La força de Superman i l’art de “Grafítica” van fer del “Mà a mà” de Bunyol un espectacle inigualable

La nit estava en calma. Una calma tensa, tenint en compte el que estava per vindre. Els nervis, la tensió i la rivalitat estaven a flor de pell. Estàvem davant del que els bunyolenses, sobretot els músics, consideren “el millor concert de l’any”. No hi havia espai a la improvisació. “La Armónica” i “La Artística” van posar tota la carn en el rostidor i això es va notar en l’escenari.

Abans que comencés la música, la periodista Silvia Soria -encarregada de fer de mestra de cerimònies- va cridar a l’escenari a l’alcaldessa de Bunyol, Juncal Carrascosa i a l’edil de Cultura, Juan Luis Pallás. Posteriorment va baixar per les escales de l’auditori la presidenta d’Honor d’aquest any, Natalia Montañés, a la qual se li va imposar la insígnia de Bunyol per ser l’ambaixadora enguany del concert. La directora es va dirigir emocionada al públic donant les gràcies “per l’honor que ha suposat poder representar a un concert d’aquest calibre, on sens dubte, la música sempre guanya”.

Referent a la música, l’encarregat d’obrir foc va ser “El Litro” sota la batuta de Pepe Tello, autor de la transcripció de Metròpolis Symphony del prestigiós compositor estatunidenc Michael Daugherty, present en el concert. A més, el propi Daugherty va estar vivint els assajos previs que la banda va realitzar i va poder comprovar de primera mà com s’ha adaptat la seua composició d’orquestra a banda. Tello amb mà segura va transportar al públic, amb els cinc moviments de l’obra, a la ciutat d’un dels superherois més icònics de la història: Superman. Amb la seua capa vermella el respectable es va enfrontar a l’arxienemic de Superman, Lex Luthor. Va viure com va ser la destrucció del planeta Krypton. I es va enamorar de la bellesa de Lois Lane. Una simfonia amb moments trepidants, amb uns altres més pausats, fins a arribar al desenllaç plagat de ritme i de força, que va fer aixecar-se dels seus seients als centenars de persones que van acudir en la nit del dissabte a l’auditori. Amb un nus en la gola va baixar fins a l’escenari Daugherty, al qual José Tello li va agrair la seua col·laboració i compromís amb la societat i amb la música.

Després de mitja hora de canvi d’escenari: torn per a “Los Feos”. A la batuta el director valencià, Salvador Sebastià. I en el faristol tres obres sota un mateix títol: Grafítica. Un programa ple d’art, a l’una que reivindicatiu. Tot made in Comunitat Valenciana. “La Artística” va arrencar amb Les Fàbriques de Rafael Beltrán Moner, on va ser palpable la influència de la Vila-real natal del compositor. Posteriorment, “La Artística” va interpretar BoDEGA del mateix Salvador Sebastià. Amb aquesta peça el públic es va transportar al lloc per antonomàsia del vi: La Rioja. Va ser un viatge des de la seua naturalesa i el misticisme de les seues coves al procés invers, el raïm com a producte de la naturalesa que es transforma en la solitud i el silenci dels cellers en vi.

Va concloure Sebastià i “Los Feos” amb la Simfonia núm. 6, Grafítica composta per Andrés Valero-Castells. Va comptar amb quatre moviments: TAGGERS, MUJICA’S RAP, BANKSY’S ANSWER i PEACE DANCE.

Simfonia amb un marcat caràcter social, i reivindicatiu, amb un rerefons pacifista, i referències evidents al Street Art. L’obra va gravitar sobre dues escales de vuit sons sorgits del símbol universal de la PAU. Es va poder escoltar variacions de Johann Sebastian Bach i Dimitri Schostakovich. També com va ser l’emotiu discurs de l’expresident uruguaià Pepe Mujica en l’Assemblea General de l’ONU en pro d’una civilització millor. Es va fer a ritme de rap. I es va poder recórrer l’univers de l’artista urbà Banksy. El compositor pretenia a través del Street art “grafitear amb reflexió, pacifisme, humanisme, i ecologisme, la ment i el cor de qualsevol persona”. En un dels moments de la interpretació de l’obra, diversos músics van desplegar un cartell en el qual es llegia: “Bunyol És Música”.

Aquesta sisena simfonia va fer esclatar en aplaudiments al públic que abarrotava l’auditori. Valero-Castells, present en la graderia es va mostrar eternament agraït per haver vist en primera persona la transformació del seu art, la seua idea, en poesia, en música. Sebastià i Andrés Valero es van fondre en una emotiva abraçada en l’escenari.

Una vegada passat l’èxtasi provocat per aquesta “Grafítica”. Li va tocar el torn a la presidenta d’Honor del “Mà a mà”, Natalia Montañés. Ha estat la primera dona a ocupar aquest càrrec en la història del concert. Montañés va ser l’encarregada de posar el fermall d’or a la vetllada, dirigint el “Himne a Bunyol” del mestre Chillida i Guzmán Cárcel. Els aplaudiments ja en els últims concordes de la peça, van ser la guinda d’un pastís elaborat amb la força de Superman i l’art i la reivindicació de Grafítica.

A l’acte van acudir a més d’alcaldes i responsables polítics de Bunyol i la comarca, Andrés Perelló, ambaixador espanyol davant la UNESCO i el diputat de Turisme i Bandes de Música de la Diputaciò de València, Jordi Mayor.