III, a 4– Contrapunctus IV, a 4– Canon per augmentationem in contrario motu– Canon alla ottava– Contrapunctus V, a 4– Contrapunctus VI, a 4, in stilo francese– Contrapunctus VII, a 4, per augmentationem et diminutionem– Contrapunctus IX, a 4, alla duodecima– Contrapunctus X, a 4, alla decima– Contrapunctus XI, a 4– Contrapunctus VIII, a 3– Contrapunctus XIII, a 3– Canon alla decima in contrapunto alla terza– Canon alla duodecima in contrapunto alla quinta– Contrapunctus XII, a 4– Contrapunctus XIV, a 4, fuga a 3 soggetti– Vor deinen Thron tret\u2019 ich (Ante tu trono me presento), BWV 668<\/p>\n\n
Quartet Casals<\/strong><\/p>\n\nVera Mart\u00ednez<\/strong>, viol\u00edAbel Tom\u00e0s<\/strong>, viol\u00ed, Cristina Cordero<\/strong>, violaArnau Tom\u00e0s<\/strong>, violonchelo<\/p>\n\nTeatre Real, 20 de gener a les 19.30 hores<\/strong><\/p>\n\nANATOMIA DE LA MELANCOLIA<\/strong><\/p>\n\nLUIS GAGO<\/strong><\/p>\n\nPer qu\u00e8 Bach va compondre tan poc \u2013comparativament almenys, si prenem com a refer\u00e8ncia la feraz producci\u00f3 de la seua joventut i primera maduresa\u2013 en la seua \u00faltima d\u00e8cada de vida? I per qu\u00e8 eixe \u00e8mfasi en la m\u00fasica obertament especulativa, deslligada en aparen\u00e7a de la vida i la interpretaci\u00f3 arran de terra? Mai podrem respondre a estes preguntes, per\u00f2 ning\u00fa ha aventurat una hip\u00f2tesi millor ni m\u00e9s plausible que un col\u00b7lega seu que el va admirar en gran manera, el tamb\u00e9 alemany Paul Hindemith, quan, en una confer\u00e8ncia llegida a Hamburg en 1950, va plantejar la hip\u00f2tesi que el vell Bach degu\u00e9 ser presa d’un acc\u00e9s de melancolia. Per\u00f2 no de la \u201cmelancolia de la impot\u00e8ncia\u201d que Nietzsche va adjudicar malignament a Brahms, sin\u00f3 just en cas contrari, d’una \u201cmelancolia de la capacitat\u201d, la que queda reservada per als qui, com Bach, han aconseguit arribar pel cap alt alt. Constatar en el cim la seua condici\u00f3 d’\u00e9ssers humans, que els impedix continuar ascendint, \u00e9s el que va fer que Bach \u2013conjectura l’autor de Mathis der Maler<\/em>\u2013 es refugiara a un temps en el silenci i en una m\u00fasica per a si mateix, esqueixada del m\u00f3n real. <\/p>\n\nCom l’Ofrena musical,<\/em> l’\u00fanica base de la qual \u00e9s un tema prove\u00eft pel rei Federico II el Gran, El arte de la fuga<\/em> al\u00e7a tot el seu edifici a partir de la seua min\u00fascula c\u00e8l\u00b7lula inicial d’onze notes. Este monotematisme a ultran\u00e7a, radical, accentuat per la naturalesa essencialment imitativa de fugides i c\u00e0nons, convertix a estes darreres creacions de Bach en propostes sonores quasi obsessives, que tracen infinits cercles conc\u00e8ntrics entorn d’un mateix motiu i sense apartar-se d’una tonalitat \u2013ac\u00ed, Re menor\u2013 que seria despr\u00e9s tamb\u00e9 la del R\u00e8quiem <\/em>de Mozart o la Novena Simfonia<\/em> de Bruckner, obres tan terminals com El arte de la fuga.<\/em> Bach va morir mentres preparava les planxes per a la seua edici\u00f3, la qual cosa ens va deixar una s\u00e8rie de crucials interrogants afegits, de nou sense resposta possible, comen\u00e7ant pel propi t\u00edtol de l’obra, molt probablement espuri, ja que en el seu manuscrit aut\u00f2graf, depositat en l’actualitat en la Staatsbibliothek zu Berlin amb la signatura P 200, la cal\u00b7ligrafia no \u00e9s la de Bach, sin\u00f3 la del seu alumne i gendre Johann Christoph Altnikol. Quant al seu presumpte car\u00e0cter incomplet, en el fam\u00f3s Obituari<\/em> redactat en 1750 per Carl Philipp Emanuel Bach i Johann Friedrich Agricola, i publicat per Lorenz Mizler en 1754, pot llegir-se: \u201cEsta \u00e9s l’\u00faltima composici\u00f3 de l’autor, que cont\u00e9 tot tipus de contrapunts i c\u00e0nons sobre un solo subjecte principal. La seua \u00faltima malaltia li va impedir completar el projecte de concloure la pen\u00faltima fugida i d’elaborar l’\u00faltima, que havia de contindre quatre temes i invertir-se m\u00e9s tard nota per nota en les quatre veus. Esta obra no va veure la llum del dia fins al cap de la mort del difunt autor\u201d. Efectivament, l’\u00faltima fugida s’interromp abruptament en el comp\u00e0s 239 del manuscrit, poc despr\u00e9s de l’aparici\u00f3 del tercer tema de fugida, corresponent al nom de B-A-C-H (Si bemoll, La, Do, Si natural). Just davall, una m\u00e0 