La FSMCV ha mostrat el seu agraïment per la incorporació d’aquestes iniciatives que en gran part responen a reivindicacions històriques del col·lectiu. El president i el vicepresident primer de la FSMCV es reuniran la propera setmana amb el Conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per aprofundir en estes mesures i tractar els temes que generen major inquietud, com l’actualització de la Llei Valenciana de la Música o el finançament de les escoles de música.
La inclusió en l’ampliació de l’Acord del Botànic d’11 punts que afecten al col·lectiu de les societats musicals ha obert un nou marc de referència per a la relació entre aquestes i el Consell.
Per primera vegada, pareix establir-se una via de negociació amb l’actual executiu que va més enllà de la presentació anual d’esmenes als pressupostos de la Generalitat i que s’espera que es traduïsca en un nou horitzó de diàleg que permeta millorar la situació de les societats musicals.
El president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, ha mostrat el seu agraïment per aquestes mesures que del punt 79 al 89 del dit acord contemplen qüestions molt diverses que pareixen extretes directament de les reivindicacions que el col·lectiu va manifestar a Vicent Marzà al juliol del 2014, després de la seua elecció com a màxim responsable de l’àrea educativa i cultural del Consell.
Les esmenes en els seus punts 79 i 84 fan referència a la creació de la “Taula de participació de la cultura valenciana” i a la inclusió de les SSMM en la mateixa. Respon la mateixa sol·licitud repetitiva de la FSMCV d’estar als centres de decisió de temes socials, educatius i culturals de la nostra administració que afecten a aquesta organització i a les seues entitats associades.
Un altre cas semblant és el que contempla l’epígraf 80, en relació a la “Promoció de la integració dels ensenyaments artístics superiors en la universitat”. En desembre del 2015, la FSMCV va manifestar la importància de la integració total i efectiva dels Conservatoris Suuperiors en el règim administratiu universitari, per tal que deixen d’estar aïllades de la resta d’especialitats universitàries i la seua titulació siga reconeguda com a tal a tots els efectes.
En relació als punts 81, 82 i 83 que parlen de promoure, donar suport i apostar per les activitats audiovisuals, cinematogràfiques o teatrals, la FSMCV ha reiterat la seua petició d’incorporar accions, en el seu àmbit, que afavorisquen la ocupació, creació, circulació i innovació.
L’acord número 88 també fa referència a una manifestació que va fer pública la FSMCV a setembre del 2016 sobre la importància de reclamar al Govern d’Espanya un major finançament per a les activitats culturals.
Amb això, des de la Federació han assenyalat que els punts del 84 al 87, si bé són els que susciten major esperança, també són els que generen més inquietud donat que fan referència a l'”Actualització de la Llei Valenciana de la Música”, la “Elaboració d’un mapa d’ensenyaments musicals” i de “donar suport i finançament a les escoles de música”.
Pel que fa a l’actualització de la Llei Valenciana de la Música, la FSMCV ha defensat al llarg d’aquesta legislatura que Les Corts Valencianes creen una comissió parlamentària sobre el tema. La postura que puga prendre l’administració valenciana sobre això no ha estat encara posada sobre la taula ni pel Consell ni per Les Corts. La FSMCV ha destacat en diverses ocasions la imprescindible necessitat de que existisca consens sobre aquesta disposició entre tots els Grups Parlamentaris amb la finalitat d’evitar situacions com la de la passada legislatura quan la majoria absoluta del PP va modificar substancialment la Llei sense consultar prèviament amb cap altre partit ni amb la FSMCV.
Dins d’aquest epígraf, es contempla la “creació de la Direcció General Adjunta de Música i Cultura Popular”, dins de l’organigrama CulturArts-Generalitat que és un dels factors de major inquietud per a la FSMCV i per a les SSMM, davant d’el possible nomenament d’una persona desconeixedora del col·lectiu que puga desembocar en que pràcticament s’arribe al final de la legislatura sense que ningú no haja pres ni una nova decisió en la secció de música de l’organisme cultural.
