“La Armónica” i “La Artística” eleven la música a la seua màxima expressió

NP – En una nit perfecta per a gaudir de la música a l’aire lliure, l’Auditori municipal de San Luis es va vestir de gala per acollir, el denominat pels bunyolencs, “el millor concert de l’any”. El “Mano a mano”.

Este any començà “El Litro”, que en esta ocasió es va llevar l’espina de no poder acabar l’actuació en la passada edició. Sota la batuta del gallec David Fiuza, que ja ha afrontat el seu tercer “Mano a mano”, posaren sobre l’escenari un programa titulat “SONUS SOMNIARE, SOMNIUM SONARE” (“Somniar sons, sonar somnis”). I sobre el faristol les obres “Tempus Fugit” del bunyolenc i músic de “La Armónica” Santi Miguel, “Vivencias” de Francisco Tamarit Fayos, “El Puerto” de la “Suite Iberia” d’Albéniz amb el piano solista David Almerich Soldado i “Invocación” del compositor de Chiva Luis Serrano Alarcón. Totes les obres que s’interpretaren el dissabte eren d’estrena.

“Sonus somniare, somnium sonare” va ser el testimoni d’una història feta realitat. Una llarga tradició que naix des de “somiar un so” fins posar “el so a un somni”; una incessant declaració d’intencions la qual, peregrinant incansable per la senda del temps, de l’esforç i de la constància esdevé en realitat. un nutrit manantial del que brollen somnis i sons, avalats per l’art i la honradesa, ideals d’il·lusió i de unió, la força de ser “Litreros”.

Amb els vítols i aplaudiments encara sonant, començà el canvi d’escenari, que fou molt àgil gràcies a que l’Ajuntament i la regidoria de Cultura posà els instruments més grans perquè les dos bandes els utilitzaren.

Després d’una breu pausa, torn del veterà Henrie Adams al capdavant de “La Artística”. El programa, arriscat. Una obre: la Sinfonía nº 5 en Mi menor, “La Elegíaca” de Thomas Traschel. “Los Feos” interpretaren els quatre moviments: “Misterioso”, “Scherzo”, “Adagio” y “Finale”.

Música amb molta força i molt de simbolisme. Sobre la forma i la arquitectura, tal i com destacà el propi compositor, “la música, segurament, ha sorgit del meu cor i pot entendre’s programàticament, però alhora això és senzillament música absolta que no precisa d’anàlisi. Desitge, per la meua part, que els músics que la toquen l’entenguen i espere que senten que esta música va eixir de la meua ànima, del meu cor, sabent que el destí no és casualitat; com a molt, la casualitat és el destí”. Estes premisses les van seguir fil per randa els músics de “Los Feos”, provocant un terratrèmol d’aplaudiments amb el que va concloure la seua actuació.

No obstant, el concert el va finalitzar el compositor alemany Markus Mauderer, que dirigí el “Himno a Buñol”, amb el que acabà la 44a edició d’esta Festa d’Interés Turístic Autonòmic.