una altra vegada diferent, la de Carl Philipp Emanuel, va afegir la seg\u00fcent nota: \u201cn. b. Mentres treballava en esta fugida, en la qual el nom de BACH apareix en el *contrasujeto, l’autor va morir\u201d. Encara que costa interpretar la frase al peu de la lletra, este \u00e9s un m\u00e9s dels misteris que envolta a un dels dos cants del cigne del gran compositor alemany (l’altre \u00e9s la no menys misteriosa Misa en Si menor)<\/em>. <\/p>\n\nNi en este manuscrit ni en la primera edici\u00f3 apareix cap menci\u00f3 d’instruments, una sort de xec en blanc que ha propiciat tot tipus de propostes, encara que l’ideal ha de ser que esta m\u00fasica vaja impregnant-se en els seus oients, gota rere gota, sense necessitat d’acolorir o variar la seua grand\u00e0ria: com m\u00e9s id\u00e8ntiques siguen eixes gotes, millor. La continguda en El arte de la fuga<\/em> \u00e9s, amprant el t\u00edtol de la novel\u00b7la de Vikram Seth, \u201can equal music<\/em>\u201d, la qual cosa convertix a un quartet de corda en un traductor ideal dels seus pentagrames, per m\u00e9s que siga necessari introduir lleus modificacions en alguns dels contrapunts per a acomodar-los a les tessitures dels quatre instruments. La seua escolta ser\u00e0 per a alguns una experi\u00e8ncia \u00e0rdua, perqu\u00e8, en els seus \u00faltims anys de la seua vida, Bach va intentar convertir la m\u00fasica \u2013i l’expressi\u00f3 \u00e9s, de nou, de Paul Hindemith\u2013 en \u201cpensament pur\u201d. Per\u00f2 opera en el nostre esperit com un tractament de neteja integral. Amb un lleu deixe de melancolia. <\/p>\n\nELS STRADIVARIUS DEL PALAU REAL.<\/strong><\/p>\n\nEn 1702 Antonio Stradivari <\/strong>(1644-1737), potser el m\u00e9s important luthier de la hist\u00f2ria, va oferir a Felip V, en el seu pas per Cremona, cinc instruments del seu taller, realitzats i decorats per ell: un quartet de cordes i un violoncel, llavors amb diferents designacions, ja que no existia la denominaci\u00f3 de \u201cquartet de cordes\u201d tal com la coneixem hui. No obstant aix\u00f2, la transacci\u00f3 no va arribar a produir-se i 70 anys m\u00e9s tard els fills i hereus del fam\u00f3s *luthier van vendre el conjunt a Carles III, que el va destinar al seu fill, el futur Carles IV, gran mel\u00f2man i int\u00e8rpret de viol\u00ed. <\/p>\n\nAmb la invasi\u00f3 napole\u00f2nica (1808-1813) van desapar\u00e9ixer dos dels cinc instruments, dels quals es va recuperar la viola en 1951 a Londres, quedant novament el Palau Real amb la possessi\u00f3 del quartet de cordes complet, constru\u00eft i decorat per Antonio *Stradivari en el seu per\u00edode de maduresa -\u00faltima d\u00e8cada de sis-cents- i concebut per a ser utilitzat com un conjunt cambr\u00edstic amb un mateix color sonor i una combinaci\u00f3 t\u00edmbrica excepcional, que ho fa \u00fanic en el m\u00f3n.<\/p>\n\n
Tamb\u00e9 \u00e9s \u00fanica la decoraci\u00f3 geom\u00e8trica, zoomorfa i antropomorfa realitzada per Stradivari en les tapes, c\u00e9rcols i clavillers de cada instrument, que estan firmats pel seu autor amb l’anagrama i l’any de construcci\u00f3: violins, 1709; viola, 1696; i violoncel (antic viol\u00f3 baix), 1694.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Teatre Real i Patrimoni Nacional s’unixen per a recaptar fons per a la recuperaci\u00f3 del teixit cultural i musical dels territoris afectats per la DANA Madrid, 8 de gener de 2025. \u2013 El Teatre Real i Patrimoni Nacional s’unixen per a recaptar fons per a la recuperaci\u00f3 de la vida cultural i art\u00edstica dels […]<\/p>\n","protected":false},"author":17,"featured_media":76273,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[304],"tags":[],"class_list":["post-76283","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/17"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=76283"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76283\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":76284,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76283\/revisions\/76284"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media\/76273"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=76283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=76283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fsmcv.org\/vl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=76283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}