COMUNICAT DE LA JUNTA DIRECTIVA DE LA UNIÓ MUSICAL CONTESTANA.

JA HI HA PROU

Durant molts anys la Unió Musical Contestana ha callat mentre es feien públicament declaracions en detriment de l’honor de l’entitat i d’una persona molt vinculada amb ella, ja morta i que no està en disposició de poder defensar-se. Hem callat per respecte a Gustavo Pascual Falcó, per no entelar el seu record ni el de la seua obra, ni contribuir a crear un conflicte artificial que tinga com a protagonistes a dues figures prominents del nostre poble, ja difuntes, Gustavo Pascual Falcó i José Pérez Vilaplana, de les quals tots hauríem d’estar orgullosos i no caminar enfrontant un amb l’altre, com de manera irresponsable algú porta anys fent.

Però recentment hem vist que per motius que se’ns escapen, però que ens imaginem, s’ha iniciat una campanya de difamació a nivell nacional que esguita a aquesta entitat i al qual fora el seu director durant més de trenta anys, don José Pérez Vilaplana, davant la qual no podem romandre impassibles, especialment en aquest any que es compleix el vint-i-cinc aniversari de la seua defunció. Ha arribat el moment que la Unió Musical Contestana compte la seua versió sobre Gustavo Pascual Falcó, Paquito el Xocolater, José Pérez Vilaplana i la Unió Musical Contestana. Com és sabut Gustavo Pascual Falcó va morir el 17 d’abril de 1946 a la primerenca edat de trenta-sis anys. Va ser músic fundador de la banda de la Unió Musical Contestana en 1932, president de l’entitat fins a 1943 i subdirector de la banda fins a la seua defunció. Ja en vida va ser una persona volguda i estimada en la Unió Musical Contestana, tant com músic de la banda de la qual era clarinet solista com a compositor, havent deixat la seua empremta en obres com Navarro el Bort, El ball del moret, Paquito el Xocolater o Buscant un bort. Com a mostra d’això, el 15 d’octubre de 1945 la Junta General de socis de la Unió Musical Contestana, a proposta de la seua Junta Directiva, va decidir organitzar per al dia 21 d’aqueix mateix mes, un concert en el teatre Gadea de Cocentaina en honor a Gustavo Pascual Falcó. Amb això es volia posar de manifest públicament el reconeixement de la banda i de tot el poble a la labor realitzada pel compositor i músic contestà, el qual es trobava malalt de gravetat. Es temia per la seua vida i un final pròxim, com així va ser, ja que, com s’ha dit, va morir a l’abril de l’any següent.

La música d’un compositor mort pot desaparéixer i oblidar-se amb ell si no hi ha qui la difonga i la música es difon interpretant-la. En 1946, any de defunció de Gustavo Pascual Falcó, no hi havia enregistraments de les seues composicions ni les seues obres figuraven inscrites en la Societat General d’Autors. En els anys 50, 60 i 70 qui es va encarregar que la música de Gustavo Pascual Falcó no desapareguera no va ser la seua família, sinó la Unió Musical Contestana la banda de la qual, sota la direcció de José Pérez Vilaplana, director des de 1958, la va interpretar en concerts i festes de Moros i Cristians i en tots els llocs en els quals la banda va actuar. Així peces com Navarro el Bort, Buscant un bort o Paquito el xocolater, es van anar fent cada vegada més conegudes i populars.

