Concert de l’Orquestra Simfònica de Castelló amb obres de Beethoven, Brahms, Dvořák i Kodály. 13 de maig a l’Auditori i 14 de maig al Castell de Peníscola

Castelló, 9 de maig de 2016

L’Orquestra Simfònica de Castelló oferirà el proper divendres 13 de maig a les 19:30 a l’Auditori un concert de música simfònica que es troba dins la programació de l’Abonament de Primavera de l’Auditori de Castelló i l’Abonament de Música Clàssica per a joves menors de 30 anys de CulturArts.

Un concert de música simfònica amb obres de rellevants compositors del segle XIX que prendrà la forma d’una audició oberta a escolars eixe matí a l’Auditori i que el públic general podrà gaudir també en un concert a l’aire lliure el 14 de maig a les 19:00 als jardins del Castell de Peníscola.

Sota la batuta de Henrie Adams, els primers acords de l’orquestra sonaran amb l’Obertura Leonora 1, la tercera de les obertures que va compondre Beethoven en 1807 per la seva única òpera, Fidelio. El músic de Bonn va fer fins a quatre versions d’obertura entre 1805 i 1814 amb el mateix títol, que és amb el qual en un principi pretenia donar nom a l’òpera. Leonora 1 va ser composta la tercera, en 1807, per a una representació a Praga que no va arribar a realitzar-se, i la seva publicació i estrena va ser pòstuma. S’obre amb un andante con moto que conté reminiscències de l’ària que canta recordant els seus dies feliços el personatge de Florestán a la presó durant el segon acte de l’òpera. A continuació s’alterna un tempo ràpid amb un adagio molt expressiu per tornar al allegro que desemboca en una breu coda. Per la seva estructura és la més senzilla de les que va compondre Beethoven per l’òpera, però deixa entreveure els esforços del compositor per transmetre l’essència de la ideologia llibertària que seria el veritable missatge de Fidelio.

A continuació, Variacions sobre un tema de Haydn (1873) en què Brahms presenta el tema d’un «Coral de Sant Antoni» atribuït al compositor barroc pel bibliotecari Karl Ferdinand Pohl i vuit variacions rematades per un finale. Va compondre una versió per a dos pianos i una versió simfònica de la mateixa obra que la converteixen en una de les primeres en forma de variacions per a orquestra i representen la primera obra madura de Brahms als seus 40 anys. Després de la seva exitosa estrena en 1873 per l’Orquestra Filharmònica de Viena sota la direcció del mateix Brahms, va obtenir una gran fama com a compositor simfònic que l’encoratjaria a escriure les seves grans obres orquestrals i pot ser que per això la guardés sempre com un bon record, i així ho demostren aquestes línies dirigides a Clara Schumann: «pel que fa a aquesta obra senc una mena de debilitat i m’aporta més satisfacció i plaer que moltes altres».

La penúltima obra és la Suite txeca de Dvořák, un conjunt de cinc danses d’inspiració txeca escrites en 1879. Tot i ser una composició de música pura s’adverteix en ella la seva clara evocació nacional. Aquesta obra va protagonitzar una anècdota amb l’editor de Dvořák, Fritz Simrock, que solia catalogar obres antigues del compositor amb números d’opus elevats perquè semblessin noves. El músic originari de Bohèmia li va lliurar a Simrock la partitura d’aquesta suite amb el número d’opus 39, correlatiu a obres antigues en resposta a aquesta manera de procedir amb la qual no estava d’acord. Aquesta és l’explicació al fet que una de les peces que va ser publicada al final de la seva vida tingui un nombre d’opus molt menor. I l’última de les obres que escoltarem el proper dia 13 a l’Auditori i el 14 a Penyíscola, serà les també cinc Danses de Galantha que el compositor hongarès Kodály va dedicar a la ciutat on va estudiar i en les que barreja ja el folklore gitano amb les harmonies més complexes del segle XX. Les va escriure com a encàrrec per al 80 aniversari de la Societat Filharmònica de Budapest el 1933. Com defineix el musicòleg Tranchefort, Kodály «testimonia ací el seu arrelament en aquest folklore, adaptant la seva visió sonora als aires exòtics, de vegades nostàlgics, sempre indomables» en reminiscència a la seva infància viscuda al poble de Galanta, que comptava amb una prestigiosa orquestra zíngara.

Aquest concert que recull diverses joies sonores de grans compositors moderns es troba també dins de la programació didàctica de CulturArts, de manera que estudiants de Primària, Secundària i Universitat tindran l’oportunitat d’escoltar a l’Orquestra Simfònica interpretar aquest repertori simfònic en directe assistint a l’assaig general obert que tindrà lloc al matí el dia 13 de maig a l’Auditori.

Els centres educatius poden inscriure’s en aquesta activitat mitjançant la web de www.culturalcas.com emplenant la sol·licitud que posa a la seua disposició el servici de Didàctica.

Sobre la OSC

La Orquestra Simfònica de Castelló és una formació composta per músics professionals establerts a la Comunitat Valenciana amb l’objectiu principal de difondre especialment la música simfònica de concert. Des dels inicis, la OSC ha afavorit la dinamització i el desenvolupament professional de músics castellonencs i valencians.

La varietat de gèneres ha estat una constant en la seva programació junt a l’estrena d’obres de compositors contemporanis. Ha estat dirigida per diversos directors entre els quals citem a Gonçal Comellas, Michael Thomas o Enrique García Asensio, i el director principal convidat actual és Henrie Adams. D’altra banda, han participat en concerts de la OSC solistes de reconegut prestigi com Elena Gragera, José A. López, Rafael Aguirre, Carles Marín o Albert Guinovart.

La OSC ha ofert concerts en les diferents províncies i poblacions de la Comunitat Valenciana i altres ciutats espanyoles. Cal destacar la progressió que la OSC ha experimentat en aquests últims anys i la consolidació de les seves actuacions en la programació de l’Auditori castellonenc, havent comptat, especialment, amb el suport de la Diputació Provincial, l’Ajuntament de Castelló i CulturArts.

PROGRAMA:

Obertura Leonora I, Ludwig van Beethoven

Variaciones sobre un tema de Haydn, Johannes Brahms

Suite checa, Antonín Dvořák

Danzas de Galantha, Zoltán Kodály

Henrie Adams, director.