Aquest dissabte 4 de maig ix a la venda el catorzé disc-llibre de la col·lecció “Societats Musicals de la Comunitat Valenciana” amb el diari Levante-EMV

Arriba el catorzé lliurament de la col·lecció de disc-llibres que el diari Levante-EMV dedica a les Societats Musicals valencianes amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i la Fundación SGAE.

Aquesta setmana gaudirem de les formacions bandístiques de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi i també de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo. A més també els acompanyarà en aquest disc-lliure la Jove Banda Simfònica de la FSMCV dirigida per qui fora la seua batuta entre 2007 i 2009, Teo Aparicio Barberán.

El 14é volum de la col·lecció el podeu adquirir aquest dissabte 4 de maig amb el diari Levante-EMV per 5,95€. No ho oblideu!

Corporació Musical Primitiva d’Alcoi

Probablement formada a partir dels músics de la capella musical del segle XVIII en la llavors Vila d’Alcoi, la Corporació Musical Primitiva es va incorporar en les Festes de Sant Jordi cap a 1817, acompanyant als Moros de Llana, motiu pel qual la “filà” Llana va passar a ocupar el primer lloc del bàndol moro.

Durant el Trienni Liberal 1820-1822 es forma la Milícia Nacional Local, que comptarà amb la seua pròpia música marcial formada pels músics de la Vila pel que sembla. Coneguda com a Banda del Batalló de Milicians Nacionals, es tornarà a documentar després de la Dècada Ominosa, en el període 1833-1843, figurant Rafael Cantó com a Músic Major i Francisco Cantó com a corneta de cavalleria.

Es considera a Francisco Cantó Botella fundador de la Primitiva pel llarg temps que va estar al capdavant de l’entitat, i per la seua dedicació a la mateixa reformant i ampliant el seu instrumental; per exemple, incorporant a la plantilla el saxòfon, instrument que per aquelles dates encara no es coneixia a Alcoi.

Des de 1875, any fundacional del Centre Instructiu Musical Apol·lo, ha sigut la banda el nucli inicial sobre el qual es construeix tot l’entramat de la societat. El 1878 La Primitiva estructura formalment les tres seccions: Banda, Capella i Orquestra, al mateix temps comença a usar la denominació ‘Corporació Musical Primitiva’ caient en desús el terme ‘Música’.

El Centre Instructiu Musical Apol·lo ha sigut sempre una entitat dedicada a l’ensenyament. Des de les seues aules han eixit generacions de músics i instrumentistes com el compositor Amando Blanquer –qui dóna nom a l’actual Escola de Música des de 2001–; el percussionista Enrique Llácer “Regolí”; el clarinetista Eduard Terol Botella, membre de la ECCA-Escola de Composició i Creació d’Alcoi; els percussionistes Juan Ponsoda i Àngel Lluís Ferrando; o més recentment, el clarinetista Jordi Monllor, el contrabaixista Marc Sirera i els cantants d’àmbit líric Tania Bou i Javier Pérez, entre altres. Així mateix en el CIM va nàixer en 1993 el Grup de Dolçainers i Tabaleters “La Cordeta”.

Entre els premis i reconeixements obtinguts per la Primitiva al llarg de tan dilatada història es pot citar el primer premi en el certamen del IV Centenari de la Santa Faç d’Alacant (1889), amb Rafael Pascual com a director, i el primer premi amb Esment d’Honor en el Certamen Internacional de València (1996) sota la direcció de Gregorio Casasempere Gisbert.

La música per a la festa de moros i cristians és un capítol a tindre en compte en la història de la Primitiva. Les primeres composicions en els diferents gèneres festers: Fagina 1 i Benixerraix de Camilo Pérez Laporta; El Turco, La primera diana i Mahomet de Juan Cantó; A-Ben Amet de Pérez Verdú i Aleluya d’Amando Blanquer, són fruit de la inspiració de músics d’Apol·lo. Posteriorment s’ha continuat contribuint al gènere fester des de la Primitiva iniciant els ‘boatos’ en l’últim quart del segle XX amb treballs de Gregorio Casasempere, Àngel Lluís Ferrando i Vicent Sanoguera.

El catàleg de l’arxiu de la Corporació Musical Primitiva recull actualment poc més de cinc mil registres –molts d’ells obres úniques dedicades a la pròpia entitat pels seus autors–, i que en el seu conjunt constitueix un llegat pel qual la societat que les custodia sent un especial orgull. Entre els treballs en què els seus fons han sigut estudiats o recollits cal destacar la tesi doctoral de Francisco José Fernández Vicedo (Universitat de Granada – 2010) El clarinete en Espanya: historia y repertorio hasta el siglo XX, i els CD El clarinete romántico español Vol. III amb Pedro Rubio i Ana Benavides (Bassus Edicions, 2011), Camins d’Art Musical pel Cor de la Generalitat Valenciana dirigit per Jordi Bernàcer (Fundació La Llum de les Imatges, 2011); i, més recentment Huellas y memorias (Bassus Edicions, 2018) amb Pedro Rubio, també.

