La col·lecció “Societats Musicals de la Comunitat Valenciana” lliura el seu quinzè disc-llibre aquest dissabte 11 de maig

El diari Levante-EMV lliurarà aquest pròxim dissabte 11 de maig el quinzè volum de la col·lecció de disc-llibres dedicada a les Societats Musicals valencianes amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i la Fundación SGAE.

Com vos hem anat contant amb els anteriors lliuraments, gràcies a aquesta col·lecció i en concret al llibre amb el qual es presenten, estem coneixent amb major profunditat a les 40 Societats Musicals que formen part d’aquesta. I, per descomptat, gràcies al CD podem delectar-nos amb les millors actuacions de les formacions bandístiques d’aquestes agrupacions, fent al mateix temps un recorregut per una cuidada selecció d’obres musicals del panorama nacional i internacional.

És el torn d’aproximar-nos a la Societat Musical “L’Artística” de Xiva i a la Societat Ateneu Musical del Port de València. Junt amb elles es troba la Jove Banda Simfònica de la FSMCV dirigida en aquesta ocasió per Rafael Garrigós García i Jesús Cantos Plaza.

Recordeu: El 15é volum el podreu adquirir aquest dissabte 11 de maig amb el diari Levante-EMV per 5,95€. Reserveu-ho!

Societat Musical “L’Artística” de Xiva

La Societat Musical “L’Artística” es remunta a l’any 1850 i representa el nucli cultural de Xiva. La trajectòria recorreguda l’ha portat a gaudir de moments àlgids i a superar moments difícils, però el seu fort arrelament popular ha aconseguit mantenir-la en el temps fins als nostres dies formant part de la més important família cultural de la Comunitat Valenciana.

En l’actualitat està composta per la Banda Simfònica, la Banda Juvenil, el Cor “Verge del Castell”, i l’Escola de música Mestre García Navarro.

La creació d’aquesta societat es remunta a 1850 funcionant amb dependència de diversos organismes i institucions fins a 1873, any en què consta la creació del seu primer reglament intern. No existeixen moltes dades històriques de la banda fins a 1891, any en què apareix un llibre de comptabilitat de despeses i ingressos de la banda. No obstant això, podem estar segurs que estava en actiu i organitzada anteriorment, ja que en l’arxiu sobre Xiva recopilat per Manuel Mora Yuste existeixen tres programes d’actuacions corresponents a 1888.

La societat, a causa de la seua llarga vida, ha estat en moltes ocasions dissolta i posteriorment reunida. La banda sempre va trobar la fórmula per a la seva continuïtat, ja que, a excepció del període 1936-1939 (guerra civil), abans de transcórrer un any de cessar en les seues activitats ja s’havia reagrupat i iniciat les mateixes.

La Banda ha participat en innombrables festivals i certàmens, obtenint grans resultats, a destacar: 1r Premi i premi de direcció en el Certamen de la Fira de Juliol de València (1958); el trio de 1r Premis en els Certàmens de Requena, Riba-roja de Túria i Gandia en 1961; o més recentment, 1r Premi en el Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea (2006); i el 1r Premi en el XII Certamen Internacional de Bandes de Músiva Vila d’Aranda (2011).

En l’actualitat la Banda Simfònica està dirigida per Enrique Artiga Francés.

Obres que interpreta en el CD

– El Torico de Chiva (pasdoble), Domingo Vela Alcayna.
– Las Arenas (pasdoble), Manuel Morales Martínez.
– Muralles, Juan Gonzalo Gómez Deval.
– A mi abuelo Leandro (pasdoble), Manuel Morales Martínez.
– El Torico de la cuerda (pasdoble), Luis Serrano Alarcón.

Societat Ateneu Musical del Port de València

L’origen del que hui és la banda simfònica de l’Ateneu Musical del Port (València) no es coneix amb exactitud. Primer va ser una banda de cornetes i tambors sorgida en el si de l’església del Rosari del Canyamelar (València). Progressivament va anar incorporant instruments de vent propis de les bandes de músiques militars. Segons publicacions dels anys 60, on s’entrevisten antics músics, se cita 1880 quan una dotzena de músics decideixen assajar sota la batuta de Francisco Lozano Gil.

Serà sota la direcció de José Castro Miralles quan adquireix prestigi en les seues actuacions de carnestoltes, Setmana Santa, festes del Crist del Grau, i altres festes populars. El grup de músics assajava en unes dependències annexes a l’ermita del Rosari. El seu auge va ser tan important que es va requerir donar suport a la infraestructura musical recentment creada formant una veritable societat cultural en el Marítim. Es va anomenar Patronat Musical de Poble Nou del Mar.

Amb la finalitat de participar en els diferents certàmens musicals es va legalitzar la societat en 1894 i es va canviar de director. Amb José Borrero Pérez es va participar en certàmens de València, Castelló, Tortosa, Albacete i Xàtiva obtenint-se primers llocs. Aquest palmarés va fer possible les relacions amb les més prestigioses entitats musicals, directors i compositors. La Societat va ser seleccionada, juntament amb la Música del Regiment Mallorca, la Municipal de València i la de Catarroja, per a participar en els actes patriòtics al mestre Giner.