I perquè una banda puga tocar una obra és necessari que cada músic tinga la partitura del seu instrument. Aquest treball hui dia és relativament fàcil, però en temps en els quals les obres no estaven editades i no hi havia fotocopiadores, era un treball molt laboriós transcriure a mà al paper de cada instrument una a una totes les notes. Aqueixa labor de transcripció la va fer durant molts anys el mestre En José Pérez Vilaplana, que amb la seua excel·lent cal·ligrafia musical, no sols excepte moltes obres de l’anonimat i la seua desaparició, sinó que va fer que foren conegudes i s’interpretaren en els concerts i al carrer, fent-les populars no sols a Cocentaina sinó també en altres poblacions. Els arxius musicals, tant de la Unió Musical Contestana, com de la Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, són testimonis d’aqueixa labor d’arranjament i transcripció realitzada de pròpia mà per José Pérez Vilaplana. I tot això ho va fer per amor a la música, ja que només cobrava una modesta retribució com a director de la banda i professor de l’acadèmia d’educands. Sense aqueix treball, desinteressat i no retribuït, que realitzava el mestre amb el seu saber musical, arreglant i acabant moltes de les peces musicals de Gustavo Pascual, fent papers i còpies per a cada músic, perquè la banda poguera interpretar-la, la música de Gustavo Pascual, hui dia no tindria la difusió que té. La Unió Musical Contestana no sols va promocionar la música de Gustavo Pascual Falcó després de la seua defunció en 1946, sinó també la seua pròpia figura com a compositor. Així el 6 d’agost de 1970, vint-i-quatre anys després de la seua defunció, es va celebrar al pati d’armes del Palau Comtal un concert en homenatge a Gustavo Pascual Falcó, i a proposta de la Junta Directiva de la Unió Musical Contestana presidida per Rafael Todolí Pérez de Lleó, se’l va nomenar Director Honorífico Perpetu de la banda, fent-se-li lliurament en l’acte per part de l’esmentat president i el director de la banda, José Pérez Vilaplana, d’una placa commemorativa del nomenament a la vídua Consuelo Pérez Molina i al fill Gustavo Pascual Pérez.

En 1980 la banda de la Unió Musical Contestana va gravar el seu primer disc de música, tot el dedicat a autors contestans de Música festera, en el qual la figura de Gustavo Pascual Falcó ocupa una lloc destacat, amb tres de les dotze peces que componien el disc: les marxes mores El ball del moret i Buscant un bort, i el pasdoble El bequetero.

En tots els concerts que celebrava any a any la banda de la Unió Musical Contestana, periòdicament s’incloïa en el programa alguna obra de Gustavo Pascual Falcó, fins al punt que ja en el segle XXI la Junta Directiva va acordar que en el Concert de Música Festera que cada any se celebra al Pati d’Armes del Palau Comtal s’incloguera sempre alguna peça de Gustavo Pascual Falcó. Per a posar en valor aquesta decisió cal tindre en compte que aqueix concert porta celebrant-se continuadament des de l’any 1973, és al qual més públic assisteix i el que més difusió té, fins i tot més enllà de la nostra comarca, a través dels mitjans audiovisuals i les xarxes socials. És per tant un gran altaveu per a continuar difonent tota l’obra de Gustavo Pascual Falcó.

Fins i tot, ja fins al punt d’arribar a l’anecdòtic, cal dir que, quan l’any 2002 la banda va visitar el camp de futbol del Mestalla en resposta a la invitació que havia realitzat Jaime Ortí Ruiz, president del València C.F., per a amenitzar els prolegòmens i el descans del partit que va enfrontar a l’equip local amb el Athléctic Club de Bilbao, la peça interpretada per la banda, juntament amb l’himne del València C.F., va anar precisament Paquito el Xocolater. Fins a la Unió Musical Contestana va obsequiar al club valencià amb una caixa amb més de 50 reproduccions musicals del conegut pasdoble perquè ho repartira entre els socis del club.

Quan en 2019 la Generalitat Valenciana va decidir celebrar la festivitat de Santa Cecilia amb un vídeo titulat “Terra de Música” en el qual desenes de bandes de tota la Comunitat Valenciana interpretaven Paquito el Xocolater, la banda de la Unió Musical Contestana va tindre l’honor de ser la primera a aparéixer en el vídeo iniciant els concordes del conegut pasdoble, lògic sent Gustavo Pascual Falcó de Cocentaina i per a major inri, haver sigut músic i subdirector de la banda.

