Últim disc-llibre aquest dissabte 15 de juny: Completa la teua col·lecció “Societats Musicals de la Comunitat Valenciana” amb el diari Levante-EMV

Alacant, Castelló i València,

Després de dènou disc-llibres, el proper dissabte 15 de juny el diari Levante-EMV lliurarà l’últim exemplar de la col·lecció dedicada a les Societats Musicals valencianes gràcies a la col·laboració amb la FSMCV i la Fundación SGAE.

Amb aquesta col·lecció hem pogut viatjar per les diferents comarques de la Comunitat Valenciana per a saber-ne més sobre les 40 Societats Musicals que han protagonitzat els diferents disc-llibres.

Aquest vinté i últim lliurament està protagonitzat per la Sociedad Musical Ayorense i la Societat Cultural Unió Musical de Muro, que estaran acompanyades per la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana dirigida per Teo Aparicio Barberán i Rafael Garrigós García.

No vos podeu perdre aquest 20é disc-llibre, últim exemplar de la col·lecció que podreu adquirir aquest dissabte, 15 de juny, amb el diari Levante-EMV per 5,95€. Reserva-ho i gaudeix de la col·lecció completa!

Sociedad Musical Ayorense

Si bé és cert que existeixen poques dades històriques referents a Bandes de Música a Aiora, el fet que en una de les seues arcaiques processons de Setmana Santa es cante una estranya versió del “Ave Maria” acompanyada de trombó, baix, bombardí i clarinets, es remunta a l’existència d’un embrió de banda des de molt antic.

Només queda una bella i arcaica fotografia sobre 1855, amb un reduït grup de músics que malgrat la seua borrosa imatge van ser el ferment de la posterior trajectòria musical de la formació.

Centrant-nos en el segle XX, encara es recorda que, al principi del segle, existia una Banda, el nom de la qual i organització no es coneixen. El seu director era Pascual Martínez Campos, un llaurador enamorat de la música. Era també professor d’educands.

No obstant això, les dates concises comencen un 15 d’agost de 1908 quan es funda la Banda “La Filarmónica” sota els auspicis i presidència de don Matías García Villena i dirigida pel mestre don Leandro Teruel Teruel, autodidacta, pianista i organista. El professor d’educands era Leonardo Hernández, director del cor de la Parròquia. Una agrupació composta per 36 places, amb destacades individualitats que posteriorment van forjar en les nodrides famílies musicals de la vila.

Després de les marxes d’aquesta Societat, que va tindre una segona i fugaç reaparició anys després, al voltant de 1930 apareixen dues Bandes: “La Primitiva”, integrada pels continuadors de “La Filarmónica” i “La Nova”. Aquestes dues agrupacions van rivalitzar aquells anys continua i apassionadament, marcant dues tendències musicals.

Entrats els anys 30 sorgeix la fundació de la “Sociedad Artística Ayorense”, una societat cultural entre els fundadors de la qual destaquen Manuel López Caldés, José Catalán Fajardo, José Martínez Cámara o Manuel Catalán Teruel, que limiten la seua acció a la música, amb domicili, lloc d’assajos i balls en la vella església del Convent de Sant Francesc. Aquesta iniciativa musical té una gran acceptació del públic, sorgeixen nombrosos socis i a més naix una gran il·lusió de prosperar.

En principi era director don Fidel del Campo, fill d’Aiora, director de banda i compositor. Li va succeir don Domingo Vela Alcayna, també director de banda i natural de Pedralba, el qual crea un planter de joves i bons músics molts dels quals, més tard, van resoldre la seua vida professional anant-se a bandes militars i civils. Sota la direcció de don Domingo Vela la Banda va obtindre un disputat primer premi en el Certamen d’Almansa en 1935 i un segon premi en el Certamen d’Utiel.

En el període 1936-1939 sorgeixen diferències en el si de la societat i són diversos els músics que s’aparten de l’Artística, i al costat d’altres nous creen una altra banda que van anomenar “La Filarmónica”. Va assumir la direcció don Eugenio Tenes, professor de música i gran violinista.

En 1972, gràcies a la iniciativa d’un grup de veïns agrupats entorn de músics de la desapareguda Banda de Música sorgeix la creació d’una nova agrupació: la “Sociedad Musical Ayorense”. Es comença aquesta etapa amb una plantilla d’uns 30 músics vells i els mateixos músics elegeixen com a director a un d’ells, Adolfo Murcia, qui exerceix la comesa satisfactòriament.

Es va crear una escola d’educands en la qual també els músics es dediquen a la labor de l’ensenyament. Es desenvolupen campanyes de captació de socis mitjançant concerts, cercaviles amb pancartes i altres mitjans, aconseguint en poc temps la xifra de 700 socis.