A la fi dels anys vint el Patronat Musical va passar per moments molt difícils a causa de les despeses de construcció del “Musical” i a l’escissió d’un grup important de músics. La situació econòmica va ser insostenible fins que en 1931 es va optar per vendre l’edifici per a poder fer front als deutes. La crisi econòmica va acabar amb el Patronat Musical de Poble Nou del Mar, però no amb la seua banda que es va inscriure al febrer del 1933 amb el nom d’Ateneu Musical del Port per a poder continuar participant en els certàmens. Desgraciadament la Guerra Civil de 1936 a 1939 va acabar amb els projectes.

Després de la guerra va arribar la reorganització. Manuel Navarro Quiles va ser nomenat director. La banda de música seguiria present en tots els esdeveniments importants del Districte Marítim.

La batalla per subsistir es va allargar fins a principis de 1970, quan la Societat va decidir no rendir-se i van anar cridant als músics. Va haver-hi resposta. La profunda reorganització i la labor pedagògica del director Manuel Revert Fort van fer la resta. Per gestions del president es va aconseguir un local al carrer Vicente Brull. Allí l’Escola de Música i la Banda van poder començar una nova marxa.

Amb el nomenament del director José Onofre Díez Monzó les activitats socials i musicals van experimentar un nou impuls. El carisma del jove director va infondre ànims entre els músics assistint de forma massiva als assajos.

Al costat dels ja esmentats i al costat d’altres directors que van portar la batuta en la seua banda, la Societat Ateneu Musical del Port s’ha alçat al llarg de la seua història amb multitud de premis, entre els quals destaquem el 1r Premi en el Certamen Musical de Castelló (1901); 1r Premi en la Secció Especial del Certamen de la Fira de Juliol de València (1932); 3r Premi en el Certamen Nacional de Bandes de Música Ciutat de Cullera (2003); o 1r Premi de Primera Secció en el Certamen de la Fira de Juliol de València (2007).

La Societat posseeix a més la Medalla d’Or de la Creu Roja, l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana i la medalla de Mèrit Cultural de la Diputació de València, entre altres guardons.

En l’actualitat, els grups musicals que formen part de la Societat són, a més de la Banda Simfònica, el Quartet de saxòfons, Conjunt instrumental, Cor de veus blanques, Orquestra de l’Ateneu Musical del Port, Grup de saxos de l’Escola del Port, Quintet de vent i Grup de percussió.

Des de 1987 ocupa el càrrec de director de la Banda Simfònica Isidro Coll Ballesteros.

Obres que interpreta en el CD

– Pedro Marín (pasdoble), Isidro Coll Ballesteros.
– Espartero, Pedro José Viso.
– Between the two rivers (Entre els dos rius), Philip Sparke.

Jove Banda Simfònica de la FSMCV – Directors: Rafael Garrigós García i Jesús Cantos Plaza

Rafael Garrigós García

Al febrer de l’any 2013 Rafael Garrigós García prenia les regnes de l’agrupació bandística que representa a tots els valencians: la Jove Banda Simfònica de la FSMCV. Sent director de la Unió Musical de Canyada i de la Societat Filharmònica Unió Musical d’Agost, el director enguerí rebia la cridada del aleshores president de la Federació, Josep Francesc Almería, per a indicar-li la seua elecció com a responsable artístic de la Banda Federal.

En el seu projecte, Garrigós buscava representar dignament la música i els músics valencians, per la qual cosa en els programes de concert va voler destacar obres de compositors de referència en la Comunitat Valenciana, així com diferents tipus de llenguatge en els quals no podia faltar el nostre folklore i peces de les joves promeses de la nostra terra.

Al costat d’ell la Banda Simfònica va tindre el plaer d’actuar en concerts com el del Teatre del Canal de Madrid, en el Palau de la Música de València, en el Teatre de Borriana, o en el claustre gòtic del Centre del Carme de València.

Però si hi ha un projecte que el propi director destaca és el viatge a Kerkrade per a participar en un projecte jove al costat d’altres dues bandes, convidats per l’organització del concurs mundial de bandes World Music Contest (WMC).

Jesús Cantos Plaza

El director gandiense, Jesús Cantos Plaza, és titulat Superior pel Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València en clarinet, pedagogia i musicologia, direcció de cors i direcció d’orquestra. Així mateix, posseeix els títols de professor d’harmonia, contrapunt i composició i instrumentació.

Cantos ha obtingut 16 premis dirigint diferents agrupacions corals i instrumentals en nombrosos concerts. Destaca el premi a la millor direcció en el 50é Certamen Internacional de Torrevella, la realització d’enregistraments per a ràdio i televisió i el seu treball d’assessor en el CD titulat Visitatio Sepulchri de Gandia.

Ha sigut director de la banda de la Unió Artístic Musical San Francisco de Borja de Gandia, de la banda de l’Ateneu Musical de Cullera, i de l’Orquestra Simfònica i Banda Simfònica del Conservatori d’Oliva, entre altres. Va dirigir a la Banda Federal en la temporada 2011.

Obres que interpreten en el CD

– Danzas alicantinas, Bernardo Adam Ferrero.
– Tarde de abril – Abencerrajes, Amando Blanquer Ponsoda.