La elaboració d’un mapa dels ensenyaments musicals en la nostra Comunitat és altre dels punts importants que l’equip dirigit per Pedro Rodríguez ha posat sobre la taula de l’administració. En repetides ocasions, Remigi Morant, vicepresident de la entitat i responsable de l’àrea d’escoles musicals, ha manifestat al propi Conseller i al seu equip la imprescindible definició d’una política que reconduïsca la situació dels estudis de grau elemental de música als conservatoris públics i privats, així com la necessària implantació d’un model d’Escoles de Música sustentat per una pràctica amateur que permeta la professionalització dels seus usuaris, però que no estiga orientada exclusivament a la mateixa, com passa actualment a la majoria dels centres.
En relació al punt que recull la necessitat de donar suport i finançament a les escoles de música, des de la FSMCV s’ha senyalat que la inajornable revisió i normalització del Registre General de Centres Docents de la CV, la formació del professorat i els equips directius de les escoles de música i un finançament que deixe de ser ridícul en comparació amb altres Comunitats (País Basc, Catalunya, Navarra, etc.) són qüestions plantejades al Conseller des del primer dia, però una actitud immobilista d’aquest i del seu equip, signifiquen sens dubte el major desencontre actual entre els representants federatius i la Conselleria.
En qualsevol cas, la entitat associativa ha mostrat la seua satisfacció perquè les societats musicals figuren amb nom i cognom en l’Acord del Botànic. Ja ho estaven, junt amb la FSMCV, al pla estratègic de la Conselleria -Fes Cultura- i ara entren a formar part de l’agenda pública i publicada del govern valencià.
S’obri així un nou horitzó de diàleg i esperança, però també d’inquietud davant les postures que puga prendre l’administració en els diferents i importants temes plantejats. Marzà ha convocat a una reunió als màxims responsables de la FSMCV per a la propera setmana.
79. Taula de participació de la cultura valenciana com a òrgan de diàleg que contribuïsca a la planificació, implementació i avaluació de les polítiques culturals de la Generalitat.
80. Promoure la integració dels ensenyaments artístics superiors en la Universitat.
81. Suport a la producció audiovisual i cinematogràfica com a mitjans culturals i promotors d’aquesta indústria. I alhora amb la col·laboració dels mitjans de comunicació audiovisuals públics i privats de la nostra terra, fent arribar estes creacions a tota la ciutadania.
82. Apostar per l’activitat artística i creadora valenciana.
83. Promoció de la producció i distribució teatral pròpia en valencià amb dimensió territorial.
84. Potenciació del moviment associatiu de societats musicals com a primer agent cultural de la Comunitat Valenciana, fomentant la seua participació efectiva en els òrgans de decisió, així com col·lectius, associacions culturals, ateneus, associacions festives, Falles, Fogueres, colles, Moros i Cristians, escoles de teatre, dansa, etc.
85. Actualització de la Llei Valenciana de la Música i creació de la Direcció Adjunta de Música i Cultura Popular de l’Institut Valencià de Cultura.
86. Suport i finançament de les escoles de música com a part dels ensenyaments artístics valencians i actualització de la seua reglamentació.
87. Elaboració d’un mapa d’ensenyaments musicals.
88. Reclamació al Govern Central de l’actualització dels acords de finançament del Palau de les Arts i de les diferents institucions culturals valencianes, fomentar la seua participació efectiva en els òrgans de decisió.
89. Unificar l’agenda cultural en la Comunitat Valenciana, visualitzant tot tipus d’esdeveniment cultural en tot el territori.
La Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat celebra el proper any 2025 el primer centenari de la seua creació, després
El CAEAPM Santa Cecilia de Cullera oferix una vacant de professor/a de Llenguatge Musical per a cobrir una baixa per