La banda de la Unió Musical Contestana ha participat pràcticament en tots els homenatges que s’han fet a Cocentaina a Gustavo Pascual Falcó, especialment el que es va fer en 1987 en ocasió del 50 aniversari de la composició del pasdoble Paquito el xocolater, intervenint en l’enregistrament del disc commemoratiu dedicat a les obres del compositor contestà.

Va ser precisament l’any 1987 quan el llavors director de la Unió Musical Contestana, José Pérez Vilaplana, va reconéixer que algunes de les obres de les quals figurava com a autor en la Societat General d’Autors, realment eren de Gustavo Pascual Falcó, accedint al fet que els familiars feren els tràmits oportuns per al canvi de titularitat. Sembla ser que la família havia tingut coneixement oficial d’aquests fets en 1985 arran d’una carta que els havia remés, en contestació a la seua, José María Murua Gadea, assessor jurídic de la S.G.A.E. Consultat el tema pel propi fill del compositor, Gustavo Pascual Pérez, amb José Pérez Vilaplana, aquest mateix li va contestar que tot quedaria solucionat amb una declaració notarial seua en la qual reconeguera que el vertader autor de les peces musicals era Gustavo Pascual Falcó, com així va fer i consta en Acta de Manifestacions atorgada per José Pérez Vilaplana, Consuelo Pérez Molina, vídua de Gustavo Pascual Falcó, i el seu fill Gustavo Pascual Pérez, davant el notari de Cocentaina En Luis Pichó Romaní el dia 23 de juny de 1987. Aqueix reconeixement va afectar les obres El ball de un moret, El bequetero, Buscant a un berebere (sic), Emilio el Chato, Imperial Contestano, Kabileño, Navarro el Fester, Tots menos uno y Paquito el Chocolatero, totes elles en un percentatge del cent per cent inscrit a nom de José Pérez Vilaplana, excepte Paquito el Xocolater en la qual només ostentava el vint-i-cinc per cent, figurant la resta a nom de terceres persones.

En la Unió Musical Contestana ignorem les raons que van portar a José Pérez Vilaplana en 1966 a inscriure’s en la Societat General d’Autors com a autor de Paquito el Xocolater i altres peces de Gustavo Pascual Falcó. Han passat molts anys des de llavors i els que podrien llançar llum sobre el tema ja han mort, però si existeixen suficients evidències que examinades des del sentit comú desmenteixen tota la campanya d’injúries i mentides que des dels mitjans d’informació s’estan abocant ara sobre la seua persona, acusant-ho de traïdor i d’intentar apropiar-se d’unes obres que no eren seues per purs interessos crematístics.

En primer lloc, més enllà de l’atribució formal de la seua autoria en els registres de la Societat General d’Autors, la veritat és que José Pérez Vilaplana mai es va atribuir l’autoria material d’aqueixes obres, que sempre en tots els concerts que va dirigir a la Unió Musical Contestana i en els discos que va gravar apareixien com a obres de Gustavo Pascual Falcó, mai de José Pérez Vilaplana. I en segon lloc no es poden jutjar fets de 1966 amb la perspectiva de l’any 2023. Hui Paquito el Xocolater és una peça reconeguda mundialment i difondre públicament que fins a 1987 figuraven a nom d’una altra persona, José Pérez Vilaplana, i no del seu autor Gustavo Pascual Falcó, és una bomba informativa que pot portar a males interpretacions sobre la intencionalitat de José Pérez Vilaplana. Encara que Paquito el Xocolater puga generar hui importants dividends per drets d’autor a favor dels hereus de l’autor, ja que és una de les peces més interpretades a Espanya, no ho era així en 1966 quan Paquito el Xocolater no deixava de ser un pasdoble conegut en l’àmbit de la Festa de Moros i Cristians, però no més enllà. Per tant, és dubtós que la intenció de José Pérez Vilaplana en inscriure-la en un 25% al seu nom en 1966 fora lucrativa. Més aviat sembla que la seua intenció no va ser una altra que preservar l’obra d’un músic ja mort i facilitar així la difusió de la seua música, com va declarar moltes vegades. De totes maneres mai ho sabrem amb certesa, i els familiars de Gustavo Pascual Falcó tampoc. El que si és cert i demostrable és que va ser precisament José Pérez Vilaplana i la banda de la Unió Musical Contestana els que primer van fer alguna cosa perquè Paquito el Xocolater tinguera la fama que té hui i això és una cosa que s’ha de reconéixer, es vulga o no.