La “Sociedad Musical Ayorense” ha participat en multitud de certàmens de bandes civils sent premiada en diversos d’ells, com per exemple els que esmentem a continuació: 2n Premi obtingut en el Certamen de Terol de 1982; 2n premi en Secció 1a del Certamen Bandes de Música de Leganés 1997; 1r Premi en el XX Certamen de Música Festera d’Elda en 2005; 3r Premi en el XII Certamen Internacional de Bandes de Música “Vila d’Aranda” en 2011; o el 1r Premi en la Secció Segona del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València en 2014.

Actualment, el seu president és Ángel Martínez Pérez i dirigeix a la Banda, Salvador Luján Martín.

Obres que interpreta en el CD

Los anillos de Saturno, Salvador Luján.
Crusoe Island: I. Robinson Crusoe | II. La Isla | III. Los Caníbales, Salvador Luján.

Societat Cultural Unió Musical de Muro

La música de banda arranca a Muro en 1801 quan un grup de músics de retreta va ser contractat per a tocar en les Festes d’Albaida.

A mitjan segle XIX es va constituir formalment la Corporació Musical Primitiva sota la direcció de Ramón Gonzálvez Reig i en la dècada dels huitanta d’eixe mateix segle es va fundar una altra banda que va desaparéixer cap a 1889.

Curiosament, entre 1891 i 1892 Muro va viure un breu període sense cap banda que va finalitzar en la primera dècada del segle XX, quan Muro va comptar de nou amb dues bandes, l’esmentada i refundada en 1893 Primitiva sota la direcció de Rafael Esteve Nicolau i la Nova de Remigio Gonzálbez Solbes fundada en 1908. Aquestes dues entitats van conviure amb la tradicional rivalitat dels partidaris d’una i una altra.

En 1932 es va produir una divisió en la Música Nova per motius polítics, propis de la II República, i es va formar una tercera banda anomenada Dreta Regional Agrària –també coneguda popularment com la Música del Patronat– dirigida per Salvador Tormo Vallcanera. Finalment, en 1935 les tres bandes es van fusionar per a constituir l’actual Unió Musical Primitiva de Muro sota la direcció de José Esteve Nicolau. L’apel·latiu Primitiva va anar caient en desús després de la guerra civil.

En 1943 es va fer càrrec de la direcció de la banda el mestre José Esteve Solbes que va estar 35 anys exercint eixa funció; a més, va impulsar la participació de l’entitat en diferents certàmens entre els quals cal ressenyar els cinc Primers Premis de l’organitzat per la Diputació d’Alacant. A la seua mort va ser substituït pel seu fill, José Esteve Pérez, el qual va aconseguir també un Primer Premi a Alacant, però va dimitir per motius personals en 1984, agafant la direcció de la banda Rafael Alcaraz Ramis que per problemes de salut també va haver de deixar-la l’any següent.

Llavors, un altre murer, Joan García Ivorra, catedràtic en el Conservatori d’Alacant, es va encarregar de la banda fins que a la fi de 1987 la va deixar per motius professionals. Sota la seua batuta també es van aconseguir importants premis en els Certàmens de Benidorm i Alacant i a més s’impulsa l’Escola Municipal de Música, en un projecte conjunt de la Unió Musical amb de l’Ajuntament de Muro.

Posteriorment, en 1998 es canvia el model d’ensenyament musical per un projecte col·laboratiu entre diverses bandes de la comarca que és l’actual Escola Comarcal de Música que compta amb més de 300 educands i amb diferents especialitats. Aquestes iniciatives anaven encaminades a potenciar l’educació dels futurs músics de la banda.

El substitut de l’anterior director, José V. Moltó García, va ser un dels màxims impulsors d’aquestes escoles i amb ell es van aconseguir tres Primers Premis en el Certamen de la Diputació d’Alacant i es va realitzar l’enregistrament del disc “La Penya el Frare”. En 1997 va abandonar la direcció de la Unió Musical, sent substituït per José R. Pascual Vilaplana com a director convidat (anteriorment, en 1992 havia estat com a titular). Per motius professionals, també va dimitir a la fi de 2001, iniciant-se un breu període d’inestabilitat en la direcció de la banda.

Al llarg d’aquest període la Unió Musical de Muro va commemorar el II Centenari de la Música de Banda a Muro, motivat per la troballa d’un article en el programa de festes d’Albaida de 1801 que feia referència a músics civils de Muro, després de molts anys de tindre bandes militars.

Daniel Ferrero Silvaje i Pedro Salines Robles van dirigir la Unió Musical entre 2002 i 2003. Posteriorment la banda torna a nomenar com a director titular a José R. Pascual Vilaplana qui finalment acaba aquesta nova estada en 2007. Durant aquesta etapa se celebra el II FIMBAND (Festival Internacional de Música de Banda) amb participants com Henrie Adams, Jan Cober o Johan de Meij.

