Ángel Asunción Rubio, una vida dedicada a les societats musicals

Els protagonistes dels fets guarden la memòria que escapa a les dades oficials. Ángel Asunción Rubio (Quart de Poblet, 1940) recordava que l’actual Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana no va nàixer un 31 de març de 1968 amb la pompa del Saló Sorolla de l’Ateneu Mercantil de València.

En realitat, l’organisme que ha vertebrat el moviment cultural més important de la Comunitat Valenciana havia començat a caminar mesos enrere. Va ser un 10 de setembre de 1967, en una genuïna llar musical: la Unió Musical de Llíria. Eixa va ser la seu de la primera reunió d’aquelles vint-i-dos societats musicals que decidiren unir un col·lectiu que hui suma 550 entitats, més de 47.000 músics i més de 60.000 alumnes.

Ángel Asunción sabia el vertader origen perquè ell estava en aquella reunió, com va estar present a la Federació les següents tres dècades, tan definitòries i decisives. Durant els seus 32 anys vinculat a la FSMCV que va col·laborar a fundar, Asunción ho va ser quasi tot: delegat de relacions públiques, secretari general, president i, recentment, president honorífic.

Nascut a una família de músics, Ángel Asunción va viure des de ben menut l’amor per la música a l’agrupació musical L’Amistat de Quart de Poblet, entitat de la que mai es va desvincular. Com milers i milers de músics del nostre territori, eixa passió va vindre de la mà de son pare, sabater de professió i músic per afició, una devoció que va traslladar a la seua família.

El 17 d’octubre de 1983, en la XV Assemblea General celebrada en Sagunt, es va convertir en el quart director de la més gran banda imaginable, agafant el testimoni d’anteriors presidents com Antonio Andrés Juan, Vicente Ruiz Monrabal i Enrique Carpi, i comptant amb l’assessorament artístic del mestre José María Cervera Lloret.

«Malgrat l’orfandat de suports i la dificultat de la nostra secular conducta individualista, aquells anys van ser apassionants, vam ser immensament feliços recorrent fins a l’últim racó de les trenta comarques federaIs que componen les nostres tres províncies», recordava ell mateix en la carta que va dedicar a la seua estimada FSMCV en el 50 aniversari de la seua fundació.

Durant quinze anys, Asunción va ser reelegit cinc vegades com a president i va preparar les societats musicals per al nou segle, al compàs d’un territori que marxava decidit cap a la modernitat. Asunción i el seu equip van col·locar al col·lectiu musical en l’agenda de les institucions, arribant a acords amb conselleries, diputacions i nombrosos ajuntaments.

En 1985, una gran desfilada bandística a Alacant, Castelló i València va demostrar tota la força del col·lectiu durant l’Any Europeu de la Música. Van ser els anys en què es va dur a terme el programa trienal ‘Música 92’, primer gran pacte amb les Corts Valencianes per al ressorgir de les societats musicals.
Amb el lema ‘Les Bandes cap a l’any 2000’, durant dos anys (1991-1992) la Federació va celebrar el seu primer Congrés de Societats Musicals, perfilant el futur del moviment per a un nou segle.

En aquell 1992 està l’embrió del que anys després es va convertir en la Jove Banda Simfònica de la Federació, quan en la Expo ‘92 de Sevilla, la Generalitat va decidir mostrar les societats musicals com un dels principals valors culturals de la Comunitat Valenciana. Amb eixa finalitat es va formar una banda simfònica composta per 300 joves músics de tots els racons de la Comunitat, baix la batuta dels mestres Manuel Galduf i Pablo Sánchez Torrella. Aquella formació atresoraria grans èxits tant en l’Expo com en els concerts de celebració del XXV Aniversari de la FSMCV.

Como el futuro es también memoria, durante el mandato de Ángel Asunción se editó por primera vez, en dos tomos, la Historia de las Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, escrita por el expresidente Ruiz Monrabal con motivo del 25 cumpleaños de la Federación, al tiempo que su colaboración resultó fundamental para el impulso de estudios y trabajos de investigación sobre el fenómeno bandístico valenciano, dentro y fuera de nuestras fronteras, como por ejemplo la tesis doctoral Musical Society Community Bands of Valencia, del profesor Richard Scott Cohen (Northwester University, Illinois, 1997), la primera tesis doctoral dedicada a las sociedades musicales de la Comunidad Valenciana.

El reconeixement institucional que hui té el col·lectiu encetava el seu camí quan, en 1992, la Federació va ser distingida amb la Medalla de Plata al Mèrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, i en 1993, Medalla de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles. Un any després, en 1994, les societats musicals van rebre l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Ja en 1998, als últims compassos de la presidència d’Ángel Asunción, les Corts Valencianes aprovaren per unanimitat la Llei Valenciana de la Música.

«Permeteu-me que honre els centenars d’homes i dones, molts d’ells en l’eternitat, que van tenir la gran generositat de donar tant per l’avenir», s’acomiadava Asunción en la seua carta dedicada a este col·lectiu. Fins a l’últim dia va inspirar a tots aquells i aquelles que el succeïren, ja com a President d’Honor. Pocs com ell han portat amb tanta decisió i generositat l’estendard de les societats musicals.