Concurs Nacional de Flauta “Andrés Carreres”

El Concurs Nacional de Flauta “Andrés Carreres”, en la seua primera edició, naix com a reconeixement de la Societat Artística Musical de Benifaió (València) a un dels seus més il·lustres músics, l’any en el qual es commemora el centenari del seu naixement.

Com no podia ser d’una altra forma, a part del reconeixement personal i professional, es pretén potenciar a els/les joves talents de la flauta, en les tres etapes més significatives del procés formatiu del/la músic.

El termini d’inscripció finalitza el 30 de juny de 2024 a les 23.59 h.

Adjuntembases: Concurs de Flauta

La inscripció està disponible a partir del següent enllaç: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScYo0mKQPRdtaWTz_zBSRk0maAeUHdWq1pBJK0O4xmztM8uXg/viewform

Més informació: concursocarreres.es

Andrés Carreres López

Andrés Carreres va nàixer a Benifaió (València) en 1924. Enguany es complix el centenari del seu naixement. Es va iniciar en la música en la llavors acabada de crear Banda de la Societat Artístic Musical del seu poble, de la mà del seu pare, Vicente Carreres, clarinetista.

Des de molt jove va manifestar la seua vocació de ser músic, començant la seua marxa com a flautista en diverses bandes militars a partir de 1944. El seu primer mestre va ser el flautista valencià Jesús Campos, de qui sempre parlava amb gran carinyo, en aquell temps director de la banda del poble. Però Carreres va anar abans de res un instrumentista autodidacta: escoltava incansablement les gravacions dels grans flautistes dels anys 1950 i 1960, estudiava meticulosament les seues solucions tècniques, la seua sonoritat, la seua emissió i afinació i les incorporava al seu estil personal.

Va ser en eixos anys quan va deixar la Banda de la Casa Militar del Cap de l’Estat i es va interessar per la música que hui diem “pop” i el jazz, recorrent diversos països d’Europa i Àsia, una faceta que mai va abandonar, intervenint fins a la seua jubilació en les gravacions discogràfiques dels grans intèrprets espanyols del gènere.

En 1965 va obtindre la plaça d’interí en l’Orquestra Nacional d’Espanya, plaça que va consolidar poc després per oposició. Va ser flauta solista de la ONE durant una vintena d’anys, fins a 1989. Eixa llarga etapa va ser la de plenitud de l’artista. L’activitat en la ONE la va alternar amb recitals acompanyat de clavecí i piano en molts escenaris espanyols; va ser l’època de la creació del Quintet Cardinal juntament amb quatre companys i amics de la ONE, tots valencians, de celebrat record.

El món de la flauta era la seua passió. Va ser un dels creadors de l’Associació de Flautistes de Madrid i el seu primer president, que poc després es convertiria en l’Associació de Flautistes Espanyols. També
va intervindre activament en la formació de la Gran Banda Simfònica de Músics Valencians de Madrid (la Superbanda) els registres sonors de la qual són un verdader tresor. Però sobretot va ser un gran mestre, exigent, això sí, de la capacitat docent del qual es va beneficiar tota una generació de flautistes que han ocupat o ocupen places de responsabilitat en conservatoris i orquestres espanyoles.