Entrevista a Mercedes Femenía Simó, directora de la Banda de Dones de la FSMCV

La professora de flauta, harmonia, contrapunt i composició, Mercedes Femenía, ha sigut nomenada nova directora de la Banda de Dones de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). Ocuparà aquest lloc durant 2018 i prendrà el relleu a Lidón Valer, responsable d’aquest projecte en 2017.

Natural de Pedreguer, Mercedes Femenía actualment és professora també de Llenguatge Musical i Iniciació Primerenca. Juntament amb açò, és directora de la banda de “l’Escola Municipal de Música” de Pedreguer, de la qual és fundadora, i directora convidada de la banda del Centre Artístic Musical d’aquesta mateixa localitat. A més, és autora del blog d’educació musical www.misolesmusica.com.

Femenía compta, a més, amb una llarga trajectòria com a directora de banda. Com a exemple, ha dirigit, entre unes altres, la banda Bankia-Las Provincias en la Gal·la “Premis Valencians per al Segle XXI”, la banda de la Universitat d’Almeria o de Societats Musicals com l’Associació Musical Xalonense de Xaló, la Unió Musical Els Poblets o la del Centre Artístic Musical de Pedreguer.

Com et vas iniciar en el món de la música?

Vaig iniciar els estudis musicals per pura casualitat. Quan era xicoteta hi havia poques activitats extraescolars en el poble. Llavors les meues amigues i jo decidirem provar amb la música. No tenia cap referent a casa, doncs jo sóc la primera músic de la família, però començàrem i em va enganxar.

Enguany compleixes 25 anys com a directora, quin balanç fas de tot el viscut fins al moment?

La veritat és que tinc molt bons records i històries viscudes en aquestos 25 anys a la direcció. He ensenyat a molts músics, fet del que estic molt satisfeta, i he anat complint els projectes que tenia en ment amb les bandes que he dirigit. A més, per celebrar els meus 25 anys en la direcció, tinc el gust de dirigir a la Banda de Dones de la FSMCV. Així que puc dir-te que el meu balanç ha sigut i és positiu.

L’any en què se celebra el 50é aniversari de la FSMCV, eres la directora de la seua Banda de Dones, què suposa açò para tu?

Un repte professional i al mateix temps una il·lusió perquè 50 anys d’història és molt de temps, moltes experiències i molts projectes que ha iniciat la Federació. I, després de 4 anys de continuïtat, que la Banda de Dones s’haja convertit en un projecte desitjat per les instrumentistes de la nostra Comunitat, i ser jo la triada per a enguany, m’omple de satisfacció.

Molt il·lusionada i a més, contenta perquè és com un regal als meus 25 anys de trajectòria en la direcció.

Quins han sigut els teus referents en la teua trajectòria professional?

Tots els directors amb els quals he estudiat m’han aportat experiències positives i interessants. Cadascun té el seu estil i la seua forma de treballar però, de cadascun d’ells he intentat captar allò que a mi m’ha funcionat o que he pogut adaptar a les meues necessitats.

La teua relació amb la música s’ha realitzat des de múltiples facetes com la composició, la direcció, l’escriptura de llibres o l’ensenyament. Quin és el teu pròxim somni per complir?

Com bé dius, he complit molts somnis en el món de la música a través de cadascun dels àmbits que has esmentat. Per tant, el meu
desig només seria poder seguir amb tot el que estic fent, ja que és el que m’omple i amb el que gaudisc cada dia.

Quin ha sigut el moment més emotiu de la teua carrera?

En la meua carrera professional hi ha hagut molts moments emotius, però els que més record ara mateix són: el dia que van eixir a la llum cadascun dels meus llibres o mètodes, el dia que la Banda de Dones en 2016 i sota la direcció d’Imma Mateu va estrenar el meu pasdoble Femme Força, o el dia que vaig fer el concert en el Palau de la Música amb la Banda Juvenil Bankia-Las Provincias que va coincidir amb el meu aniversari.

A nivell personal, per descomptat, els moments més emotius van ser els naixements dels meus tres fills. Que per a mi, ser mare, ha sigut i segueix sent una de les carreres més importants i més difícils de la meua vida.

Què va suposar per a tu la composició del pasdoble “Femme Força”?

Quan vaig compondre el pasdoble vaig pensar que a qui millor li’l podia dedicar era al col·lectiu de dones de Pedreguer que lluita dia a dia per a aconseguir la igualtat efectiva entre gèneres.

Va ser una gran il·lusió escoltar-ho el dia de l’estrena a l’ADDA d’Alacant, per la Banda de Dones, com he dit anteriorment, sota la batuta d’Imma Mateu.

En 2001 vas ser una de les primeres directores a desfilar pel camp de Mestalla al capdavant d’una banda. En concret, dirigies la del Centre Artístic Musical de Pedreguer. Creus que encara queda camí per aconseguir la igualtat en l’àmbit musical?

Així va ser, recorde fins i tot que era setembre perquè eixe dia guardàrem uns minuts de silenci per les víctimes de l’atemptat de les Torres Bessones.

En l’àmbit musical cada vegada hi ha més dones estudiant en Escoles de Música i Conservatoris totes les especialitats instrumentals. A més, també a poc a poc ens anem introduint en “terrenys” que es consideraven “masculins” com la direcció i la composició. Una prova d’açò es troba en el projecte de la Banda de Dones.

Com creus que podria potenciar-se una major presència de les dones en les Societats Musicals?

Amb projectes com el que ha fet la FSMCV, des de fa quatre anys, amb la Banda de Dones. Ja que amb aquesta Banda s’aconsegueix donar visibilitat a la dona en molts aspectes musicals, com és la interpretació de qualsevol instrument, la direcció i la composició.

Quin aprenentatge compartiries amb els joves que s’estan iniciant en el món de la música i somien amb ser directors/-es?

Tant si són xics com xiques, sempre anime als meus músics que estudien el màxim que puguen, que mai deixen d’estar al dia i que, per descomptat, gaudisquen amb el que facen perquè si ells gaudeixen ho transmeten.

A més, els dic que no deixen que mai ningú els impedisca realitzar els seus somnis, que si volen aconseguir alguna cosa que vagen a per totes, que amb esforç, il·lusió i superació les coses s’aconsegueixen.