En 2007 el director triat per a continuar al capdavant de la Unió Musical de Muro és el músic de Xàtiva Miguel A. Grau Martínez. Sota la seua batuta la Unió Musical de Muro va guanyar el primer premi en el IV Certamen de Música Festera d’Oliva al febrer de 2009. També en 2009 la Unió Musical de Muro participa en el disc col·lectiu “De Barro”, una monografia doble de l’anterior director i músic de la banda, José Rafael Pascual Vilaplana.

Al gener de 2011 la banda decideix fer un canvi de batuta i després d’un període de reflexió es presenta a l’actual director, Rafael García Vidal, d’Alfarrasí. El càrrec de presidenta l’ocupa actualment Soraya Sanchís Mogino.

Obres que interpreta en el CD

Quebrantà (pasdoble contrabandista), José Rafael Pascual Vilaplana
Miraculum, Francisco José Martínez Gallego.
La Penya “El Flare” (pasdoble), Francisco Esteve Pastor.

Jove Banda Simfònica FSMCV – Directors: Teo Aparicio Barberán i Rafael Garrigós García

Teo Aparicio-Barberán

Teo Aparicio-Barberan (Enguera, 1967) comença els seus estudis en la banda del seu poble de la mà de M.Vidal triant com a instrument el saxofon. Estudia en els conservatoris de Xàtiva, Carcaixent, i Superior de València, aconseguint dos esments d’Honor en el grau mitjà i superior en el Concurs per a premi extraordinari.

Paral·lelament als seus estudis de saxofon, estudia contrabaix, piano, harmonia, contrapunt, fuga, composició i direcció d’orquestra.

Durant tres anys assisteix a Girona, als cursos direcció d’orquestra amb Bruno Membrey i de composició i orquestració amb Carl Schahter. El compositor i director Bernardo Adam Ferrero contribueix a la seua formació a més del compositor alcoià Luis Blanes, vertader mentor en la seua carrera musical.

L’any 2016 adquireix la condició de Doctor en Humanitats per la Universitat Cardenal Herrera CEU per la seua tesi “Punts de referència en l’obra del compositor Luis Blanes: Tradició i modernitat”.

En el seu catàleg d’obres hi ha més de 150 treballs en la seua gran majoria per a banda. Moltes d’aquestes obres han sigut peces obligatòries a certàmens nacionals i internacionals. Les seues composicions han sigut editades per Piles, Tot per l’aire, Ed. Albadoc i per la prestigiosa editorial belga Beriato.

La seua música ha sigut interpretada a Àustria, Alemanya, França, Portugal, el Japó, els Estats Units, Suïssa, Bèlgica, Costa Rica i en el prestigiós Certamen Internacional de Kerkrade (Holanda). També per solistes de talla internacional com el saxofonista Manuel Miján, el trombonista Armin Rosín, el quartet “Adolphe sax”, el trompetista Thomas Scheibe, el trompista Abel Pereira, el tubista Vicent López, o la flautista Ana María Ribeiro.

Ha sigut director titular de les bandes d’Enguera, Font de la Figuera, Banda Simfònica de Vilanova de Castelló, Banda Simfònica de l’AM “L’Amistat” de Quart de Poblet, de la Unió Musical d’Alaquàs, de la “Primitiva Setabense” de Xàtiva i de “L’Entusiasta” de Benifairó, aconseguint al capdavant de les mateixes diferents premis en diferents certàmens.

El seu nom apareix ressenyat en el llibre “Mil músics valencians” i en el diccionari enciclopèdic de Música de la Generalitat Valenciana.

Durant les temporades 2007 a 2009 va ser director de la banda simfònica de la FSMCV. En 2012 se li concedeix el premi EUTERPE a la millor creació simfònica atorgat per la FSMCV.

Rafael Garrigós García

Al febrer de l’any 2013 Rafael Garrigós García prenia les regnes de l’agrupació bandística que representa a tots els valencians: la Jove Banda Simfònica de la FSMCV. Sent director de la Unió Musical de Canyada i de la Societat Filharmònica Unió Musical d’Agost, el director enguerí rebia la cridada del aleshores president de la Federació, Josep Francesc Almería, per a indicar-li la seua elecció com a responsable artístic de la Banda Federal.

En el seu projecte, Garrigós buscava representar dignament la música i els músics valencians, per la qual cosa en els programes de concert va voler destacar obres de compositors de referència en la Comunitat Valenciana, així com diferents tipus de llenguatge en els quals no podia faltar el nostre folklore i peces de les joves promeses de la nostra terra.

Al costat d’ell la Banda Simfònica va tindre el plaer d’actuar en concerts com el del Teatre del Canal de Madrid, en el Palau de la Música de València, en el Teatre de Borriana, o en el claustre gòtic del Centre del Carme de València.

Però si hi ha un projecte que el propi director destaca és el viatge a Kerkrade per a participar en un projecte jove al costat d’altres dues bandes, convidats per l’organització del concurs mundial de bandes World Music Contest (WMC).

Obres que interpreten en el CD

Saxum (marxa cristiana), Rafael Mullor Grau.
Portillo andaluz, Juan Manuel Molina Millá.