Tampoc és cert que José Pérez Vilaplana posara impediments perquè l’obra de Gustavo Pascual Falcó figurara al seu nom en la Societat General d’Autors, havent de pledejar judicialment la família contra ell, com falsament s’està difonent en els mitjans d’informació pública. José Pérez Vilaplana va facilitar la seua inscripció a la família, sense necessitat d’arribar a cap judici contra ell, i fins i tot va col·laborar amb la família perquè poguera pledejar contra els que s’atribuïen el setanta-cinc per cent de l’autoria de Paquito el Xocolater. És contra aquestes persones, especialment contra el qual figurava com a autor de la lletra del Pasdoble, i no contra José Pérez Vilaplana, contra els quals la família va haver de pledejar judicialment per a aconseguir que Gustavo Pascual Falcó figurara al cent per cent com a autor de Paquito el Xocolater.

Així, a més de l’acta notarial abans citada atorgada voluntàriament per José Pérez Vilaplana, la família de Gustavo Pascual va poder comptar amb un escrit signat en 1990 pel mateix José Pérez Vilaplana en el qual afirmava i citem textualment “ATESTE que vaig cedir els drets de l’obra “Paquito el Xocolater”, als senyors Sr. Mario Sellés Roig i En José Bellver Payá en el percentatge del 50% i 25% respectivament, amb l’únic ànim d’aconseguir la seua major difusió i amb el motiu de l’edició d’un disc, sense percebre per això “ni una sola pesseta”. El que declare per deixar-ne constància en les gestions que realitza la propietària dels drets Na Consuelo Pérez Molina. Cocentaina, 4 de juliol de 1990”.

En 1996 la banda de la Unió Musical Contestana va col·laborar en els actes commemoratius del 50 aniversari de la defunció de Gustavo Pascual Falcó, entre ells, el concert que es va celebrar al pati d’Armes del Palau Comtal de Cocentaina el dia 2 d’agost i en l’enregistrament del disc compacte amb les obres del compositor contestà. Per cert, en aqueix disc es va incloure per primera vegada la marxa mora No m´ho puc llevar del cap, peça que Gustavo Pascual Falcó va deixar incompleta a la seua defunció i que va ser arreglada per José Pérez Vilaplana i el mestre Ferrero. De nou la Unió Musical Contestana i Pérez Vilaplana col·laborant a engrandir la figura i obra de Gustavo Pascual Falcó.

No insistirem més en alguna cosa que és conegut per tot el poble de Cocentaina i pels propis hereus de Gustavo Pascual Falcó, per això no entenem el perquè de tanta malvolença, tant de rancor cap a una persona i feia una entitat que té a gal·la haver sigut promotora i difusora de la música de Gustavo Pascual Falcó allí on ha actuat perquè ha sigut, és i serà sempre part de la història de la nostra entitat i motiu d’orgull.

Apel·lem al seny i a la responsabilitat perquè aquells que públicament estan tergiversant els fets i difonent mitges veritats, quan no mentides completes, cessen de fer-ho pel bé del poble de Cocentaina i la seua gent que no es mereixen que per interessos que van més enllà de defensar la memòria de Gustavo Pascual Falcó, s’ataque a la memòria d’una altra de les figures destacades del nostre poble, José Pérez Vilaplana, el Mestre de la Música del qual en aquest any 2023 es compleix el 25 aniversari de la seua defunció, la fama de la qual com a director i compositor és reconeguda a tot el món de la música festera pel seu valor en si, sense que en la seua vida haguera d’apropiar-se de les obres de ningú.

Cocentaina a vint d’agost de dos mil vint-i-tres.

La Junta Directiva de la Unió Musical Contestana.