L’actual director de la banda del Centre Instructiu Musical Apol·lo és Àngel Lluis Ferrando Morales.

Obres que interpreta en el CD

– A Don Camilo (pasdoble), Eduard Terol i Botella.
– En el oasis (intermedi àrab), Eliseo Martí.
– Genna Al-Ariff (marxa oriental), Evaristo Pérez Monllor.
– L’entrà dels moros (marxa mora), Camilo Pérez Monllor.
– Tristezas y alegrías (pasdoble), Evaristo Pérez Monllor.

Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo

El desenvolupament de la Banda de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo comença en el segle XX amb la constitució de la Societat “La Fraternitat Musical” en la localitat sota els auspicis de Nostra Senyora de La Pau. Els seus estatuts són presentats en el Govern Civil de València el 12 de març de 1904. El seu únic objectiu és “que els seus individus es dediquen a l’estudi de la música i el seu perfeccionament”.

Una altra font que ofereix certa llum al funcionament de la Banda en aquestos primers anys del segle és una fotografia de 1909 en la qual apareixen uns quaranta músics al costat del director i de l’Alcalde. En la bandera que apareix tendida en el sòl es pot llegir “Música del Patronat”, quedant ocult la resta del nom de l’agrupació. Per tant, desconeixem pràcticament l’evolució que pateix la Unió Musical Santa Cecilia de Villar en aquest principi de segle. Però són nombrosos i contrastats els testimoniatges orals de músics, al seu torn fills de músics de principis de segle que recorden actuacions, components, mestres Directors…

Podem dir que participava amb gran acceptació en les festes populars, de les festivitats religioses i dels actes socials locals i forans amb els seus cercaviles, balls, actuacions litúrgiques i concerts. Un focus cultural de i per al poble, mantenint amb el sacrifici personal continu dels seus components, simpatitzants, socis i alguna minsa assignació municipal que no arribava ni per a pagar al director.

Caldria destacar com a figura capdavantera de la direcció de la banda, entre els nombrosos mestres que es van succeir en aquest primer quart de segle, a Timoteo Pamblanco, músic i compositor, que va aconseguir formar una nombrosa banda i el que és més important, sembrar la rica llavor de l’amor per la música en el cor dels villarenses que s’ha transmés a través de generacions en nombroses famílies.

Malgrat l’esplendor artística i cultural aconseguit per la Banda en aquests començaments de segle, amb una plantilla estable, amb grups de sarsuela de reconegut prestigi comarcal i una companyia de teatre pròsper i entusiasta va arribar la crisi l’any 1929. Les diferències en la forma de concebre la Societat Musical van portar a un grup de músics a separar-se de la Banda matriu, en la tardor d’aqueix any, formant la Banda de Música Santa Cecilia. El poble la va batejar com La Nova per a diferenciar-la de la històrica o La Vella.

Al gener de 1950, d’acord amb les normes sobre Associacions i Lleis vigents, La Vella es constitueix com a Associació Musical Villarense i s’adscriu a l’Organisme d’Educació i Descans per a obtindre els beneficis i dotacions de l’Estat. El seu primer president va ser Vicente Barrachina López i el seu primer director, José Mª Cervera Lloret. Al llarg dels anys van ocupar el lloc de director José Castelló Cotino, Enrique Albiach Prats, o José Mª Barrachina, entre altres.

Per aquestes mateixes dates La Nova, Banda Santa Cecilia, travessava un llarg període de foscor. Només la personalitat controvertida de Pascual Balaguer Martínez mantenia viva la llum cultural de la Societat amb el seu esperit tenaç, i la seua extraordinària formació autodidacta.

Els contactes informals entre membres de totes dues bandes que animades per l’esperit d’unió es mantenien de manera informal i intermitent, van fructificar en la primavera de 1964 després de llargues converses formals. El desig de molts músics i del poble de Villar es va veure plasmat amb l’acta de fusió de les bandes, sessió del 7 de novembre de 1964, en l’actual Unió Musical Santa Cecilia. El seu primer president va ser Vicente Martínez Tomás.

Aquestos últims 25 anys de la història musical Villar del Arzobispo han sigut prolífics en costoses realitzacions materials sempre amb l’abnegació, sacrifici i interés dels músics. S’ha aconseguit realitzar el desig secular d’un local social propi, confortable i funcional, un saló de concerts, dependències per a activitats musicals i una Escola de Música, en la qual 12 professors imparteixen classes a uns 120 alumnes.

Dins de les activitats desenvolupades per la Banda cal destacar els Concerts oferits en Innsbruck (Àustria), Palau de la Música de València, Teruel, Monestir de Santa María del Puig (València) en homenatge a Julio Ribelles Brunet, entre altres; així com la participació en Festivals de gran renom com el de San Miguel a Llíria, l’organitzat per la Falla Giorgeta-Roís de Corella (València) o el IV Festival Ibèric de Bandas Amadoras en Loures (Portugal).

També han sigut profitosos els Certàmens en els quals ha participat: València, Benaguasil, Segorbe, Camp de Criptana, Kerkrade o Altea. Cal destacar els dirigits per Rafael Villarejo Ramírez, Francisco Hernández Guirado i Enrique Artiga Francés, en els quals ha aconseguit les màximes qualificacions. La discografia de la Banda inclou l’edició de diversos CDs amb les interpretacions realitzades en aquests certàmens, així com el dedicat a les músiques bailables titulat Begin the Beguine.

Van estar al capdavant de la Banda directors com, a més dels ja citats, Amador Martínez Faubel, Amando Blanquer Ponsoda, José Pascual Asesio Orús, José Asensi Alamá, o Juan Pablo Hellín Chaparro, entre altres. El seu actual director titular en Luis Serrano Alarcón.

Obres que interpreta en el CD

– La Primitiva, Jef Penders.
– La Venta de los Gatos, José Serrano Simeón.
– La Musical, Eduardo Nogueroles.
– Gran Fantasía Española, Frank De Vuyst.

Jove Banda Simfònica de la FSMCV – Director: Teo Aparicio Barberán

Teo Aparicio-Barberan (Énguera, 1967) comença els seus estudis en la banda del seu poble de la mà de M.Vidal triant com a instrument el saxofon. Estudia en els conservatoris de Xàtiva, Carcaixent, i Superior de València, aconseguint dos esments d’Honor en el grau mitjà i superior en el Concurs per a premi extraordinari.

Paral·lelament als seus estudis de saxofon, estudia contrabaix, piano, harmonia, contrapunt, fuga, composició i direcció d’orquestra.

Durant tres anys assisteix a Girona, als cursos direcció d’orquestra amb Bruno Membrey i de composició i orquestració amb Carl Schahter. El compositor i director Bernardo Adam Ferrero contribueix a la seua formació a més del compositor alcoià Luis Blanes, vertader mentor en la seua carrera musical.

L’any 2016 adquireix la condició de Doctor en Humanitats per la Universitat Cardenal Herrera CEU per la seua tesi “Punts de referència en l’obra del compositor Luis Blanes: Tradició i modernitat”.

En el seu catàleg d’obres hi ha més de 150 treballs en la seua gran majoria per a banda. Moltes d’aquestes obres han sigut peces obligatòries a certàmens nacionals i internacionals. Les seues composicions han sigut editades per Piles, Tot per l’aire, Ed. Albadoc i per la prestigiosa editorial belga Beriato.

La seua música ha sigut interpretada a Àustria, Alemanya, França, Portugal, el Japó, els Estats Units, Suïssa, Bèlgica, Costa Rica i en el prestigiós Certamen Internacional de Kerkrade (Holanda). També per solistes de talla internacional com el saxofonista Manuel Miján, el trombonista Armin Rosín, el quartet “Adolphe sax”, el trompetista Thomas Scheibe, el trompista Abel Pereira, el tubista Vicent López, o la flautista Ana María Ribeiro.

Ha sigut director titular de les bandes d’Énguera, Font de la Figuera, Banda Simfònica de Vilanova de Castelló, Banda Simfònica de l’AM “L’Amistat” de Quart de Poblet, de la Unió Musical d’Alaquàs, de la “Primitiva Setabense” de Xàtiva i de “L’Entusiasta” de Benifairó, aconseguint al capdavant de les mateixes diferents premis en diferents certàmens.

El seu nom apareix ressenyat en el llibre “Mil músics valencians” i en el diccionari enciclopèdic de Música de la Generalitat Valenciana.

Durant les temporades 2007 a 2009 va ser director de la banda simfònica de la FSMCV. En 2012 se li concedeix el premi EUTERPE a la millor creació simfònica atorgat per la FSMCV.

Obres que interpreta en el CD

– Pietäsinn, Joan Enric Canet Todolí.